Merlí. Ens veiem després de Nadal

13.12.2016

La cisterna dels vàters d’institut, sempre complicada, es va transformar en la missatgera dels capricis de la deessa fortuna. S’entén millor que mai perquè aquest model de cisterna penjada a la paret ha anat desapareixent amb els anys, amb un balanç d’històries tràgiques silenciades per por de tacar la solemne memòria dels difunts amb una anècdota ridícula. Com a mecanisme de guió, també val més la pena camuflar-lo, ja que, si una reflexió filosòfica a l’aula sobre la volubilitat de la sort pot predisposar-nos a moltes coses, aquesta no és una d’elles. El final risible de la Coralina és la màxima expressió del poc amor que ha rebut aquest personatge per part dels creadors, que necessitaven un rival per al Merlí però no han tingut mai ganes de donar-li l’entitat necessària per estar a l’altura d’aquest repte. Se’n va un personatge pla fins a la sacietat que, si bé el carisma de Pepa López va elevar a l’estatus d’entranyable, mai ha pogut arribar a la categoria d’interessant.MerliLa grisor de la Coralina, però, també ha tingut com a conseqüència l’empobriment del personatge del Merlí aquesta temporada. Un protagonista estableix una relació simbiòtica amb els seus enemics, siguin persones de carn i ossos o problemes existencials, i el nostre heroi ha trobat a faltar dracs dignes de fer-li esmolar l’espasa. L’autoconsciència hi és, però per molt que el professor se’n rigui,”que no sóc el professor que us fa trempar i que organitza partits de futbol amb el gènere canviat?”, la distància respecte d’ell mateix no redimeix per ella sola l’excessiva calma amb la qual el Merlí ha despatxat els problemes d’aquest semestre. Merlí s’ha convertit en el que fa merlinades, que diria el savi, que serveixen per impulsar la trama dels veritables amos i senyors de la sèrie: els Peripatètics. Ara bé, seria una llàstima que aquest tros de personatge acabés convertit en una mera crossa per al desenvolupament dels seus alumnes i, si he de fer la carta als reis per la tercera temporada, demano un Merlí amb veritables problemes.

El futur de la sèrie, però, no necessita ningú més per garantir-se que els seus joves, que ahir van culminar la temporada de la seva consolidació amb una reinterpretació contemporània del Somni d’una nit d’estiu, amb un Vilaseca convertit en follet Puck que subministra pocions d’amor i parla en vers a altes hores de la nit. Shakespeare ha aparegut al llarg de tota la temporada a través de discursos, però el millor homenatge al dramaturg anglès va ser la nit boja a l’institut. La festa va ser divertida, excitant i desacomplexada, fent que les tensions entre els personatges afloressin de forma natural en un context immillorable. Héctor Lozano ha demostrat que és un mestre creant situacions d’aquesta mena. De la nit d’ahir, em quedo amb dos moments: un de la prèvia, amb la Mònica i el Geri amagats al lavabo jugant amb el contrast entre el text dels missatges i el llenguatge no verbal, que captura fantàsticament una manera de comunicar-se molt rica que l’audiovisual hauria d’explorar més sovint; i el moment quasi-romàntic entre el Pol i la Tània, on l’Elisabet Casanovas va reblar amb una mirada la barreja de dolor i esperança d’una amiga que es vol més que això. Haurem d’estar atents el semestre vinent per veure com tensen les costures d’aquesta relació complexa i ben dibuixada.MerliA La Consolació de la Filosofia, Boeci mostra els límits de la disciplina, intentant respondre a la mateixa pregunta central que motiva la República de Plató: “és més feliç la persona justa que la injusta?”. Situacions com ara la que travessava el filòsof, que va escriure el text empresonat esperant una condemna a mort injusta, fan que aquesta qüestió esdevingui especialment vívida. La Coralina, si hagués pogut ser conscient durant els seus últims instants, hauria fet com Boeci i s’hauria preguntat què ens queda quan la fortuna ens gira l’esquena i ens ho pren tot. En el cas de la directora de l’Àngel Guimerà, trobar un sentit a tanta amargor era encara més important, perquè el seu panorama vital era tan desolador com l’hi havia pintat el petit Pau Vilaseca. La Dama Filosofia, la interlocutora de Boeci durant el seu captiveri, hauria contestat que la persona virtuosa s’hauria de sentir feliç passi el que passi, perquè la vida recta (justa) és l’autèntica vida bona, independent de les recompenses o dels càstigs que ens ofereixi el destí. Hi ha dues lectures possibles de l’obra: o bé Boeci subscrivia la visió de la Dama, o bé volia mostrar els límits de l’ètica de l’abnegació a través de la ironia. Mai sabrem si la rectitud de la Coralina va ser suficient per consolar-la, però la cara dels peripatètics de festa sembla una recomanació de buscar la felicitat en coses ben tangibles i no confiar-la massa a segons quines filosofies.

