M’ha dit un gat que aquest conte no ha acabat

El festival En Veu Alta ens proposa recuperar la narrativa i tradició oral

Durant mil·lennis, aedes, rapsodes i trobadors han recitat davant de públics que els escoltaven. En Veu Alta ens proposa recuperar la narrativa i tradició oral en un conjunt d’espectacles que giren entorn de la paraula parlada en les seves diferents manifestacions: llegendes, contes, corrandes o rondalles, entre d’altres, són el centre d’atenció en diverses localitats i entorns del Penedès durant deu dies (del 2 a l’11 de juny). EVA recupera l’oralitat de la nostra cultura i la transmissió dels sabers i els mites a través de la paraula oral.

Neòfita del Festival En Veu Alta, a quarts de set del vespre del dissabte passat, m’ubico a la ciutat del cava pel que serà, passada la infància, el meu primer contacte amb la narració i la tradició oral. Jordina Biosca, directora del festival EVA, ens espera a la Fassina de Sant Sadurní d’Anoia amb una colla de voluntaris del festival. Ens presenta l’espectacle i el seu format, ens divideix en tres grups i ens indica qui seran els nostres guies. La proposta és interessant: tres espectacles, tres oradors, tres escenaris.

A tres bandes és un espectacle itinerant amb tres propostes per passejar, escoltar i descobrir nous racons. De la mà de Jaume Arnella, Ireneu Tranis i Assumpta Mercader coneixerem noves històries.

Passegem fins a Cal Ferrer Nou on ens veiem amb l’Ireneu. Ens fa saber que ell només explica follies i rondalles i que de totes aquestes històries que conta n’hi ha que són veritat i d’altres, mentida. L’Elionor és una noia a qui li agrada brodar mocadors de seda a la vora del mar. Viu en una masia amb tota la seva família situada en una illa. L’Ireneu ens explica que rapten l’Elionor i entre jocs de màgia i música ens captiva amb la seva història. També ens comenta que tot sovint parla amb un gat i que més endavant ens explicarà què li diu.

Ens posem en marxa fins a Cal Pere Jan i allà hi trobem l’Assumpta Mercader. L’Assumpta ens vol explicar tres contes: “Jo amb mi”, “Trenta raons per matar l’Eudald” i “La dona que somiava mariatxis”. Tots tres contes formen part del seu llibre de contes La dona que somiava mariatxis (Voliana Edicions).

Jaume Arnella, al pati de la Fassina, s’acompanya d’una guitarra i ens canta, segons diu, històries i romanços. Canta al gaudi de la vida seguint els rubaiyats d’Omar Khayyam, poeta, matemàtic i astrònom persa, però també versiona algunes cançons del cançoner dels Països Catalans com la Cançó del lladre, en aquest cas dedicada a la corrupció que envolta la política catalana.

He parlat amb un gat i m’ha explicat que el Festival EVA encara no ha acabat. Esteu a temps de gaudir de les seves propostes pensades tant per als més petits com per als més grans fins a l’11 de juny.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació