Maria Barbal celebra 30 anys de “Pedra de Tartera”

11.11.2015

Enguany Maria Barbal està de celebració: fa 30 anys que va publicar Pedra de Tartera. Aquest dilluns 16 de novembre a les 19h, Barbal conversarà amb Antoni Bassas a la llibreria Laie (Pau Claris 85, Barcelona). L’escriptora és la protagonista de l’entrevista del número de novembre de L’Avenç, on parla amb Josep M. Muñoz sobre la seva infància, la Barcelona que va conèixer a l’anar a estudiar a la ciutat, els seus inicis a la literatura i com ha avançat dins d’aquesta disciplina.

Maria Barbal és l'escriptora entrevistada al número de novembre de L'Avenç | Font: L'Avenç / JMM

Maria Barbal és l’escriptora entrevistada al número de novembre de L’Avenç | Font: L’Avenç / JMM

L’any 1949 naixia a Tremp, al Pallar Jussà, l’escriptora Maria Barbal. Es cria en el context d’una família que havia perdut la guerra, amb l’avi matern i l’oncle del seu pare assassinats, i el seu pare havent estat internat al camp d’Argelers després de lluitar a l’exèrcit republicà. A casa, la religió tenia un paper més tradicional que no pas religiós, “calia anar a missa com tothom”, afirma l’escriptora. Barbal va estudiar en un col·legi de monges fins que el 1964 va cursar batxillerat superior a Barcelona, ciutat a la qual ha viscut fins avui en dia. A la capital descobreix la literatura catalana i entra en contacte amb l’escoltisme femení, catòlic i obert. A casa seva ja havia pogut llegir alguns llibres en català, tot i que la mateixa escriptora explica que “a causa de la repressió, l’àvia havia destruït llibres que literàriament eren molt interessants, com ara gran part de la col·lecció A tot vent, i en canvi n’havia deixat altres que eren a l’Índex [de llibres prohibits]”.

A Barcelona, i després de cursar batxillerat (“Per primera vegada tinc professors que són homes, és tot diferent!”) Barbal opta per estudiar Filologia Hispànica a la UB. Allà es relaciona amb el moviment estudiantil antifranquista, però afirma que mai arriba a militar políticament: “Estava molt espantada per la història familiar, i això fa que en cap moment em plantegi militar. Però sí que em poso a les assemblees, a les vagues, a les manifestacions…”. Un cop acabada la carrera, opta per convertir-se en professora. Comença sent professora d’història de l’art, de llengua i literatura castellana. “A poc a poc, a través d’Òmnium, alguns entrem als instituts a fer classes de llengua catalana, en una situació en ocasions marginal i mal vista per alguns professors”, explica Barbal, formant part de la primera promoció de professors agregats a la llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari públic.

La seva obra de debut és Pedra de tartera (1985), una novel·la breu guardonada amb els premis Joaquim Ruyra de novel·la juvenil. Barbal la defineix com una obra atrevida per aquell aleshores: “Atreviment de l’ús del dialecte, atreviment de parlar de la guerra civil nostra des del punt de vista dels perdedors”. Com pot ser que un llibre així guanyés un certamen juvenil? Tenint en compte l’extensió del llibre, no massa llarg, Barbal va veure reduïda la tria de concursos als que es podria presentar, i va acabar per fer-ho al Joaquim Ruyra. Malgrat que posteriorment aquesta obra ha guanyat també els premis Joan Crexells i de Literatura Catalana de la Generalitat, i que segueix tenint ressò i ha aconseguit un gran èxit editorial a Alemanya, la veritat és que no va tenir un succés immediat. “L’èxit és haver resistit”, afirma l’escriptora.

Maria Barbal, escriptora de Pedra de Tartera, al número de novembre de L'Avenç | Font: L'Avenç / JMM

Maria Barbal, escriptora de Pedra de Tartera, al número de novembre de L’Avenç | Font: L’Avenç / JMM

En l’entrevista del número de novembre de L’Avenç, Barbal parla del paper de les dones a la literatura, de les seves similituds (o no) amb Rodoreda, de l’emigració del sud peninsular que  retrata a les seves obres i molts temes més, com ara el fet de tenir èxit fora de Catalunya; amb observacions com ara: “El fet de ser traduïda a Alemanya m’ha fet sentir normal. Els escriptors catalans no som normals dins del nostre país, i per tant quan a fora ens tracten com un escriptor més, vingui d’on vingui, d’un país petit o gran, penses: ‘És fantàstic, això és el que ens convé!’”. Barbal ha publicat altres novel·les, com ara Mel i metzines (1990), Càmfora (2002), Carrer Bolívia (1999) o País Íntim (2005), premi Prudenci Bertrana; i també obres de narrativa breu Ulleres de sol (1994) i obres de narrativa infantil i juvenil com Espaguetti Miu (1995). Les seves dues últimes novel·les són Emma (2008) i En la pell de l’altre (2014).

 

Podeu consultar el sumari i accedir als continguts, entre ells l’entrevista a Maria Barbal, aquí. Us recordem que la revista es distribueix a quioscos i llibreries i la podeu comprar en paper aquí, o bé en la versió digital aquí i aquí. Si us hi voleu subscriure, per només 58 € l’any, cliqueu aquí.