“Ens veiem després de Nadal”. L’última frase que se sent a la segona temporada de Merlí, abans d’una seqüència de muntatge no apta per a diabètics, reforça la idea que hem vist 13 episodis de transició i que la sèrie es guarda els seus asos per al darrer semestre de segon de batxillerat. La mort de la Coralina apuntala encara més aquesta impressió de manca d’idees per a les trames dels adults, que s’han sacrificat perquè els alumnes guanyessin riquesa dramàtica. El final del batxillerat és el ritual de pas més transcendental per a la generació millenial i Merlí ha preparat el terreny per explotar l’enorme potencial d’aquest moment vital a la seva tercera temporada. Si l’univers dels Peripatètics ha estat prou potent per atrapar-nos durant una temporada de baixa intensitat, la sensació és que el final de la sèrie podrà brillar amb tota l’energia que ha quedat latent. Queden filòsofs per a 13 capítols? Segur que sí.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Sí que queden filòsofs i filòsofes per a tretze capítols. I per a molts més. Del que dubto és que el guionista/es d’aquesta sèrie tingui/n recursos creatius i literaris suficients per poder aportar alguna cosa més que valgui, de debò, la pena.

  2. Ostres, doncs jo he vist al Merlí molt més putejat aquesta temporada amb la Coralina que l’anterior, francament. Li treu el Bruno (això és el més greu), li limita la llibertat com a professor que amb el Toni tenia i molta, li toca aguantar molt sovint les punyalades que li fa sobretot a la segona meitat de la temporada i en ocasions sense saber què respondre, el fa fora de l’institut (fins que es mor, és clar)… Amb el Toni i l’Eugeni tenia tensions, però tenia molta més carta blanca. El Toni i l’Eugeni li cantaven les quaranta, i el Merlí sovint acabava amb un comentari enginyós i un somriure. Que li prohibeixen alguna cosa, gairebé semrpe feia el que li rotava. Que finalment el fan fora? S’ho repensen i el tornen a reincorporar. Com a antagonistes no són ni la meitat del que ha estat la Coralina (tot i que dubto que el Toni pugui ser considerat com a antagonista malgrat les friccions).

    I el personatge de la Coralina a mi m’ha agradat molt. No és un personatge que ve a ser odiat i ja està, és un perfil de persona molt real que et pots trobar perfectament, en absolut un artifici per a una ficció. Aquestes conviccions tant lloables però que de com d’estrictes que arriben acaben derivant en una execució freda i, en ocasions, sàdica, del que ella creu just, però conviccions al capdavall per com es pot veure en el tracte amb el Bruno i amb el Millán al final. Merlí precisament el que ha aconseguit és que els adolescents, per primera vegada, no siguin personatges bidimensionals (i força ostiables), però la Coralina la veig força tridimensional. En tot cas, sí pensava que farien una altra cosa amb ella donades les trucades amb el seu fill/a.

  3. Ens veurem després de Nadal! (ara no ens estem veient)
    La sèrie ha fet comprendre i estimar els adolescents tan mal dibuixats i esterotipats a tot arreu. I ha fet valorar-los la filosofia que ens humanitza, tan arraconada amb la dèria de l’anglès, de les tecnologies i de l’emprenedoria.
    Nota altíssima per al guionista, en Merlí i els seus Peripatètics. Tv3, n’esperem més capítols i que no s’acabi el curs! (Ep, però tracteu més bé el perfil d’independentista, si us plau).

  4. Pensant amb el final del personatge de la Coralina, després de que el petit Vilaseca li cantés les veritats, i ella es veiés sense més possibilitats de ferir el cor de la resta de personatges, la seva resposta va ser que ja portava l’abric per marxar-se cap a casa. tinguent en compte que ella ja sabia que la cisterna del bany estava trencada i la ben estira perquè acabi caiguent. Creieu que hauria la possibilitat de que fos un suicidi?