Marin Sorescu traduït… en pedra!

En el marc del Simposi Internacional d’Escultura Camins Brâncuşi, que té lloc durant tot el mes d’agost a Craiova, l’Ajuntament i la Casa de Cultura Traian Demetrescu d’aquesta localitat romanesa, conjuntament amb l’entitat que presenta la candidatura de Craiova a la Capitalitat de la Cultura Europea per a l’any 2021, han organitzat la XIVena edició de les Jornades Marin Sorescu.

Enguany és la segona vegada que el Simposi té lloc a la capital d’Oltènia, Craiova, després que el seu promotor, Paul Popescu, l’hagués traslladat des de la localitat veïna de Târgu Jiu, on Constantin Brâncuşi (1876-1957) va inaugurar l’any 1938 el conjunt escultòric que ell mateix va voler dipositar a l’eix conegut amb el nom de Calea Eroilor o Avinguda dels Herois, en commemoració dels herois caiguts durant la Gran Guerra, i que està compost per quatre elements que cal visitar recorrent l’eix d’est a oest: la Taula del silenci, el Passeig de les cadires, la Porta del bes, i la Columna sense fi,  segurament la peça més emblemàtica i considerada per molts crítics com el testament artístic de l’autor.

El Simposi Brâncuşi és un taller d’escultura work in progress i el tema escollit enguany és precisament l’obra de Marin Sorescu. Les peces resultants elaborades per vuit escultors, entre artistes romanesos i estrangers, quedaran dipositades en diferents emplaçaments de la ciutat com a obres del patrimoni escultòric i literari. Els artistes han estat fent feina de documentació prèvia sobre Sorescu i, un cop escollit el seu projecte i sortejats els blocs de pedra, de diferents mides, estan treballant cada dia d’agost per tenir acabada la seva peça, ja sigui un retrat del mateix Sorescu, un personatge com el protagonista de l’obra homònima, Iona (Jonàs), o bé un poema de la seva vasta obra poètica, com per exemple, „Craiova vista des del carro” (Craiova vǎzutǎ din car) o „La petxina” (Scoica).

La petxina

M’he amagat dins una petxina, al fons del mar,
però no recordo quina.

Cada dia davallo ben endins,
i per tal de trobar-me
colo el mar entre els dits.

A vegades penso
que se m’ha menjat un peix gegantí
i ara el busco arreu
per ajudar-lo a empassar-se’m del tot.

El fons del mar m’atrau i m’atemoreix
pels milions de petxines
semblants.

Bona gent, jo sóc a dins, només en una,
però no sé pas quina.

Quantes vegades he anat de dret cap a una
i he dit: “Aquest sóc jo”,
i, en obrir-la, la petxina
era buida.
I el poema, en romanès:

Scoica

M-am ascuns într-o scoică, pe fundul mării,
Dar am uitat în care.

Zilnic mă cobor în adânc
Şi strecor marea printre degete,
Să dau de mine.

Uneori mă gândesc
Că m-a mâncat un peşte uriaş
Şi eu îl caut acum pretutindeni
Să-i ajut să mă înghită tot.

Fundul mării mă atrage şi mă înspăimântă
Cu milioanele-i de scoici
Asemănătoare.

Oameni buni, eu sunt într-una din ele,
Dar nu ştiu în care.

De câte ori nu m-am dus drept către una,
Spunând: “Acesta sunt eu”,
Dar când deschideam scoica
Era goală.

No ha estat pas casual doncs que Sorina Sorescu, neboda del poeta i responsable de l’edició crítica de la seva obra, hagi volgut establir amb encert aquest maridatge artístic entre el Simposi i la celebració del XIVè Festival Marin Sorescu inaugurat el passat 15 d’agost, festivitat de Santa Maria, per tal de fer-la coincidir amb l’onomàstica de l’escriptor.

El programa d’aquestes jornades va començar amb l’acte inaugural al saló de plens de l’Ajuntament i l’acte formal d’entrega del Premi Sorescu que, a proposta de Sorina Sorescu, enguany ha volgut reconèixer per primer cop la tasca de traducció de l’obra d’aquest poeta, dramaturg i narrador romanès. Les dues traduccions premiades han estat la de la llengua sueca, Erratum till paradiset, (Ed. Ellerströms: Estocolm, 2013) a càrrec de Dan Shafran, i la catalana, Per entre els dies (Lleonard Muntaner, Editor: Palma, 2013), a càrrec de Corina Oproae i de qui signa aquest article. El mes de maig passat, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ja va distingir aquesta antologia amb el Premi Cavall Verd Rafel Jaume, a la millor traducció poètica publicada el 2013.

