Marta Mathéu i Francisco Poyato al Palau

Dimarts 20 d’octubre Marta Mathéu i Francisco Poyato actuaran en un recital al Petit Palau. Presentaran obres de Granados, de Falla, Vives i Turina a les 20.30h del vespre.

Si us dic Enric Granados, quina música us ve al cap? Respongueu sense pensar gaire. Potser la Andaluza de les seves Danzas españolas? I si us dic Manuel de Falla? El amor brujo? I si parlem d’Amadeu Vives? Por el humo se sabe donde está el fuego? Va, l’últim nom: Joaquín Turina. Potser l’Orgía de les Danzas fantásticas? Haureu pensat en aquestes obres o en d’altres també populars però és poc probable que hagueu pensat en les cançons de cap dels compositors. Sospito que a la majoria fins i tot se us hauran passat per alt cançons més que cèlebres com L’emigrant o La balanguera, totes dues d’Amadeu Vives.

El cas és que tots quatre compositors van compondre cançons de cambra, o de concert, com li vulgueu dir. No gaires, és cert, però paga la pena d’anar-les portant sobre l’escenari i això és el que faran la soprano Marta Mathéu i el pianista Francisco Poyato el proper dia 20 a la sala de cambra del Palau de la Música. D’Enric Granados estan programades les Tonadillas i les Canciones amatorias, és a dir, pràcticament totes les cançons que va escriure; de Manuel de Falla una selecció de l’Álbum de juventud, les seves primeres cançons; d’Amadeu Vives una selecció de les Canciones epigramàticas, el seu únic cicle, que té poc a veure amb L’emigrant o La balanguera que esmentàvem abans, i de Joaquín Turina el Poema en forma de canciones, un breu cicle de quatre cançons precedit per una Dedicatoria només per a piano.

Una cançó necessita d’un poema per existir, en el programa hi trobem grans poetes com Góngora, Quevedo y Cervantes, d’altres menors com Campoamor i d’altres que, a parer dels experts, són prescindibles, com Fernando Periquet. Però és que Periquet era el llibretista de Goyescas, qui millor per posar paraules a les Tonadillas de Granados? I no ens descuidem de Bécquer; si pertanyeu a aquelles generacions que van llegir les seves Rimas al batxillerat i vau reservar la vostra declamació més dramàtica pel vers “¡Díos mío, qué solos se quedan los muertos!”, espereu a sentir com sona en mans de Falla…