Maria Miró: “Per cantar cal madurar com a persona”

8.05.2015

La soprano Maria Miró és la propera cantant del Sopar Líric al 7 Portes, que tindrà lloc divendres 15 de maig. En aquesta ocasió podrem sentir tant àries d’òpera com sarsuela, amb Wolf-Ferrari, Mozart, Puccini, Massenet, Martínez-Valls i Marqués. En un dinar al mateix restaurant repassem la seva trajectòria, els seus projectes i la seva relació amb la música.

Maria Miró al 7 Portes

Maria Miró al 7 Portes

Maria Miró és una artista de gran sensibilitat. Repassant la seva trajectòria i la seva relació amb la música desprenia, entre plat i plat, tota l’emoció d’una jove promesa que lluita amb perseverança per fer-se una carrera com a cantant al nostre país, i a fora. I està aconseguint la seva fita perquè, just ara, acaba d’actuar al Liceu com a Pisana al costat de Plácido Domingo, a I due Foscari. Però Miró és una caixa de sorpreses: és, també, metgessa i dermatòloga. Tanmateix, ha decidit que la seva carrera professional s’encamina cap al cant.

La soprano va començar a cantar amb 6 anys al Cor Vivaldi de l’Escola IPSI, on va estudiar també flauta travessera i piano. De joveneta ja apuntava maneres, per això feia de solista amb el cor. Per exemple va fer de Quim a l’òpera Quim i el seu gos, de Gian Carlo Menotti. A la mateixa escola va treure’s el vuitè curs de teoria de la música, piano i flauta per l’Associated Board of the Royal Schools of Music. Als 18 anys va començar a estudiar cant i als 20 va entrar al Conservatori del Liceu amb Carmen Bustamante i s’ho compaginava amb la carrera de Medicina: “Com més coses fas, més capacitat tens de fer més coses i de rendir més”, comenta. A la facultat, fins i tot va fer de directora del cor durant dos cursos. Al 2006 va desenvolupar el seu primer rol com a Dido al Dido i Aeneas de Purcell, en una producció del conservatori.

En finalitzar la llicenciatura de Medicina, i per consolidar la carrera de metge, va fer el MIR en dermatologia però, en acabar, va tenir clar que havia de dedicar-se completament al món del cant líric, que tant li apassionava. “Ara o mai”, va dir-se, i va anar a Anglaterra a fer un Màster com a Soprano Solista a la Royal Northern College of Music (RNCM) de Manchester, que completà amb Distinció. El segon any ja va fer papers principals, de Carmen (cover) i de Vanessa a l’òpera Vanessa de Samuel Barber, amb orquestra i una escenografia molt interessant. A Alemanya, el 2011, va actuar com a Fiordiligi de Cosí fan tutte de Mozart a la Lyric Opera Studio of Weimar, rol que, posteriorment, faria al Petit Liceu. A partir d’aquí “vaig tenir clar que seguiria lluitant per la meva passió”.

Així, el 2012 va cantar a Irlanda al Wexford Festival Opera com a Primera Dama de La flauta màgica de Mozart i a Anglaterra, al Dorset Opera Festival, va posar-se en el rol de Suor Genovieffa de Suor Angelica de Puccini. Llavors va decidir de tornar a Catalunya i va començar a fer audicions i concursos. Va debutar al Liceu en el rol de Maia a L’Atlàntida de Falla (2013) i a la producció de Cendrillon de Massenet, com a Esperit (2013), on va poder gaudir del talent de Joyce DiDonato i Ewa Podleś.

Quant als concursos, cal destacar que ha guanyat el Primer Premi al 22è Concurs Josep Mirabent i Magrans de Cant 2014 i el Primer Premi del III Concurs Internacional de Canto Ciudad de Elda 2014, així com el Premi de Sarsuela, entre d’altres. “Encara que no els guanyis, els concursos poden servir com a oportunitat perquè t’escoltin o per a audicionar a posteriori”. Així li va arribar l’oportunitat de fer de cover de Donna Anna del Don Giovanni de Mozart al Teatro Real de Madrid i, al mateix equipament, de Primera Corifea a l’òpera Alceste de Glück (2014), on va tenir l’oportunitat de cantar amb Angela Denoke, que li va proposar de fer de narradora i de cantar alguns duos juntes en el recital “Una nit amb Kurt Weil”, que va tenir lloc al Liceu.

