Maria del Mar Bonet: “Encara hi ha discs per fer”

21.12.2016

Fa 50 anys que Maria del Mar Bonet pujava per primera vegada als escenaris. I ho feia a l’Ovella Negra, un 19 de desembre: “Aquella Ovella Negra que vaig conèixer no ha canviat”, ha dit la cantant amb emoció. Amb aquell concert es va convertir en el membre número catorze del reconegut grup Els Setze Jutges. La celebració d’aquesta commemoració ha començat aquest dilluns i s’estendrà fins al 2017.

Maria del Mar Bonet | Foto de Juan Miguel Morales

Maria del Mar Bonet | Foto de Juan Miguel Morales

El comissari d’aquest any de celebració, Oriol Ferrer, ha volgut destacar que amb aquesta efemèride la cantant vol parlar dels inicis, però sobretot del present i del futur: per això, la celebració es dividirà en dues parts, una primera que servirà perquè la cantant repassi els treballs discogràfics més representatius de la seva carrera. La segona, en canvi, servirà per presentar els projectes de futur que actualment Bonet té entre mans, com el seu nou disc Ultramar. Yanni Munujos, representant de l’artista, també ha volgut posar èmfasi que aquesta celebració és una “aclucada d’ull al passat”.

Maria del Mar Bonet recorda una Barcelona que ja no existeix

La propera parada Maria del Mar Bonet la farà als Lluïsos d’Horta el 21 i 22 de desembre, on presentarà “50 anys d’escenaris”, un espectacle que recull bona part dels temes més emblemàtics de la seva carrera. “Aquest va ser el meu primer barri”, ha recordat la cantant. “Seran dues vetllades de mirar enrere, de recordar una Barcelona que ja no existeix”, ha afegit Munujos.

Aquest serà el preludi d’una extensa gira que recorrerà poblacions de les comarques de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Estat espanyol, i que farà una segona parada el 10 de febrer al festival Barnasants: allà Maria del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra tornaran a interpretar l’àlbum Quico-Maria del Mar, enregistrat l’any 1979 amb motiu dels concerts que van fer al Teatre Romea de Barcelona plegats. La gira continuarà el 2 de juny al Festival Tradicionàrius, on recuperarà Saba de terrer, integrat per cançons mallorquines, i l’1 de setembre Sueca serà l’escenari de la reinterpretació d’Alenar Llull, en què, a banda de commemorar la figura de Llull, l’espectacle posarà el focus en els discs Alenar (1977) i Amic, Amat (2004).

La segona part de l’any, que tindrà com a protagonista “el present amb lletres majúscules”, tal com ha remarcat Yanni Munujos, servirà per presentar el seu 35è àlbum: Ultramar, enregistrat l’estiu passat a Cuba, juntament amb el pianista José María Vitier, el contrabaixista Jorge Reyes, el tresero Pancho Amat i el flautista Jose Luis Cortés. Després d’haver rebut el premi Cubadisco Internacional el 2011, “es va crear una molt bonica relació amb els músics de Cuba i Bonet, pel fet de ser illencs”, ha afegit el representant de Bonet, que va quedar impressionada pel cançoner tradicional de Cuba i la sinergia entre les dues illes i d’aquí ha sorgit Ultramar.

“Aquest disc neix de la cançó de treball cubana, de les danses amb harmonies tan semblants a la música mallorquina”, ha explicat. Aquest nou àlbum és fruit de la coneixença d’uns músics, amb els quals hi ha hagut una molt bona complicitat. “Encara hi ha discs per fer i cançons per cantar”, ha tancat. La gira d’estrena s’iniciarà al Gran Teatro de l’Havana (Cuba), i continuarà el 30 de setembre al Teatre Principal de Palma, el 8 d’octubre al Teatre Principal de València, el 13 d’octubre al Gran Teatre del Liceu i el 15 d’octubre a Madrid. “Més que una revisió de la mediterrània, Bonet ha decidit a cercar un altre mar”, ha afegit Munujos.

