Miguel de Cervantes i el desig de viure

4.05.2017

En un lugar de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme, el fotògraf José Manuel Navia retratava aquests últims anys el camí que Miguel de Cervantes havia fet al llarg de la seva vida. Alcalà d’Henares, Algèria, Portugal o Barcelona són alguns dels territoris que Cervantes va trepitjar i que es mostren l’Arts Santa Mònica fins el 21 de maig.

Camp de Calatrava, Calatrava la Vella | Foto: José Manuel Navia ©

“El tiempo es breve, las ansias crecen, las esperanzas menguan, y con todo esto, llevo la vida sobre el deseo que tengo que vivir”, va escriure Miguel de Cervantes al pròleg de la seva última obra, Los trabajos de Persiles y Sigismunda. Ara, el fotògraf José Manuel Navia ha partit d’aquesta sentència per recalcar la capacitat que l’escriptor tenia de sobreposar-se als desafiaments de la seva vida, en la qual recordem que va ser soldat, va participar en la batalla de Lepant i va estar empresonat a l’Alger.

Jaume Reus, director de l’Arts Santa Mònica, explica que “aquesta és una d’aquelles exposicions felices on hi ha una conjunció d’institucions que col·laboren”. Per parlar de Miguel de Cervantes s’han ajuntat el centre barceloní, el Departament de Cultura, l’Institut Cervantes i Acció Cultural Espanyola (AC/E) en una mostra en la qual “els llocs són importants i els gestos també”, remarca Reus.

I si els llocs són importants per Cervantes, Barcelona hi ha de ser: és aquí on el Quixot va veure el mar per primera vegada i on va recuperar l’enteniment, quan a la segona part de l’obra mestra va arribar a la Barceloneta durant la nit de Sant Joan. Relacionar la vida de Cervantes amb la de Quixot no és cap tonteria: “S’entremesclen tant que no saps què és veritat i què és ficció”, recalca Elvira Marco, directora d’AC/E.

Navia a l’exposició “Miguel de Cervantes o el desig de viure” | Foto: Marta Becerra / Arts Santa Mònica

Qui ja comença a confondre la seva vida amb la de Cervantes és Navia, que durant els anys 2014 i 2015 ha estat treballant de ple en l’exposició, de la qual també n’ha sortit un llibre. La mostra en qüestió ja ha passat per diversos països, com ara Argèlia, Brasil, França, Espanya, Croàcia o Tunísia, i després de Barcelona viatjarà a Valladolid.

L’exposició, que fins ara s’havia organitzat de forma cronològica, a Catalunya canvia per adaptar-se a l’espai de l’Arts Santa Mònica. Aquí, Navia ha dividit la mostra en tres parts: el mediterrani, l’Espanya interior i, finalment, Andalusia. “Es tendeix a pensar en Cervantes com a home de terra endins però va passar molt temps al mar, primer com a soldat i després com a pres”, explica el fotògraf.

De les 85 imatges que exposa normalment, a Barcelona se’n poden veure 42. Retraten els espais on Cervantes havia plasmat la quotidianitat de la seva època, per molt que ara ja han canviat. Amb les obres de l’escriptor, “l’Espanya normal es converteix en obra d’art per primera vegada”, destaca Navia: fondes, prostitutes, gent normal i personatges del dia a dia.

Miguel de Cervantes o el desig de viure compta amb un documental sobre el procés que el fotògraf ha seguit per trobar i revisitar els espais de la vida del soldat i escriptor. A part, l’Arts Santa Mònica organitza un taller en el què Navia parlarà del viatge com a metàfora de la vida, i una ruta cervantina per Barcelona que l’artista farà junt amb Jorge García, professor de la Universitat de Girona i autor de la biografia Cervantes, la figura en el tapiz. Perquè tal com recalca Navia, “la grandesa d’un geni és que segueix igual de present”.