Mercè Ibarz: “Els moviments artístics estan formats per amics”

2.06.2017

L’escriptora Mercè Ibarz ha presentat L’amic de la finca roja a la llibreria Laie juntament amb la comissària i crítica d’art Glòria Bosch. Aquest llibre és un homenatge i una carta d’amor a Carlos Pérez, curador de museus i muntador d’exposicions. Però L’amic de la finca roja també és un recorregut fascinant per Buñuel, Torres Garcia i Salvat Papasseit, les pintures d’Ángeles Santos i les de la Rodoreda, l’art de l’Equipo Crónica, la casa de Blasco Ibáñez, el cinema i la poesia, explicats com un aprenentatge vital.

Mercè Ibarz | Foto: Martina Tulier

“Estem davant d’un llibre fet per una art-ferida, però que al mateix temps és atractiu per a un lector no especialitzat”, va afirmar Glòria Bosch. I és que en aquesta obra d’assajos breus, Mercè Ibarz “ha intentat reproduir l’extraordinària alegria de treballar, de parlar, de comentar el món de l’art com si un joc de criatures es tractés, amb el meu amic Carlos Pérez”. Pedagog, expert en art i avantguardes, Pérez (València, 1947-2013) va ser un dels fundadors de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern) i conservador en el Reina Sofía.

Mercè Ibarz admira la “capacitat imaginativa” de Carlos, “el més poderós que tenia i que no hem de confondre amb la fantasia, amb el fet d’inventar-se coses. La imaginació és saber relacionar i veure aspectes no pensats o no prou aprofundits i aleshores traure’ls a la superfície; és una cosa extraordinària que amb Carlos passava sovint”.

I aquesta capacitat de saber relacionar temàtiques és el que defensa la comissària i crítica d’art Glòria Bosch: “Cal apostar pel trencament de gèneres, per obres on tot pugui conviure: assaig, biografia, cartes, conversa… Això és el que aconsegueix Mercè Ibarz i aquest concepte de no posar etiquetes es pot aplicar a l’art mateix, aconseguir que en les exposicions diferents temàtiques conflueixin i flueixin.”

Artistes als marges

“Amb aquest llibre he volgut reivindicar, en alguns casos, sobretot en cine, aquells autors que no han format part de l’èxit, que s’escapen del cànon o que només han tingut repercussió en un moment determinat però que han existit i que formen part de la cultura”. Al llarg de 12 peces curtes, Ibarz recupera històries de l’art com les de Torres Garcia, Salvat Papasseit, Ángeles Santos o Mercè Rodoreda.

També fa especial atenció a Blasco Ibáñez, l’Equip Crònica i Luis Buñuel, sobre el qual Mercè Ibarz va fer la tesi doctoral i va preparar una exposició a l’IVAM que li va permetre conèixer i treballar braç a braç amb Carlos Pérez per primera vegada. “Tots ells són aventurers i aventureres de l’esperit, de la creació, personatges interessantíssims plens de vida i totes les seves obres potser no formen part del cànon però són petites faules que formen part de l’esperit creatiu”, va afirmar emocionada l’autora.

L’amistat artística vs. el geni creador

Per a Mercè Ibarz, “la modernitat és una qüestió d’amistats: tots els moviments artístics estan formats per amics que treballen junts i que discuteixen entre ells”. Aquesta idea de l’amistat artística es transmet clarament en el llibre perquè per l’autora “cada creació és una suma de complicitats, és una qüestió col·lectiva, jo no crec en el concepte de geni creador”.

Una prova d’aquesta afirmació és el mateix llibre de Mercè Ibarz: l’amistat entre Ibarz i Carlos Pérez ha articulat la vida i obra d’Ibarz de la mateixa manera que el record de les seves converses ha actuat de guia pels descobriments artístics que L’amic de la finca roja ens proposa.