Matthew Tree: “M’eixugaré el cul amb el passaport britànic”

25.06.2016

Matthew Tree, escriptor anglès que escriu en català, ha mostrat el seu disgust pel resultat del referèndum britànic en un post a facebook en què assegura que sol·licitarà el passaport espanyol, per dos motius.

Matthew Tree | Foto de Pere Virgili

Matthew Tree | Foto de Pere Virgili

En primer lloc, per poder votar per la independència de Catalunya dins la Unió Europea. I en segon lloc, per poder llançar el passaport britànic al foc. Abans, però, aprofitarà per eixugar-s’hi el cul. “La Gran Bretanya que ha guanyat, diu Tree, és la Gran Bretanya d’un jefe que vaig tenir, que es congratulava de no cedir el pas ni aguantar la porta a les dones angleses negres. O l’inspector d’autobús que es recreava amb acudits racistes, fent mofa del seu col·lega paquistanès, davant mateix dels seus nassos. Aquesta vella Anglaterra, imperial i xovinista, sempre hi ha estat i sempre s’ha fet sentir. Per mi se’n poden anar tots a la merda, estic content de no viure-hi, en aquesta Anglaterra. I espero i desitjo que Escòcia i Irlanda del Nord surtin aviat de la Gran Bretanya d’una manera tan democràtica com els britànics han marxat d’Europa. Això és el que mereixen certs sectors de votants anglesos”, escriu Tree sense ocultar la seva ira.

En una entrevista recent publicada a Vilaweb, Tree sostenia que la principal causa de la desafecció britànica envers la UE “és la ressaca imperialista anglesa. Cal recordar el temps en què Anglaterra era sola i gloriosa al centre de la Commonwealth. Per exemple, hi ha molta gent –inclosos una part dels votants laboristes– que té la sensació que Brussel·les els diu què han de fer constantment. Pensen que cap estranger no té el dret de dir a un britànic què ha de fer. És una mentalitat absurda i anacrònica, però molt estesa en determinats sectors de la població anglesa, sigui conservadora o laborista. És una cosa que no he arribat a entendre mai. Sóc un d’aquells anglesos que se sent completament fora de lloc davant aquesta actitud”.

Tree també lamentava “l’histerisme que hi ha darrere aquest debat. Hi ha un aspecte molt més lleig en tot això. Aquesta actitud de sentir-se molt orgullós de ser britànic o anglès, segons el cas, pot esdevenir xenofòbia a ultrança. Hi ha un gran element de xenofòbia. Curiosament, és xenofòbia contra els immigrants europeus. I això és incomprensible perquè som tots iguals. I és estrany perquè no es té en compte que hi ha més immigració no europea que no pas europea. És que costa d’entendre, tot això”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

14 Comentaris
  1. La qüalitat literaria d’aquest personatge no la cònec pas, però el grau dels arguments polítics i socials que utilitza per desqüalificar el resultat del referéndum democràtic britànic és penós.

    Atentament, i bona setmana

  2. Jo sí que conec la bona qualitat literària (i humana) del senyor Tree, a qui saludo ben cordialment i li envio una forta abraçada. El que expressa ho deu conèixer millor que ningú, ell és anglès i sap de què parla quan denuncia aquesta mena de gent que aquí també ens són molt coneguts. Els tenim al damunt nostre, només que a nosaltres no ens deixen votar i, en canvi, a ells sí. Jo penso que qui ha guanyat el referèndum no són els que volien més Unió Europea sinó al contrari. De tota manera ha estat totalment democràtic, ens agradi o no. No hi ha res a dir-hi, des d’aquest punt de vista. Llevat de les mentides (ara reconegudes) i la por amb què han espantat els electors.

    • La por (i les mentides) ha estat utilitzada per tots dos bandols. Només cal veure els telenoticies de TV3, plens d’histerisme anti-Exit… Fins i tot es van atrevir a dir que els catalans que viuen al Regne Unit van votar en contra de la sortida! (cònec a una parella-que viu i treballa a Escòcia, tots dos universitaris amb doctorat i sense cap bri de mentalitat racista, feixista o xenófoba, que no van actuar d’aquesta manera).