Sorina Sorescu considera que cal reconèixer per sobre de tot la tasca dels traductors de l’obra de Sorescu –sens cap mena de dubte l’autor més traduït de la literatura romanesa, la qual cosa evidencia clarament l’actualitat d’aquest autor. Un “escriptor amb una habilitat molt personal al qual el lector arriba amb facilitat, sense gaire entrebancs, però en la lectura del qual queda empantanegat per la força inesperada del sentit que se’ns ofereix i que se’ns amaga”, en paraules de Francesc Parcerisas, al pròleg de l’antologia catalana. Sorina Sorescu va voler destacar el fet que, si bé primerament la va sorprendre, s’hagués creat una pàgina de Facebook de la traducció catalana de Sorescu, després va considerar necessari poder utilitzar tots els instruments, també els digitals, per donar a conèixer la literatura, en tant que especialista que és de la literatura romanesa i actualment la cap de departament de llengua i literatura romaneses, didàctica i comunicació de la Facultat de Lletres de la Universitat de Craiova.

Quant al premiat suec, Dan Shafran, és el traductor del romanès al suec i ja ha publicat altres volums de l’obra de Sorescu al suec, i tantes altres obres de poesia i prosa de la literatura romanesa. Shafran, a més, és el director de l’Institut Cultural Romanès, a Stocklohom, entitat que va organitzar l’any passat el programa literari a la fira de Göteborg que tenia com a país convidat, Romania (durant el mes d’octubre d’enguany, la literatura catalana en serà la convidada d’honor). Shafran, també és l’impulsor i organitzador a Suècia, des de l’any 2007, del premi Sorescu, que es concedeix a un autor suec per a la seva trajectòria, una iniciativa que acosta els autors suecs a la literatura romanesa a través de Marin Sorescu. Sobre el fet que Sorescu hagués estat un dels nobelables romanesos, Shafran comenta que caldrà esperar el temps determinat per l’Acadèmia Sueca per esbrinar els motius pels quals no se li va arribar a concedir aquesta distinció. Mentrestant, i a banda de la premiada Herta Müller, autora de llengua alemanya, altres autors de llengua romanesa participen en les travesses, entre els quals hi ha dos tòtems de la literatura romanesa: l’escriptor i assagista Norman Manea, nascut a Bucovina i resident a USA, i el narrador i poeta bucarestí Mircea Cǎrtǎrescu, proposats reiteradament per la Unió d’Escriptors de Romania.

El programa de les Jornades incorporava taules rodones i debats entorn l’obra i la vigència de Sorescu tant en el cànon nacional com en l’internacional, exposicions i presentacions de llibres, projeccions de  dramatúrgies de Sorescu, lectures de la seva obra acompanyades de música clàssica en directe i la visita a la casa memorial de Marin Sorescu a la seva localitat natal, Bulzeşti, a uns vint-i-cinc quilòmetres de Craiova.

Marin Sorescu va néixer en aquesta localitat el 1936. Poeta, dramaturg, narrador, i traductor al romanès, també va conrear la pintura. Conegut internacionalment i molt popular i llegit en vida, després de la revolució de 1989, i sense estar inscrit a cap partit polític, va ocupar el càrrec de ministre de Cultura. Va morir el desembre de 1996. La seva esposa, Virginia, va encarregar-se del seu llegat, fins al seu traspàs, uns anys més tard.

Actualment, la Casa memorial Marin Sorescu de Bulzeşti, conserva, entre d’altres, part de la seva biblioteca, objectes personals com la seva màquina d’escriure (per bé que Sorescu solia escriure a mà o dictar els seus manuscrits), i una quantitat prou representativa de la seva obra pictòrica, la major part de la qual es troba custodiada al Museu d’Art de Craiova, per voluntat de Sorina Sorescu, tot esperant que pugui habilitar-se una sala destinada a la seva obra pictòrica.

Una altra de les accions, organitzada pels responsables de l’entitat per a la capitalitat de Craiova, ha estat la projecció de l’enregistrament efectuat a les coves de la Salina Turda de l’obra de teatre Iona, posada en escena a dos-cents metres sota terra, i el recital de poesia i narracions curtes de Sorescu per part de joves actors, amb acompanyament d’un quartet de cambra, que ha tingut lloc en dos parcs públics de la ciutat i, una tercera sessió, enmig de la natura, per clausurar les Jornades, en un prat d’herba amb un llac de fons i tres antigues cases pairals de fusta restaurades, al capvespre del diumenge 17 d’agost.

