Joan Burdeus

Joan Burdeus

Crític cultural. Filosofia, política, art i pantalles.

Merlí. Matar la vaca

Queden, doncs, molt poques coses per resoldre i la tensió dramàtica està relaxada fins a l'extrem

Abans de marxar de l’aula dels peripatètics per sempre, el Bruno escriu el seu nom a la pissarra, acompanyat d’un significatiu punt final. Com ja sabíem, la vaqueta que el Bruno ha de matar, per seguir amb la paràbola taoista que va dominar l’episodi d’ahir, és el seu propi pare. “A Roma seràs el Bruno Bergeron, aquí només ets el fill del Merlí”, li va dir la Coralina. La precisió del traç amb la qual el Bruno escriu el nom posa el focus en el fet mateix d’escriure i permet una interpretació poètica que fa l’escena encara més potent. I és que dins de la tradició xinesa, l’objectiu últim de la cal·ligrafia és el mateix que el de la filosofia: arribar a un estat de llibertat en què el subjecte es mou com si no li suposés cap esforç -el principi del Wu Wei– i pot expressar allò que hi ha de diví en la naturalesa humana, és a dir, el Tao. Si el taoisme ha ajudat al Bruno a alliberar-se d’allò que li impedia trobar el seu camí, no hi ha res millor per segellar-ho simbòlicament que la cal·ligrafia.

MerliDeixem enrere el penúltim capítol de la temporada i la majoria de personatges ja han matat les respectives vaquetes per tancar les trames d’enguany. El poder catalitzador de la paràbola va tenir un efecte immediat en la Mireia, que va donar un final feliç a l’ambició amorosa de l’Eugeni, ja no només pel petó, sinó per ser capaç de mantenir la tensió sexual davant d’un home de cinquanta anys disfressat de cowboy. L’Ivan va perdonar definitivament la seva mare i sembla que prepara alguna cosa amb la Berta, i la família de l’Oliver ha deixat enrere la fase destructiva del dol pel fill mort. Fins i tot el Joan, que no ha aconseguit el que volia, sembla que s’enduu alguna cosa de “sortir de la zona de confort” a la qual el tenien sotmès els pares i, en el procés de conversió en un “malote“, amb skate i porro inclòs, deixa enrere la camisa de força del seu antic jo i apunta que serà un personatge que donarà joc a la tercera temporada.

Queden, doncs, molt poques coses per resoldre i la tensió dramàtica està relaxada fins a l’extrem. No es pot dir, de cap de les maneres, que l’espera pel darrer episodi ens tingui amb l’ai al cor com manen -en aquest cas encertadament- els manuals de guió. Si alguna cosa deixa clara aquesta ordenació dels fets, com ara els possibles problemes que pugui tenir el Merlí a causa del descobriment de la Coralina de l’examen robat, és que haurem d’esperar al següent semestre per les emocions més fortes. D’acord: el fenomen que podríem etiquetar com a “temporada de farciment” passa a totes les sèries que, quasi sense excepció, són més intenses al principi i al final que al mig. Hi ha moltes justificacions possibles, i és cert que l’exploració de les famílies dels peripatètics ha donat riquesa als personatges però, si ho posem tot a la balança, la pèrdua de pols narratiu no ha estat compensada i la història ha perdut la força que va exhibir a primer de batxillerat.

Si fem cas de les estratosfèriques xifres d’audiència, l’aposta dels creadors ha estat encertada. Durant la primera temporada, la sèrie va construir un univers ple de personatges carismàtics que han penetrat en l’imaginari col·lectiu amb una força demolidora i, durant la segona, només ha calgut fer surf pel tsunami que van desencadenar el Merlí, el Pol o la Tània. Els actors que els donen vida ja són estrelles del modest firmament de l’audiovisual català. Aquest efecte facilita l’adhesió per inèrcia i eixampla els marges de tolerància amb una trama menys ben travada que l’any passat. En altres paraules, veure Merlí cada dilluns té una bona part de ritual de socialització serièfila de petits i grans (del qual els comentaristes en formem part feliçment) i, gràcies a això, el guió s’ha pogut permetre baixar l’exigència amb ell mateix sense conseqüències. Així doncs, queda molt clar quina és la vaca -en aquest cas molt grassa- que cal que la sèrie mati de cara a la tercera temporada: el seu incontestable èxit.

Merli

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació