Marc Serena: “Ser gai avui a l’Àfrica et pot costar la vida”

Avui, 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGBTI recuperem aquesta entrevista a Marc Serena, autor d' 'Això no és africà' (La Magrana/RBA) un reportatge que investiga com es viu el sexe prohibit a l'Àfrica a través de 15 testimonis.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

En Marc Serena parla de manera nerviosa i la seva veu és un brollador de paraules i idees sense aturador. Mentre enraona se li marca una línia fina entre cella i cella: és tenaç i molt tossut. Ha volgut dedicar-se a investigar com viuen el sexe prohibit a l’Àfrica, dins del llibre ‘Això no és africà’ (La Magrana/RBA, març 2013). Persones a qui poden empresonar per enviar un SMS d’amor. Serena ha entrevistat homosexuals, transsexuals i intersexuals que viuen a l’Àfrica i sovint la seva màquina enregistradora de veu ha captat plors, silencis, veus entretallades i el neguit de qui no vol que el descobreixin. “Amb aquest llibre he volgut narrar les injustícies que estan tenint lloc avui a l’Àfrica i si això serveix per conscienciar les persones que cal fer alguna cosa per protegir aquests drets humans, ja em donaré per satisfet”.

És un llibre molt colpidor, aquest que has escrit, Marc. Hi narres històries de persones que han de lluitar molt per defensar els seus drets. Has documentat vexacions, pors, abusos i fins i tot morts. Persones que perden la vida per tenir una orientació sexual diferent de la majoria. Per estimar de manera diferent a allò que la societat marca com a estàndard.

Estimar-se és una cosa bonica i ningú hauria d’anar a la presó per estimar a algú altre que el correspon i lliurement accepta aquell amor. Considero que no hi ha res més bonic que estimar a algú altre. En el llibre relato empresonaments pel delicte d’haver-se enamorat d’algú del mateix sexe. Però també empresonaments per la sospita que algú és LGBTI (lesbiana, gai, bisexual, transsexual o intersexual). De vegades el delicte és haver enviat un missatge d’amor, un SMS al mòbil d’algú o un email. O per beure Baileys, perquè es considera que les persones gai consumeixen aquesta beguda.

Un dels testimonis explica que de vegades li han retret que hagués triat ser homosexual.

Veient el que passa a Àfrica, aquestes persones que són perseguides, que són empresonades, ¿algú creu que una persona escolliria això per ell, si ho pogués evitar? ¿Algú triarà tenir una vida tan difícil? No hi pot haver gent que vulgui que tothom estigui en contra d’ell, que vulgui que l’empresonin, que el violin i el torturin, que l’agredeixin. Mentre feia les entrevistes, utilitzava una gravadora, i quan feia les transcripcions m’adonava de tots els plors, les pauses, les interrupcions i l’angoixa que van quedar enregistrats durant les converses. Els testimonis són persones a qui ha costat molt parlar de la seva situació: del què viuen i el que senten.  Són persones que han viscut situacions molt dures i no pas perquè ho hagin escollit, sinó perquè s’han trobat amb això i la vida els ha tractat així de malament. Es tracta de gent molt vulnerable. Jo crec que des d’aquí no som prou conscients del que està passant. De tots els abusos als Drets Humans que s’estan cometent en tantes persones i en tants països del món.

Què pot comportar anar a la presó?

Hi ha molta extorsió.  La presó moltes vegades equival a la mort. Hi ha pares que han dit als seus fills, “ves-te’n a la presó, perquè t’ho mereixes i resulta que si sobrevius a la presó, jo no t’ajudaré més endavant, perquè no et deixaré diners fins que trobis feina”. Moltes vegades ja a dins la presó necessites uns diners extra per sobreviure, algú que et doni diners per poder-te pagar el menjar dins el recinte penitenciari. Alguns pares diuen, “si sobrevius a la presó i tornes aquí a casa, jo mateix et mataré”. Aquí estem parlant de moltes persones que són empresonades i presó significa mort.

La violència i el dolor hi són ben presents, al llibre. Violència de moltes menes.

La violència pot ser psicològica –manifestada per insults al col·lectiu LGBTI-, de repressió social –quan es penalitza socialment i legislativament amb penes de presó qui té opcions diferents a la majoria- i, esclar, també pot ser violència física: pallisses, assassinats i vexacions de tota mena. Avui dia estan tenint lloc violacions correctives cap a lesbianes africanes per part d’agressors que justifiquen els seus acties dient que l’orientació sexual es pot triar. Cada setmana es registren a Ciutat del Cap deu nou casos i només un de cada 25 violadors acaba sent condemnat. També hi ha assassinats cap al col·lectiu LGBTI. L’homosexualitat és il·legal en 78 països  del món i en 7 està perseguida  amb la pena de mort. A més, com que es tracta d’un tema tabú a l’Àfrica aquesta violència es silencia pels governs i els mitjans de comunicació, que depenen del país. Escassament es denuncien aquests abusos als mitjans de comunicació africans. Demanen a la gent que no en parli. Els assassinats queden, d’aquesta manera silenciats i els assassins són impunes.  Si tu ara em preguntessis ¿quantes persones transsexuals han estat assassinades a l’Àfrica aquest últim any? Jo no et podria donar resposta. No hi ha dades. Aquests assassinats no es registren.   Per exemple, ara hi ha hagut un cas a Somàlia-i això m’ha arribat per les xarxes socials- d’un noi de divuit anys assassinat per ser pressumptament homosexual. No hi ha certesa de res. És algú que ho ha publicat en un blog, però la majoria d’aquestes morts no queden registrades i d’aquesta manera no ens arriben. La violència aplicada a LGBTI a l’Àfrica és sistemàtica i silenciada. Ser gai avui a l’Àfrica et pot costar la vida.