Maria Miró com a Vanessa, de Vanessa de Barber, RNCM of Manchester, 2011

Maria Miró com a Vanessa, de Vanessa de Barber, RNCM of Manchester, 2011

En l’àmbit del recital, actuava en el trio Com.Cat com a soprano solista, amb la violinista Laura Rafecas i el pianista Carles Puig, amb qui ha difós el repertori català del segle XX. També ha participat en esdeveniments benèfics com la Gala d’Òpera “Veus per a l’Esperança” contra el càncer (Auditori de Barcelona, 2013 i 2014), organitzada per Jaume Aragall, així com ha estrenat obres d’Antoni Ros Marbà i Ramon Ribé, i ha cantat en nombrosos Festivals i Cicles de Concerts a Catalunya. També té experiència en el camp de l’oratori –destaca que ha estat soprano solista de l’Elias de Mendelssohn.

Maria Miró és una soprano lírica jove amb una veu bastant distintiva, timbrada, amb squillo o punta, que és capaç de passar per sobre de l’orquestra. És una veu generosa, amb aguts, i s’encamina cap a lírica plena i, fins i tot, “en uns quants anys”, a lírica spinto. El seu repertori inclou, per exemple, Puccini, amb La Bohème, on de les dues protagonistes es reconeix més fent la Mimì que de Musetta, Les Noces de Figaro de Mozart, en què se sent més a gust amb la Comtessa que de Susanna. Gaudeix també de Fiordiligi (Così fan tutte) i amb el belcanto. Les reines de Donizetti, a més, són un bon repertori per ella, perquè tenen coloratura a més de ser líriques. Els personatges que més s’adequen dramàticament a Maria Miró són els que tenen un caràcter noble. Per imprimir veracitat, creu que és important fer cursos d’interpretació i, comenta, ara, el físic és important, perquè els directors d’escena tenen un paper decisiu, i “t’han de veure en el paper”. Maria Miró confessa que “la meva essència es transmet a l’escenari”. Tot i que és molt tranquil·la a la vida quotidiana, pren vigorositat quan actua i intenta pensar com ho faria el personatge: “Aquesta capacitat de transformació la trobo molt interessant, així com arribar al punt d’oblidar-te de la tècnica, entrar plenament a la pell del personatge i transmetre l’emoció al públic”. Cada vegada s’obre més, canta millor i transmet més. “Amb la tècnica només no es pot cantar, cal l’emoció”, considera.

Miró creu que els 30 són una edat fantàstica per a un cantant, perquè “has de madurar com a persona per madurar com a cantant, i és un procés llarg”. I continua: “La veu és el mirall de l’ànima, on tot s’hi reflecteix”. El cant, explica, funciona amb sensacions que són difícils de transmetre. Per això li agrada rebre consells dels grans com Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Ana Maria Sánchez, Ana Luisa Chova, Elisabetta Fiorillo, Laura Sarti i Esperanza Melguizo, i fer-se’ls seus. A Barcelona, confia amb la soprano Carmen Bustamante, que coneix la seva veu des dels seus inicis. Els seus referents més clars són Monterrat Caballé, Mirella Freni, Edita Gruberova i, de les més joves, Anna Netrebko. Quant als directors musicals, ha treballat amb personatges com Ivor Bolton, Josep Pons, Andrew Davis o Massimo Zanetti i amb directors d’escena com Krysztof Warlikowski, Justin Way o Dimitri Tcherniakov.

Per al Sopar Líric ha buscat un programa que fos amè. Comença amb “Cara la mia Venezia”, de Il Campiello, de Wolf-Ferrari, una ària que és propera al Lied. Després ve una ària amb molt de legato, “Giunse alfin il momento… Deh vieni, non tardar”, de Le nozze di Figaro de Mozart, que canta Susanna. Tot seguit ens delectarà amb un personatge viu, espurnejant, la Musetta de La Bohème de Puccini, amb “Quando men vo”. Fins que arriba el dramatisme de la Manon, “Allons! Il le faut!… Adieu, notre petite table”, de la Manon de Massenet, una ària de comiat en què el personatge recorda l’amor amb nostàlgia. I acabarà amb dues romances de sarsuela, amb “Marinela”, de La canción del olvido de José Serrano, una cançó que canta la Rosina al capità Leonello amagada, que deixa encisat al capità. I, finalment, amb “Lágrimas mías”, de El anillo de Hierro, de Marqués, en què el personatge plora per amor. Maria Miró comenta que la dificultat de fer un recital d’òpera és la implicació dramàtica que hi ha impresa en cada personatge que s’interpreta, a diferència del Lied.

Els projectes més recents que té són debutar en el paper de la Mimì a La Bohème de Puccini al Festival Celebrate Voice de Salisbury (octubre de 2015) a Anglaterra, i al febrer de 2016 cantarà, al Teatro Real, el bell rol líric de Mariana a Das Liebesverbot, de Wagner, una obra dels inicis del compositor, on encara hi ha restes de belcantisme. També tornarà de forma molt emotiva a la seva infantesa amb la Princesa de Quim i el seu gos, al costat del Cor Vivaldi. En un futur vol obrir-se més portes a l’estranger.