Molt bona acollida ha tingut la presentació dels dos darrers volums dels dietaris inèdits de Sorescu, l’edició dels quals corre a càrrec del germà gran del poeta, George Sorescu, considerat el seu mentor. S’han presentat els volums 7 i 8 de la col·lecció. És precisament en aquest darrer, en el que hi apareixen algunes referències al pas de Sorescu per Barcelona i a la llengua catalana, que ell mateix va consignar arran de la seva visita, tot sol, a començaments de juny de 1979, procedent de Port-Bou i de camí cap a Madrid.

Sorescu va instal·lar-se en un hotelet del carrer J.A. Clavé, a tocar de la Rambla i el port. Regreta el fet d’haver de visitar la ciutat sense ningú amb qui poder conversar o d’haver de descobrir-la tot sol i es proposa documentar-se millor sobre Barcelona quan retorni a Craiova. Molt atent a la realitat més immediata i als petits esdeveniments captats sempre amb la seva ironia, es demana qui és „aquell” que hi ha dalt de tot d’una columna al capdavall de les Rambles i, finalment quan „descobreix” que és Colom, anota al dietari ben satisfet per la descoberta: „ell va descobrir Amèrica, jo l’he descobert a ell. Em pensava qui sap quin sant era”. O bé, més endavant: „Sempre em sembla que estic sentint romanès. El català té unes particularitats ben llatines, gairebé romaneses. La ciutat està ventilada pel mar. Una estàtua immensa, de Colom, estudia els corrents. En qualsevol cas, es fa difícil descobrir una ciutat tot sol, mentre als diaris van plens de notícies sobre terrorisme, discussions sobre crims, etc. (…) Tanmateix el català és una llengua diferent i té dret a aquest estatut. Els meus amics del tren tenien raó quan deien que un madrileny no entén el català”.

Val la pena destacar també el Sorescu dramaturg –no en va, el Teatre Nacional de Craiova porta el seu nom. Emil Boroghina, director del festival Shakespeare a Craiova, que se celebra cada dos anys, ja ha anunciat que en la propera edició del certamen, Shakespeare per a l’eternitat, l’any 2016, coincidint amb el 400 aniversari de la mort de Shakespeare, el programa incorporarà l’obra de Sorescu, El cosí Shakespeare, una de les seves obres clàssiques, juntament amb la peça Iona, a partir del mite bíblic de Jonàs. Boroghina també comenta amb emoció la reputació del certament català del Festival Shakespeare, l’edició d’enguany del qual tindrà lloc aquest octubre.

Sorescu, sempre al llindar de la dramatúrgia poètico-parabòlica, prestidigitador de la tragicomèdia i la ironia més subtils, reprèn en l’obra de teatre El cosí Shakespeare, la paràbola de la condició del creador, convertint-lo en un demiürg, com ja s’evidencia en el poema que porta per títol „Shakespeare” i fa així:

Shakespeare va crear el món en set dies.
El primer va fer el cel, les muntanyes i els abismes de l’ànima.
El segon dia va fer els rius, els mars, els oceans
i els altres sentiments
i els va donar a Hamlet, a Juli Cèsar, a Antoni, a Cleòpatra i a Ofèlia,
a Otel·lo i a altres,
perquè se’n fessin amos, ells i els seus descendents,
pels segles dels segles.
El tercer dia va reunir tots els homes
i els va ensenyar els gustos:
el gust de la felicitat, de l’amor, de la desesperació,
el gust de la gelosia, de la glòria, i així
fins que s’acabaren tots.

Aleshores van arribar uns individus que havien fet tard.
El creador els va acaronar amb compassió
i els va dir que no els quedava més remei que fer-se
crítics literaris
per negar-li l’obra.
El quart i el cinquè dia els va reservar al riure.
Va deixar anar els pallassos
per fer tombarelles
i va deixar que reis, emperadors
i altres infeliços s’hi divertissin.
El sisè dia va resoldre uns problemes administratius:
va planejar una tempesta
i li va ensenyar al rei Lear
com s’havia de dur corona de palla.
Quedaven encara alguns residus de la creació del món
i va crear Ricard III.
El setè dia va mirar si li quedava res per fer.
Els directors de teatre ja havien omplert la terra amb cartells,
i Shakespeare va pensar que després de bregar tant,
ell també es mereixeria veure un espectacle.
Però abans que res, esgotat com estava,
se’n va anar a morir una estona.

Si Sorescu va crear tanta bellesa, ¿no mereixeríem també nosaltres de veure representat un espectacle cent per cent Sorescu com ara per exemple El cosí Shakespeare? En qualsevol cas, tot recordant un primer vers de Sorescu, certament, „Craiova vista des del carro és la ciutat més bonica del món”.