Messies d’excel·lència amb l’expertesa de William Christie

23.12.2016

Mig any després d’haver tingut el goig d’escoltar Les Arts Florissants al Palau de la Música, William Christie ha tornat al mateix espai, amb la seva formació, per interpretar El Messies, un clàssic de les dates nadalenques. Gairebé no hi ha paraules per expressar l’enorme qualitat musical i la immensa profunditat espiritual que Les Arts Florissants van transmetre a través d’una interpretació rodona, perfecta i impol·luta d’un dels millors Messies que s’hagin sentit mai en directe. Sens dubte, el mestre William Christie es mereix una ovació infinita.

William Christie, director de Les arts florissants

William Christie, director de Les Arts Florissants

De tots és coneguda la qualitat de l’orquestra i el cor que integren Les Arts Florissants, conjunt que Christie va fundar el 1979. Amb instruments d’època i criteris històrics, sempre ofereixen interpretacions brillants i plenes de caràcter i especialment, molt imbuïdes de l’estil barroc, caracteritzat pels contrastos i per un so un punt aspre. En aquesta ocasió cal destacar un elenc de solistes de gran nivell, cosa no sempre habitual. A vegades grans directors especialistes en música antiga escullen solistes que no estan a l’altura de la formació orquestral i coral. Però aquest no va ser el cas de Christie.

En primer lloc, i com a cantant que va sobresortir per damunt dels altres, cal fer una menció destacada de la soprano Emmanuelle de Negri, que des de la primera frase de recitatiu ja va deixar entreveure una veu rodona, homogènia, cristal·lina, molt ben controlada, preciosa i brillant. Encadenava les frases amb gran elegància i amb el seu cant gràcil semblava que l’ària “Rejoice greatly”, que Christie va portar a una velocitat de vertigen, era bufar i fer ampolles, quan és una ària difícil carregada d’agilitats que poques cantants saben resoldre amb èxit. Al final, en l’ària “If God be for us”, de Negri va tornar a mostrar una projecció perfecta de la veu, una línia elegant i definida, i un gran domini tècnic a l’hora de modular les intensitats.

Però al costat de de Negri hi havia altres cantants d’altíssim nivell. La segona soprano, Katherine Watson, va destacar per una veu ampla i melosa, amb aguts esplèndids i una gran dolçor en l’estil. En algunes frases la veu se li va desbordar un xic, però res que enterbolís una interpretació molt satisfactòria. En l’apartat masculí cal parlar en primer lloc del contratenor Carlo Vistoli, que no va fer una entrada gaire lluïda, ja que en la seva primera ària, “But who may abide the day of his coming”, de gran dificultat, va evidenciar una veu estreta, amb manca de projecció i de greus, i problemes per sobrepassar el gruix de l’orquestra. Ara bé, en l’ària “He was despised”, Vistoli va excel·lir, especialment en el tema principal, i va aconseguir sumir el públic en estat de suspensió amb una interpretació gairebé etèria.

El tenor Samuel Boden, ja des de la primera ària, “Every valley shall be exalted”, va demostrar una projecció de la veu correctíssima, una línia de cant molt depurada i una dicció perfecta. Va sortir airós dels difícils passatges plens d’agilitats que té la part de tenor. Per contra, l’únic cantant que va estar a un nivell inferior a la resta va ser el baix Konstantin Wolff, que tenia una veu mat, amb falta de vibrato i d’harmònics, i que sonava dura. Aquestes mancances van resultar especialment notòries en la gran ària del baix, “The trumpet shall sound”.

Acompanyant-los hi havia una formació com Les Arts Florissants, a un nivell d’excel·lència incommensurable. L’orquestra va infondre el so tan característic del barroc a una interpretació immaculada on cap instrument no va fallar, ni tan sols els de metall. El cor va mostrar-se un cop més com una formació homogènia i compacta, integrada per veus sòlides. Si del Cor Monteverdi de Gardiner sovint s’ha dit que és el millor cor del món, el de Les Arts Florissants no n’està gens allunyat. I evidentment, cal rendir-se davant el mestratge immens de William Christie, un músic i musicòleg que ens brinda unes interpretacions que sempre són garantia d’un èxit absolutament esclatant.