Màrius Serra, botifler?

4.06.2014

Aquest mes de juny Màrius Serra us proposa l’últim mot de la sèrie REBORN, i ha triat una paraula de la Ciutat del Born ben coneguda i encara viva: BOTIFLER, que podria venir de la flor de lis borbònica (beaute fleur) o dels botinflats galtaplens. Us demanem que especuleu què més podria voler dir i, sobretot, a qui aplicaríeu avui el terme BOTIFLER i per què.

Feu-la reviure i expliqueu-nos-ho!

Podeu afegir les vostres hipòtesis semàntiques i etimològiques als comentaris

Durant aquest 2014 primer de mes l’enigmista Màrius Serra ha recuperat una paraula extingida que circulava a la ciutat del Born en el català de 1700 i us ha proposat que la definíssiu imaginativament, abans de revelar-ne el significat real. Amb les vostres millors definicions Màrius Serra ha anat fent un diccionari paral·lel.

La paraula REBORN del maig, BIGORRADA, designava a la ciutat del Born una anella de ferro. Cap rebornià no ho ha escatit, però les vostres hipòtesis han estat bigarrades i ben interessants. Ho podreu comprovar si llegiu el resum dels comentaris rebuts en a l’article “Bigorrada gens bigarrada”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

9 Comentaris
  1. Botir vol dir inflar. Un bot és un recipient de cuiro, que s’infla quan s’omple de vi, aigua o oli. També hi ha qui diu: “semblo una bóta feixina, de tan grassa.”

    Lo de “Beaute fleur” està molt ben trobat, no ho havia sentit mai. Però això devia coincidir amb el fet de lluir, aquests gran senyors tan ben peixats, una cara grassa, botida, amb unes galtes botinflades, quan la magror en la fisonomia de la majoria de catalans poder era el més habitual. I entre l’una i l’altra cosa hi devia sortir “botifler”.

    Encabat d’una tripanera diem que estem botits de tant menjar. Un bot és una bony, no em toquis el botet (els pebrots), hi ha qui hi diu gotet, però és botet. Jo recordo quan treballava d’aprenent, que si les fardes no estaven ben forjades i ens sortien boterudes o botorudes, l’encarregat ens deia: “ves, que aquí fa bot”, tot assenyalant la part botida (i no parlo del 1714, sinó del 1974). Ara diríem que fa un “bulto”.

  2. Podria ser que vingués de “bot inflat”, o sigui ben ple (de vi. Al s. XVIII, sinònim d´autosuficiència). Per extensió, també es podria designar a persones que estan certament plenes i convençudes de llurs raonaments. Avui dia potser podriem dir que van “sobrats” o, inclús, fatxendes.

  3. Sempre he cregut que volia dir “inflat” però d’orgull. Vanitós, fatxenda, cregut…

  4. He trobat dos significats de botifler. Un té a veure amb galtes inflades, l’altre amb el signe dels Borbons, la beauté fleur.
    He buscat retrats de Felip V i no el veig gaire inflat; és per això que relaciono botifler amb la beauté fleur.

  5. Botifler és el malnom amb que es va titllar a Catalunya i al regne de València als partidaris de Felip V. Des d’aleshores ençà i fins l’actualitat encara és utilitzat per referir-se als catalans traïdors o col•laboradors amb el enemic.
    Com és ben conegut, alguns pensen que aquest mot deriva de l’expressió francesa beauté fleur, en referència a la flor de lis que figura a l’escut d’armes de la casa de Borbó. També s’ha suggerit que prové de la paraula botinflar, en ús l’any 1700, verb emprat per indicar que una part del cos s’inflava i que passà a designar algú amb les galtes grosses, o galtut, per finalment prendre el significat de inflat o presumit. Però pot ser deriva d’aquells que flairen el botí o botiflaires, que per simplificació donà botiflers.

    Malauradament avui en dia hi ha una corrua de gent digna de tal apel•latiu doncs es vanten joiosament d’haver alleugerit als ciutadans de a peu dels seus minses estalvis gràcies a pràctiques que podríem descriure caritativament com de poc ortodoxes, per no fer servir algun vocable més contundent, tal com la corrupció, la prevaricació i d’altres –cions que el comú dels mortals no ha pogut ni tan sols albirar, però, ves per on, sempre impunement pel exercici d’una justícia endogàmica on els fiscals acusen els jutges i defenen els imputats. Per tot això, proposem la inclusió de polític aforat (si s’ens permet la petita llicència de considerar aquest adjectiu com a expressió de haver omplert les seves butxaques fins al seu màxim aforament) com un significat més de botifler.

    Per extensió, també es pot dir del periodista que infla el fet per tal que sigui noticia i vendre mes diaris.

  6. Un bot és, entre una munió de coses (p. ex. “una figa que encara no és madura”; Camp de Tarragona), un reclam, a manera d’0cell fet de fusta, per atreure els ocells de veritat a la caçada (Horta de València i Mallorca). Per derivació, és el xiulet o grall que emet dit reclam de vent.
    D’altra banda, a Llofriu, han associat el grall del bot als nens consentits i ploraners, i en diuen “botifló” a l’infant que plora per qualsevol cosa.
    Del 1714 fins els nostres dies, aquesta paraula llofrienca s’ha estès -ara ja amb vocal tònica més oberta- per tots els Països Catalans i ha donat “botiflé” que, actualment, s’aplica a uns ocells concrets: a les gavines blanques que solquen els cels blaus de la Mediterrània nord-occidental les quals ploren i grallen per qualsevol cosa, principalment quan no guanyen a les urnes del nostre País. Que, per pura casualitat fonètica, alguns associïn “botiflé” a “botifler”, és a dir, a “traïdor” és un altre tema; són figues d’un altre paner.

  7. Jo sóc valencià i també la fem servir… Per a mi es refereix a les persones favorables al rei FelipV durante la guerra de succesió, l’antítesi dels maulets, vaja… Jo ho gastaría com a sinònim de traïdor o anticatalaniste en totes les seues vessants.

  8. Botifler vol dir un que te moltes galtes!! Segons sembla també s’utilitzava per anomenar als partidaris de Felip V a Catalunya i país valencià