Menorca, un univers polític, literari i artístic per descobrir

2.06.2017

Aquest mes de juny us hem preparat un dossier sobre la Menorca d’avui amb una entrevista a la presidenta Maite Salord, us expliquem com s’ha arribat a descobrir l’autor del Curial, conversem amb l’historiador Borja de Riquer i el director de cinema Christophe Farnarier, coneixem millor la fotògrafa Aina Climent i l’actriu Laura Aubert, entre altres qüestions interessants que trobareu al nou número de «Serra d’Or».

Maite Salord. (Foto: CIME)

Miquel Àngel Limón entrevista l’actual presidenta de Menorca, Maite Salord. Fa un balanç del seu mandat, fruit de la coalició entre Més per Menorca, PSOE i Podem, i comenta les perspectives de futur de l’illa després de tots els projectes que s’han engegat aquests dos darrers anys. Salord va entrar en política fent-hi compatibles les tasques de professora i escriptora, però aquests dos anys hi ha renunciat temporalment «convençuda que m’havia d’implicar en la Menorca que volia deixar als meus fills».

Ismael Pelegrí explica el panorama literari actual de l’illa de Menorca. Malgrat algunes dificultats i mancances, el balanç general és força positiu. Hi destaca autors com Ponç Pons (Camp de Bard, 2015), Pau Faner (L’amor del capità Gavina, 2016), Maite Salord (L’alè de les cendres, 2014) o Esperança Camps (Naufragi a la neu, 2012), per dir-ne només alguns de recents.

Per tancar el dossier, Miquel Àngel Pons fa un recorregut biogràfic del pintor menorquí Pasqual Calbó i Caldés amb motiu de la celebració de l’Any Calbó, que commemora els dos-cents anys de la mort del pintor, al qual el Museu de Menorca ha dedicat una exposició.

Zeneida Sardà entrevista l’historiador Borja de Riquer. Tot i que ja s’ha jubilat, diu que es dedica a fer les coses que li agraden, com organitzar el Primer Congrés Internacional sobre Història de la Corrupció Política a l’Espanya contemporània. També, un diccionari dels parlamentaris catalans a Madrid, que està enllestint amb el grup de recerca que dirigeix, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i la catalanitat: «Fins fa molt poc, els catalans volien sentir-se còmodes dins d’Espanya. No els han deixat.»

Abel Soler posa al descobert les seves investigacions sobre l’autor de l’obra medieval, fins ara anònima, Curial e Güelfa. Detalla i argumenta tot el procés de recerca que ha hagut de resseguir per a arribar a la conclusió d’haver descobert l’autor real de l’obra.

Lluís Alpera recull la bibliografia més destacada de les obres assagístiques d’Enric Balaguer, la més recent és El desert i altres palpitacions del nou segle (2016). En l’obra assagística, Balaguer fa una «radiografia del canvi, dels molts canvis que s’han produït a la societat a final del segle XX i principi del XXI».

Pere Antoni Pons ens ofereix la mirada íntima de la fotògrafa Aina Climent. Els temes de les seves fotografies sempre són íntims, familiars, del seu entorn més pròxim. Malgrat que aquesta fotografia més personal no tingui tant públic com la fotografia documentalista, que abasta una visió més general de l’espai, Aina Climent té clar què és el que vol fer: «Com que sóc introvertida, quan m’autoretrato no depenc de res ni de ningú. Puc fer el que vull.»

Ignasi Domènech destaca l’obra, encara poc coneguda, de l’escultor Pere Jou com una de les més originals. Pere Jou va modelar escultures en camps molt diferents, com són el retrat, la figura, la imatgeria religiosa i l’escultura aplicada a l’arquitectura.

Miquel Pujadó parla de la cançó aragonesa, en aquest cas protagonitzada per Joaquín Carbonell, el qual ha publicat un disc nou, El carbón y la rosa. També torna Sabina, amb Lo niego todo, amb noves cançons prou atractives. Se’n va, però, Raimon, després de cinquanta-quatre anys fidel i al servei del poble. I, com sempre, Pujadó ens ofereix la seva discografia catalana recent.

Josep Maria Miró

Esteve Soler

Enric Ciurans posa damunt la taula els dramaturgs Josep Maria Miró i Esteve Soler, tots dos amb una gran projecció internacional ben consolidada. L’autor de l’article ens dona a conèixer els estils que caracteritzen el seu teatre i el recorregut que han tingut pels escenaris de fora del país.

Marta Porter entrevista el director de cinema Christophe Farnarier, un apassionat del cinema ja des de ben petit. El tema principal dels seus treballs és la natura com a salvació de l’ànima. És per això que els seus tres llargmetratges, el darrer dels quals El perdut (2016), són una aproximació sense concessions a la vida de muntanya. Una entrevista que permet conèixer millor la idea del «retorn a la natura» que vol transmetre Farnarier.

Margot Mur conversa amb Laura Aubert, una jove actriu, però no mancada d’experiència, tot al contrari: en els vint anys que fa que és dalt dels escenaris, ha participat en més de cinquanta obres i domina altres registres, com el cant i el violí. A més, tot just ara ha tastat el món de la televisió amb la coneguda sèrie de TV3 «El crac». Coneixem, doncs, com ha estat l’evolució fins a l’actualitat d’aquesta actriu incansable.

Jaume Fabre duu a terme una reflexió al voltant de si és el mateix ser periodista que ser escriptor, o no, i ho fa per mitjà de la figura de Candel. Francesc-Marc Álvaro opina sobre el camí que ha agafat l’independentisme català i en comenta les conseqüències que fins ara ha patit de l’Estat espanyol.

Per acabar, Xulio Ricardo Trigo ens presenta la seva Tria personal i us oferim les ressenyes i notes de lectura habituals. A l’última pàgina hi trobareu els mots encreuats de Màrius Serra i el Sidoku de David Puertas.

Llegeix el número sencer en paper o bé en digital!