Mecanoscrit més enllà del final

28.11.2014

En ocasió del 40è aniversari de la publicació del Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo (novembre 1974), Núvol i la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia han acollit la proposta d’aplegar 40 autors que escrivissin 40 textos de 40 paraules situats dins el context del Mecanoscrit. Durant aquesta darrera setmana de novembre Núvol vol compartir la commemoració virtual amb els lectors. Aquest és el darrer episodi.

 

Manuel de Pedrolo a casa seva

Manuel de Pedrolo a casa seva

L’origen dels nostres noms

bea puig

La mare mai ens va voler explicar la raó. Ens va dir que algun dia seríem capaços d’entendre-ho, però la meva germana i jo hem trigat prop de quaranta anys a saber per què dimonis ens diem Alba i Dídac.

 

El tercer origen

Jordi Cervera

A les pantalles veuran la reconstrucció 5D del poble. En aquesta vitrina, conservat en neodimi-líquid-depurat, el cos de l’Alba, la darrera supervivent de la Terra un cop mort el seu fill Mar. Gràcies per visitar el Parc Temàtic interplanetari Benaura.

 

Humanoscrit de l’última generació

Carme Torras

Els meus fills són ciborgs. Tenen memòria, rapidesa mental, capacitat sensorial i potència muscular il·limitades. M’avergonyeix… no la meva inferioritat, sinó saber-me’n responsable. Sóc l’últim humà limitat i, sense límits, les persones —com les plantes— ja no creixeran en profunditat.

 

Un pícnic amb canalla

Jordi Font-Agustí

En Salvador va deixar el llibre damunt la taula, la cara de la noia avall perquè no el mirés, va agafar la ploma amb les seves mans pàl·lides d’ungles ben tallades i, amb diminutes majúscules, va escriure: Pícnic amb canalla.

 

Un laberint de 1974

Àngel Burgas

I la còlera, i els morts, vam reflexionar aleshores. Fugir ben lluny, tu i jo, lluny de les ciutats, lluny de la confusió. Avançar, aspectants, per una carretera de McCarthy, per un laberint de 1974, per un infern de 2666.

 

Encara una tercera oportunitat

Òscar Pàmies

No quedava pedra sobre pedra.
Ni vehicle sobre roda.
Ni endoll on carregar l’smartphone.
Només tu i jo i un registrador de la propietat
a qui vam aixafar el cap a cops de maó
per poder recomençar amb bon peu.

 

Sequera final

Anna Maria Villalonga

Sua per tots els porus. No pot respirar. Seu en la foscor, el llibre a la mà. El rellegeix per darrer cop, amb masoquisme, conscient de l’imminent desenllaç.

Rumia: Si l’autor l’escrivís ara… Alba, Dídac… Ja no us podria salvar.

 

D’un món a l’altre

Judit Pujadó

L’havíem de llegir. Ens esperava un treball i un examen… Inesperadament ens vam capbussar en el llibre i vam passar d’un món a un altre món. Com l’Alba i en Dídac. Estimant-nos vora la resclosa com si tot fos nou.