Memòries de versos: Narcís Comadira llegeix Baudelaire

3.10.2012

Hi ha qui diu versos de memòria, però també es poden escriure memòries de versos. Narcís Comadira publica Marques de foc. Els poemes i els dies, a Ara Llibres, un volum teixit amb molts fils diversos. Mescla d’autobiografia, antologia, memòries i assaig i, encara, de mostres de traducció, Marques de foc recull els poemes més importants en la vida de Narcís Comadira. Són marques que es remunten a les cançons de la infantesa, als poemes descoberts als anys escolars, en les hores del Seminari de Girona i de Montserrat, als anys universitaris, als anys de Londres, en les hores de lectura solitària a la Devesa de la seva ciutat natal… Marques que han continuat produint-se, aquests últims anys, amb alguns poemes descoberts en la pau de Portocolom o de Sant Feliu de Guíxols. El lector hi trobarà Dante i Montale, Baudelaire i Péguy, Carner i Ferrater, March i Verdaguer, Foix i Sagarra, Rilke, Hölderlin i Benn, San Juan de la Cruz, Machado i Cernuda, Keats, Hopkins i Auden, Miłosz i Herbert, etc.

Agraïm a l’editorial Ara Llibres que hagi cedit a Núvol aquest fragment de Marques de foc.

 

Narcís Comadira | Foto de Marta Sempere

Recordo les hores mortes del servei militar, a l’oficina, tal com en dèiem, de la caserna de cavalleria, a Girona. Com que era estudiant, vaig ser caporal i furrier i quan havia fet la meva feina de comptar llençols i mantes i posar les guàrdies del cap de setmana (d’això en llenguatge casernari se’n deia follar, i així molts em deien: “no’m follis aquest cap de setmana que he quedat amb la nòvia”, etc, però un o altre n’havia de follar i em sabia molt de greu), llegia i llegia Baudelaire. De tota manera, algun cap de setmana em posava la guàrdia jo, m’autofollava, per dir-ho així, i em quedava tot el cap de setmana sol a la caserna. I en aquella tranquil·litat meravellosa tenia moltes hores per llegir. I llegia Baudelaire. Va ser el meu llibre de la mili, en aquella edició de Garnier, de color groc, amb la foto del poeta a la coberta. Molts poemes em van marcar, massa per citar-los tots. Però no puc deixar de citar-ne alguns: “Recueillement”, “La musique”, “Invitation au voyage”, “Moesta et errabunda”… Me’ls llegia i llegia i encara els llegeixo de tant en tant. En copio el primer perquè un dia el vaig traduir, i no estic pas del tot insatisfet d’aquesta traducció:

 

RECUEILLEMENT

Sois sage, ô ma Douleur, et tiens-toi plus tranquille.

Tu réclamais le soir; il descend; le voici:

Une atmosphère obscure enveloppe la ville,

Aux uns portant la paix, aux autres le souci.

Pendant que des mortels la multitude vile,

Sous le fouet du Plaisir, ce bourreau sans merci,

Va cueillir des remords dans la fête servile,

Ma Douleur, donne moi la main; viens par ici,

Loin d’eux. Vois se pencher les défuntes Années,

Sur les balcons du ciel, en robes surannées;

Surgir du fond des eaux le Regret souriant;

Le Soleil moribond s’endormir sous une arche,

Et, comme un long linceul traînant à l’Orient,

Entends, ma chère, entends la douce Nuit qui marche.

 

 

RECOLLIMENT

Tingues seny, Dolor meu, i estigues més calmat.

Reclamaves la Nit; s’acosta, ja és aquí:

Una atmosfera obscura envolta la ciutat,

I porta als uns la pau, als altres el patir.

Mentre la multitud dels mortals, envilida,

Sota els cops del Plaer, l’implacable botxí,

Recull remordiments en la servil partida,

Dóna’m la ma, Dolor, i vine cap aquí,

Lluny d’ells. Mira abocar-se el Temps difunt i amarg

Als balcons, dalt del cel, amb roba decadent;

Sorgir del fons de l’aigua, somrient, la Recança;

Mira el sol moribund com s’adorm sota un arc

I, com un llarg sudari que s’estén cap a Orient,

Escolta, Amor, escolta la dolça Nit que avança.

 

Baudelaire, com he dit, el vaig parodiar i imitar. Alguns dels sonets que vaig fer aquell temps el tenen molt present: A “Un Baudelaire pour Dolores” i “L’ideal”, la seva presència és òbvia, però també es mes o menys al fons d’algun altre, com ara “Llac” o “Abraços”.

 

Comadira, Narcís. Marques de foc. Els poemes i els dies. Ara Llibres, 2012. Pàg. 43- 46