      I seguint amb el defecador literat, com es poden qüalificar aquestes frases seves: “Per exemple, hi ha molta gent –inclosos una part dels votants laboristes– que té la sensació que Brussel·les els diu què han de fer constantment. Pensen que cap estranger no té el dret de dir a un britànic què ha de fer. És una mentalitat absurda i anacrònica”?
      Tan “absurda i anacrónica” com voler que [els espanyols] et diguin el què hem de fer [els catalans]. Al continent, per desgracia, tenim molta gent que pensa d’aquesta manera tan poc sobiranista (no importa el passaport que un tingui). De ben segur que els democràtes britànics no trobaran a faltar els seus absurds arguments (només li ha mancat dir que el referéndum no es tenia que haver fet!).

      Potser que llencem a l’inodor els simplicismes i les generalitzacions gratuites (i escatològiques). Són una manca de respecte a qui els ha d’escoltar.

      Atentament, i bona setmana

      • Al sr. Tree no li ha calgut dir: “que el referèndum no s’havia d’haver fet”… se li va avançar el sr. Rajoy l’endemà del referèndum anglès: “es peligroso hacer ciertos referéndums” (cito de memòria)…, per això aquí trigarem a votar en referèndum mentre manín blaus o vermells diluïts.

  3. A mi m’agrada més dir que en Matthew és un escriptor català d’origen anglès, si no és que després de més de mitja vida entre nosaltres algú encara el vol considerar estranger…

  4. Jo conec un indi de Bangalore resident a Londres amb passaport britànic que ni és blanc ni imperialista i ha votat Brexit.

    • Evidentment, no fóra que vingués un altre de fora (potser del seu país) que per menys diners i a temps complet (o més preparat) fes la seva feina. Qui no intenta preservar com sigui el seu lloc de treball?

  5. Duràs molt de temps a Catalunya, Matthew, però penso que no coneixes prou a aquesta gent “que continua trucant de matinada” parafrasejant una cançó de la Bonet. Si vas manifestant que vols passaport espanyol per, en primer lloc, votar per la independència de Catalunya, no te’l donaran mai, Matthew; això si és que no et declaren “persona non grata” i et fan fora de l’Estat. És sols una proposta: fes campanya al nord del Regne Unit per a que els escocessos s’adonin que han estat vilment enganyats amb les consignes de la por: “si us independitzeu us faran fora d’Europa, ningú no invertirà, us marxaran les empreses (anava a escriure ‘Planeta’, La Caixa i alguna més, però aquestes no són britàniques; un lapsus) i vagareu perduts per l’espai”. I mira, per on, es queden al Regne Unit i els fan fora d’Europa! i… han marxat les empreses? a Londres ningú no invertira mai més? Falàcies! La por la tenen tots aquells (terratinents, cacics, recaptadors, alts funcionaris…) que no han doblegat mai la carcanada per a treballar i que els hi tocaria fer-ho si Euskadi i Catalunya s’autogestionessin plenament; la por la tenen tots aquells que s’arramben a l’arbre del Poder que té, com a única pàtria, el diner; i també els que creuen que l’altra pàtria -la de rel imperial castellana- és eterna i indissoluble. Tan dir-nos i amenaçar-nos que si votèssim en un hipotètic referèndum d’independència, la societat catalana quedaria fragmentada i mira els britànics: fragmentats gairebé al cinquanta per cent! I s’ensorraran? NO. I nosaltres, tampoc. Independència!

  6. Jo m’hauria deixat tallar un braç per tenir passaport britànic durant el franquisme. Ara també el voldria tenir, sobretot d’ençà que el Regne Unit torna a ser un país “no europeu”. No se sap mai…

  7. Ben d’acord amb en Tree, a mi també em faria una mica de vergonya ser anglès, no pel resultat del referèndum, que es veia a venir, si no per la mentalitat dels anglosaxons. Qui no els conegui, millor que no parli.
    D’altra banda li demano que estripi la nacionalitat espanyola així que Catalunya sigui lliure. Una llibertat que els catalans no desitgem perquè pensem que som millors que els espanyols, sinó per esmenar un greuge de fa segles i deixar de patir les injústicies, els menyspreus i els insults que normalment tenen la gentilesa de dedicar-nos aquest poble germà que tant ens estima.