Merlí. El budisme és el nou opi del poble

29.11.2016

La conversa als lavabos entre el Pol i el Joan va directe al cor de l’episodi d’ahir a través d’un moment molt vívid de l’adolescència: el desengany després del primer amor. El Joan necessita una estratègia emocional que l’ajudi a no repetir el que ha passat amb la Mònica perquè, dins la pell d’un noi de 17 anys, el trauma de la primera ruptura emocional no és poca cosa. Els magnats de la indústria de la música pop li deuen cada cèntim a la intensitat d’aquesta patacada vital. Per què el Joan enveja la fredor del Pol? Perquè pensa que la clau per a la felicitat rau a deixar d’estimar com ho havia fet fins ara. El Pol és un playboy i, per tant, no es pot fer mal, perquè, com la mateixa paraula indica, no es pren les coses a la valenta sinó que, simplement, juga. És la màxima budista per excel·lència: allibera’t del desig i t’alliberaràs del sofriment.Merli

Slavoj Žižek és el rockstar de la filosofia contemporània, un dels crítics culturals més influents, polèmics i divertits d’avui dia. El seu pensament eclèctic el feia un candidat difícil per protagonitzar un episodi de Merlí però, finalment, l’eslovè ha tingut cabuda gràcies a la seva visió de l’amor. La lliçó inaugural del capítol imita una escena de Žižek!, un documental en el qual filòsof assenyala una pila enorme de deixalles i diu que “el veritable ecologista estima tota aquesta merda”. La motivació del pensament zizekià, més que voler cridar l’atenció sobre la importància d’acceptar les imperfeccions dels altres per tal d’estimar-los millor, és aconseguir que rebutgem certes oposicions artificials entre el bé i del mal. Per a Žižek, l’ecologista que treballa pensant en un retorn a la natura prèvia al pecat original de l’explotació tecnològica està completament errat, ja que idealitza la natura com un complex orgànic perfectament equilibrat, lliure de negativitat. La lliçó del filòsof és que “la natura no té res d’equilibrada: és una successió de catàstrofes impensables. La resposta no és un retorn a la natura, sinó que no hi ha natura”.

L’episodi d’ahir va explorar els problemes de la idealització a la qual tots tendim mentre conservem la distància respecte de l’objecte admirat i com es degrada per culpa de la proximitat excessiva. El Gerard s’havia penjat de l’Oksana fins que ha hagut de bregar amb la presència del seu fill, el Merlí no havia estat capaç de mostrar-se feble davant del Bruno fins que aquest decideix marxar, tothom admira el somriure del Marc perquè no saben els problemes que té a casa amb el germà petit i la mare, etc. En canvi, hi ha algú que sembla que sempre és capaç de mantenir la distància, d’endur-se molt més del que deixa: el Pol i el seu mig somriure.

Žižek parla del budisme occidental com del nou opi del poble. Aquesta filosofia importada ha anat guanyat poder fins a esdevenir hegemònica perquè s’oposa al mandat cristià per excel·lència. Allà on la Bíblia diu que estimis l’altre, el tao t’aconsella que no t’aferris a les coses i que, senzillament, les deixis passar. És la ideologia del flow, del chill out, i la seva popularitat rau en el fet que està dissenyada per preservar un reducte de pau interior a canvi de relativitzar la importància de la realitat externa. Segons Žižek, això converteix el budisme en el complement ideal per al perpetu estat de crisi al qual tendeix el capitalisme, ja que converteix els ciutadans en subjectes dòcils que renuncien a la passió que caldria per endegar una revolució social.

El filòsof eslovè Slavoj Zizek

El filòsof eslovè Slavoj Zizek

És per això que el filòsof eslovè, sempre amant d’anar a contracorrent, defensa un retorn al cristianisme fins a les últimes conseqüències. Crec que cal situar l’estranya escena de l’Oliver i l’Ivan dins d’una església fosca i descontextualitzada en aquest marc de la reivindicació de certs valors de l’ètica cristiana. El seu pas davant de la figura del crucificat, que no tindria gaire sentit dins de la història si no fos pel seu valor simbòlic, serveix per predisposar l’Ivan a perdonar el Pol i acceptar-lo en les seves imperfeccions, l’acte cristià per excel·lència. No obstant això, el perdó que l’Ivan concedeix finalment té un aire ridícul precisament perquè falla la lògica del cristianisme. Exculpar a canvi d’alguna cosa no és un perdó genuí, i menys quan la condició és la Berta, que no significa res per al Pol.

Potser el punt més gran a favor de Merlí és aquesta vocació žižekiana, que s’inscriu en una llarga tradició de lluitadors contra l’excés de positivitat. Per això, quan la Tània pregunta al Pol sobre la seva mare i entra a casa seva sense permís, veiem que el jove despreocupat no està tan lliure de lligams que el facin vulnerable com tothom es pensa. Queda clar que el Pol tindrà problemes. I aquesta és una de les principals lliçons que Žižek no es cansa de repetir: tots tenim un punt de sutura que cus la nostra identitat i ens permet mantenir una il·lusió de felicitat completa però, si ens estripen aquest punt, l’edifici s’ensorra. Qualsevol filosofia que amagui aquesta fragilitat i ens proposi solucions definitives és, per a Žižek, una filosofia perniciosa que embruta la nostra visió del món o, en altres paraules, un manual d’autoajuda. La segona temporada de Merlí ha perdut molt múscul narratiu respecte la primera perquè no ha sabut generar conflictes intensos de llarg recorregut. A canvi, la sèrie ens està deixant episodis que fan un servei públic molt lloable: carregar-se les respostes massa fàcils.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. En Lozano sempre ha dit que la sèrie s’estructura en tres temporades, per tant és lògic que la segona s’obri als secundaris i dispersi continguts. Ara, només per l’exploració dels entorns familiars ja ha valgut la pena.

  2. El punt de sutura de Žižek és justament l’ultraaferrar-se a les coses, en aquest cas a la identitat, que el tao propugna deixar estar. El voler-ho controlar tot, quan de fet no hi ha res que sigui controlable.
    Contra el punt de sutura de Žižek, l’esquerda de Cohen: “there is a crack in everything that’s how the light gets in”. No és estrany que Cohen fos més o menys budista i Žižek faci una cara, com ho diria?, una mica desanimada, és a dir, sense ànima.

  3. Un dels episodis de Merlí que ha aconseguit millor la reflexió entre històries personals i una filosofia. Si la forma com s’estableixen les relacions i la forma d’art visual ja són molt ben aconseguides i a més ens desperta l’interès per aprofundir, perfecte en el context d’una sèrie de televisió.

  4. I com es pot estimar a tothom des de l’enganxament? És contradictori. Realment diu això, Zizek? Les aproximacions intel·lectuals al budisme són un camp erm.