Mayte Martín, la cantaora catalana a L’Auditori

30.01.2017

Mayte Martín és la cantaora més important de Catalunya, i aquest dissabte 4 de febrer interpretarà a L’Auditori l’espectacle Al flamenco por testigo. Seguint amb la seva línia de reivindicar el flamenc més genuí, a l’obra en qüestió rescata peces del cant clàssic.

Mayte Martín en concert | Foto: Isabel Camps

Diuen de Mayte Martín que és la naturalitat feta persona, i que com que canta, també és la naturalitat feta música. Flamenca fins la medul·la, la barcelonina va iniciar la seva carrera presentant-se en un concurs celebrat el 1985, que la va portar a actuar a les penyes flamenques catalanes. El seu nom va començar a sonar en el món del flamenc quan dotze anys després va guanyar el màxim guardó del Concurso Nacional de La Unión (Múrcia). A Catalunya, el 1996 va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona de Música.

Però Martín no és només cantaora, també és guitarrista i compositora. Ha enregistrat set treballs discogràfics, combinant el flamenc i els boleros. El seu primer disc va ser Muy fràgil (1994), i l’últim, Cosas de dos (2012). Ara, aplica la seva singular manera d’entendre el flamenc tradicional a Al flamenco por testigo, on interpreta grans obres del cant clàssic, sempre mantenint la seva tendència als tons menors i les melodies adolorides. “M’agrada el que fa mal, no faig música per a divertir-me”, fa anys que afirma la cantaora.

Aquest dissabte 4, la cantant actuarà acompanyada per Salvador Gutiérrez i Pau Figueres a la guitarra, i Chico Garfas a la percussió. Tot i que Mayte Martín ha col·laborat amb artistes com Belén Maya, Omara Portuondo i Katia i Marielle Labèque, una de les seves col·laboracions més recordades és la de Tete Montoliu, pianista de jazz també barcelonès que va morir l’any 1997. Amb ell va dur a terme una llarga llista d’espectacles en directe, després dels quals Montoliu va afirmar que Martín era “la millor cantant de boleros del món”.

Mayte Martín, que ara té cinquanta-dos anys, ha trepitjat sempre fort dins del món del flamenc i no ha tingut pèls a la llengua a l’hora de criticar la indústria. “Vull sentir a parlar d’art, de coses boniques, no vull ser un número ni que ningú m’expliqui si sóc rendible o no”, apuntava en aquesta entrevista. Segons la barcelonina, la forma de saltar-se els vicis de la indústria va ser crear el seu propi reducte, un món on només hi entrava i hi entra la gent que creu de veritat que l’art de Martín és important.

Sobre la seva personalitat, ella es defineix com una persona d’idees clares, melancòlica però també bromista, tot i que la imatge que se’n té és la de la serietat. En un món dominat per homes i pel sentiment espanyolista com és el del flamenc, la cantant diu no haver tingut problemes pel fet de ser dona, homosexual i catalana, gràcies al fet que sempre ha tractat els seus companys d’igual a igual i ha tingut clar el seu objectiu.

A l’hora de definir la situació actual del flamenc, Mayte Martín explicava l’any passat que “ara hi ha molta recerca i s’ha de buscar cap a dins, no cap enfora. Tothom busca cap enfora: a veure què puc fer per ser trencador… I percebo falta de veritat”. Les persones que vulguin saber què és aquesta veritat a la que fa referència la cantaora, ho podran descobrir aquest dissabte 4 de febrer a les 21h a L’Auditori. Podeu comprar entrades aquí.