Matadepera: terra de gegants

2.09.2012

Geganta de Terrassa amb un mocador de puntes

 

Som a Matadepera: terra de gegants. Un dia es van desprendre dels contraforts granítics del massís de Sant Llorenç i van baixar ballant per la riera. Enguany al poble de Matadepera se celebren trenta anys d’aquella feta. I per arrodonir la festa han convidat colles de gegants d’arreu de Catalunya, de Palma de Mallorca i fins i tot de Mariapfarr, un poble tirolès que està agermanat des de fa anys amb Matadepera. La colla austríaca ha vingut amb el seu gegant, una figura militar amb un casc emplomallat, d’una talla tan imponent que segur que deu patir de gegantisme, perquè supera de lluny les dimensions dels gegants d’aquestes latituds. Era el gegant estrella i per això tancava la cercavila, acompanyat per una gloriosa orquestra de vent uniformada i arrenglerada amb disciplina germànica. El gegant de Mariapfarr ha hagut de desviar-se de l’itinerari establert per la cercavila perquè un cable elèctric, massa baix, li privava el pas. En fi, un gegant que no és d’eixe món.

Quin sentit tenen els gegants? D’on vénen, aquestes figures pastades a mida de la nostra desmesurada voluntat, talment com si fossin reis que un dia vam tenir i que encara venerem? Els traiem a passejar amb la mateixa fe ancestral amb què en terres andaluses es treu a passejar el sant cristo gros en processó. Com confirma l’exemple dels austríacs, això dels gegants és cosa catòlica, no amagarem aquí el gust per lluir amb ufana majestat. L’esperit carnavalesc, la teatralitat pròpia de la processó o la veneració de les imatges són ingredients catòlics latents en tota desfilada de gegants.

 

Orquestra tirolesa de Mariapfarr

 

Potser és per això que l’esperit republicà no ha quallat a casa nostra: perquè enyorem encara els reis d’antany, senyors comtes que, com submisos vassalls que som, fem ballar al so de la gralla. El seu rostre hieràtic, inexpressiu, gairebé absent és una mostra més de la inveterada condescendència amb què ens mirem el món. Però gràcies a l’agudesa impertinent de la cobla de gralles i timbals, la seva gravetat esdevé, per moments, alada.