Per culminar aquesta celebració, s’han programat una exposició i un llibre. L’exposició, que es podrà veure a partir del mes de setembre a Llucmajor, està composta per les imatges que il·lustraven la majoria dels seus discs, fetes per Toni Catany, amb qui Maria del Mar Bonet va tenir una molt bona amistat. El llibre, Memòries i pensaments, editat per Ara Llibres, és fruit de les hores de conversa entre la cantant i el periodista Jordi Bianciotto, i s’hi poden llegir els pensaments de l’artista entorn a qüestions personals, artístiques i polítiques a través de les quals es fa un repàs a la seva trajectòria professional. Finalment, el divendres s’inaugurarà la pàgina web mariadelmarbonet.com, dissenyada per Teresa Roig, en què es podrà trobar tot el seu arxiu digitalitzat.

Puigdemont: “La incertesa no és un defecte”

“Quan parlen de Maria del Mar Bonet jo encara veig una noia jove amb una guitarra”, ha afirmat Josep Maria Espinàs, fundador d’Els Setze Jutges, juntament amb Miquel Porter i Moix i Remei Margarit. Espinàs ha volgut destacar que per al grup el descobriment de Bonet va ser exemplar i la seva aportació, d’un enriquiment molt gran per a tots nosaltres: “Sentir una noia cantar amb una vibració emotiva et sedueix i aquesta és una de les grans aportacions que podia fer una persona que nosaltres no coneixíem en l’intent de fer moure la nova cançó”, ha afegit.

“Maria del Mar Bonet volia ser ceramista, però 50 anys després sabem que el món pot prescindir de la seva ceràmica, però no de la música, la veu i la poesia”, ha dit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que ha afegit que aquest any de celebració dels 50 anys de Bonet serveixen per explicar que darrere de qualsevol èxit hi ha uns inicis incerts i insegurs. “La incertesa no és un defecte, perquè hi ha una voluntat insubornable de fons”, ha continuat. Segons Puigdemont és impensable pensar en la sonoritat de la Mediterrània sense Maria del Mar Bonet i ha fet una reivindicació civilitzada “d’un mar que és el nostre i els d’altres civilitzacions”: “Tenim molt a esperar de la nostra llengua i també de la nostra cultura”, ha esgrimit.

Maria del Mar Bonet: “La vocació no arriba de cop”

La cantant mallorquina ha volgut fer referència al suport i a la llibertat que va rebre de la seva família: “Em van donar suport des de sempre a totes les cançons, músiques, moment que compartíem amb els meus pares i el meu germà, que va ser qui va dur Els Setze Jutges a casa”.

Maria del Mar Bonet va arribar a Barcelona perseguint el somni de ser ceramista. Havia fet pintura i escultura, i després d’això va decidir que es volia dedicar a la ceràmica: “Vaig entrar a una fàbrica de ceràmica a Horta, on vaig instal·lar-me”, ha recordat. A Barcelona va entrar en contacte amb Lluís Serrahima i Remei Margarit: “Si realment hi va haver alguna contaminació amb la música, realment va ser allà, ja que la música era un element essencial d’aquella casa, d’on entraven i sortien constantment músics i cantants i m’engrescaven a deixar la ceràmica i a acompanyar-los a cantar”, ha afegit.

Així va començar a saber a poc a poc què volia fer, i és que “la vocació no arriba de cop”: “Jo no he considerat mai la meva manera de cantar com una feina sinó com un ofici en el qual jo podia desenvolupar amb la meva vocació tot el que he anat aprenent primer dels músics i cantants de la nova cançó, i després dels músics d’arreu del món que he anat coneixent”. És així com Bonet ha col·laborat amb músics de la conca de la Mediterrània, com Theodorakis o Ramzy, i sent que forma part d’aquest grup de veus: “Jo sempre he volgut formar part de les veus de la Mediterrània”, i ha afegit que sempre ha vist com Mallorca un punt ple de tota la influència de la Mediterrània, des de Catalunya fins a Síria.
Per a Bonet, la vocació és “omplir de sentit to el que fas i tot el que cantes” i ha volgut reivindicar l’ofici de cantant: “Sempre l’he admirat, perquè sé que és molt costós i que té molts entrebancs, però alhora té uns reptes i uns somnis que es van complint”.