Més bestsellers made in Catalunya, per favor

16.02.2016

Els de l’editorial Angle estrenen línia de narrativa comercial. La nova col·lecció és Capital Books i comença forta, amb tres títols llaminers i aptes per a tots o gairebé tots els públics: Infidels a la pàtria de Jordi Panyella; El camí de la pesta de Daniel Closa i El zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona. L’editora d’Angle, Rosa Rey, compta que Capital Books publicarà una mitjana de sis novel·les l’any. El lema del nou segell és “llibres que ens faran tornar a llegir”, i la intenció és casar qualitat amb potencialitat de vendes. En aquesta línia, l’historiador i autor F. Xavier Hernàndez Cardona ha recordat que “cap cultura pot viure només de subvencions”, i ha insinuat que els catalans tenim l’obligació d’escriure més d’un i de dos codis da vinci propis.

 

Jordi Panyella, Daniel Closa i F. Xavier Hernàndez Cardona.

Jordi Panyella, Daniel Closa i F. Xavier Hernàndez Cardona.

Panyella, Closa i Cardona són autors de la casa. Fins ara havien cultivat el gènere de la no-ficció: el periodista Panyella havia publicat Salvador Puig Antich, cas obert (Angle, 2014) i Fèlix Millet, el gran impostor (Angle, 2012). Jordi Panyella ha recordat Puig Antich com una figura incòmoda, que ha hagut d’esperar quaranta-dos anys perquè li retin homenatge (n’hi retran un el proper mes de març). Panyella parla de la seva novel·la i d’altres coses. Diu que cada vegada sent més interès per la capacitat sintètica inherent a la poesia. Es remet a ‘L’elogi de la fragilitat’, poema escrit per ell i publicat fa poc al Punt Avui en motiu de la mort de Muriel Casals.

“Les primeres línies de la novel·la van néixer un diumenge al matí que em van destinar –és redactor de Societat del Punt Avui- a Castelldefels en una convenció d’Esquerra Republicana de Catalunya. Era ple d’exilats del PSC que venien per intentar reciclar-se. Acostumat a cobrir successos, judicis d’assassinats, vaig pensar que la política local és molt avorrida. I se’m va acudir escriure una novel·la d’un president independentista que s’embolica amb la cap de l’oposició unionista”. Jordi Panyella és amant del risc, i en aquest cas ha optat per la perversió màxima del periodisme. S’ha tret la cotilla castradora de limitar-se als fets i ha deixat via lliure a la seva incontinència expressiva. A Infidels a la pàtria, ha complert amb les seves ganes de provocar i de trencar amb la monotonia tediosa del Procés. Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho? Arrimadas i el seu company ripollès i convergent? Això depèn de la imaginació que tingueu vosaltres. En última instància, “ A Infidels a la pàtria el sexe és el vernís, el que m’interessa és el missatge que he intentat que hi hagi sota la superfície”.

Daniel Closa és biòleg i membre del CSIC. El camí de la pesta és un thriller mèdic que explota la nostra obsessió per les epidèmies. L’any 2015 Daniel Closa va publicar, també a Angle, Triviacat Ciència, un llibre de divulgació científica. Amb El camí de la pesta volia escriure un llibre planer, però mentre ho feia es divertia tant que va decidir passar-se a la novel·la. El resultat és un argument que es desenvolupa entre Boston, la Catalunya nord i la Unió Soviètica.

El zohar de Barcelona de F. Xavier Hernàndez Cardona és un collage a la Tarantino. El subtítol de la novel·la és ‘El llibre secret de la càbala que persegueixen els nazis’, i està ambientada en la immediata postguerra, l’any 1938. La càbala està en la base del pensament occidental i és també present en l’esoterisme religiós de l’Edat Mitjana. A més, Barcelona era la seu d’una escola cabalística important. Hernàndez Cardona assegura que tenia altres opcions de novel·la, que podria haver escrit sobre el Graal o la Magdalena, explotada en llibres a l’estil d’El codi da Vinci. “Però he preferit escriure sobre la càbala, que és més nostrada, perquè s’alimenta de la contribució juevocatalana”. Pregunto a Cardona, autor dels llibres de no-ficció com 1714. El setge de Barcelona (Angle, 2012) i La Barcelona de Cerdà (Angle, 2015), de quina manera la literatura pot servir la història. Em respon que la literatura és un complement a la investigació històrica, un divertiment al qual ara pot dedicar temps. I afegeix que “un dels altres avantatges de la ficció és que permet reflectir la microhistòria. Per exemple: en contra de la idea que la Barcelona de la guerra civil estava deserta, la població barcelonina l’any 38 era tan nombrosa com ara, hi havia gairebé dos milions de ciutadans –refugiats de tot Espanya, etcètera”.

Rosa Rey ens anticipa la propera publicació de Capital Books, que serà una novel·la del periodista Ferran Grau. Qui sap si en David Castillo, que és present a la roda de premsa, també s’hi afegirà. Castillo va escriure la primera novel·la la temporada que va estar a la presó, i aquesta primera novel·la sobre uns presos etarres tenia unes cinc-centes pàgines. No l’ha publicada mai. El periodista acaba per llegir-nos en veu alta la crònica que ha escrit sobre el concert de l’edulcorat Eros Ramazzoti. Per alguna raó, David Castillo m’ensenya que, a banda del Punt Avui, a la seva bossa també hi ha un parell de mitjons de recanvi.