En un capítol expliques que els pares descobreixen que la seva filla és lesbiana i la duen a cal psiquiatre per “massacrar-la amb medicació fins a convertir-la en un vegetal”.

Cert. Però aquest no és el pitjor dels casos. A Uganda s’ha presentat un esborrany de llei al Parlament que obliga a les famílies a denunciar si veuen, perceben o intueixen que hi ha un familiar seu que és homosexual. De tal manera que si no el delaten, poden empresonar o multar a l’encobridor. Altres vegades, els pares quan descobreixen que el seu fill és gai o lesbiana el fan fora de casa, o el duen a la presó directament. A la presó, per descomptat, hi ha maltractaments.

“Si estomaques a algú a Kenitra has d’anar amb compte, perquè l’endemà te’l tornaràs a trobar pel carrer. Però si és un gai, no hi ha problema, l’agressor té la legitimitat per fer el que sigui”, diu un dels testimonis que entrevistes, en Said del Marroc.

Al Marroc les pallisses als homosexuals són continuades. El mateix Said explica que el van detenir un dia al carrer perquè sospitaven que era gai i el van engarjolar. Després de passar quatre anys a la presó i que es difongués la seva foto acusant-lo d’homosexual, ningú li volia donar feina i sense formació no li va quedar cap més altre remei que prostituir-se per poder menjar.

Cinc dels quinze testimonis que entrevistes són treballadors sexuals. Evidencies l’estreta relació que condueix les persones més vulnerables a prostituir-se.

Jo no pensava que pogués parlar de tants treballadors sexuals. Però molts d’aquests testimonis no han trobat cap més altra sortida. Quan t’han tancat totes les portes, potser l’única opció que et queda és aquesta. Si la teva família no et respecta ni et defensa davant les adversitats, si la societat et dóna l’esquena, si no pots comptar amb ningú, acabes mercadejant amb l’únic que tens. Al llibre, però, no hi ha només tristesa i dolor. Hi ha una mica de tot: la diversitat pròpia d’un continent. Hi ha persones que lluiten molt i que se’n surten, que troben escletxes. Les dones trans de Cap Verd són –per exemple- molt més respectades que qualsevol persona transsexual a Catalunya. Evidentment que hi ha escletxes i hi ha esperança, però a mi m’agradaria que no només fossin escletxes, que tothom pogués viure, enlloc de sobreviure. M’agradaria que les persones que retrato no haguessin de lluitar per ser com són o per estimar com estimen, que poguessin lluitar per altres coses. Ells i elles demanen els mateixos drets que la resta de la humanitat. Ni més ni menys. De fet, a mi no m’agrada el concepte de ‘minories sexuals’, perquè sembla que pel fet de ser una minoria, la paraula ja devalua el col·lectiu. Si tu sumes tota la gent que se surt de l’estàndard, al final acabes tenint un grup nombrós. I encara que tu no formis part d’aquest col·lectiu, segur que tens alguna persona propera que hi pertany: un amic, un familiar, un veí, un conegut. Respectar la diferència és bàsic per al benestar col·lectiu.

Al llibre també denuncies la ràpida propagació de la sida a causa d’aquestes relacions sexuals clandestines i insegures.

La franja subsahariana segueix sent la regió més afectada pel VIH, amb una prevalença del 68%. La meitat de morts per sida que hi va haver al món durant el 2010 van ser en els països del sud de l’Àfrica. Si les relacions són clandestines, es fan d’amagat, estan fetes amb por és el que converteix a aquestes persones en més vulnerable i el que fa que les relacions sexuals siguin menys segures, no s’utilitzi el preservatiu, o que hi hagi relacions de poder enmig d’una relació sexual, o que els diners hi tinguin a veure. Aquest és el gran tabú de l’Àfrica i un dels més delicats de tractar. Penso que en el cas d’Àfrica la gent és més desconfiada que en altres llocs. Perquè hi ha molt d’autoodi, molta autonegació i les persones que més et podrien ajudar són les que poden ser més bel·ligerants amb tu. En alguns casos, pel sol fet de defensar públicament que no matin o que no empresonin homosexuals la persona ja es pot estar autoinculpant, com es vol aprovar a Uganda. I per això costa tant de parlar-ne.

En el capítol de Mauritània denuncies la mutilació genital femenina (MGF), que encara avui es porta a la pràctica en 28 països de l’Àfrica. Entrevistes a la Naforé, una professora de dibuix i artista nascuda als Estats Units però  amb orígens mauritans.

L’ablació del clítoris pot provocar hemorràgies, complicacions durant el part i la mort. A més de dolor durant les relacions sexuals o la insensibilitat en aquella zona. La Naforé explica que ha tingut sort que no la mutilessin i està traumatitzada per haver tingut parelles mutilades. “Els han robat el plaer”, diu. Viu les seves relacions de parella d’amagat. A Mauritània es persegueix l’homosexualitat masculina amb lapidació o pena de mort, mentre que l’homosexualitat femenina té penes més lleus: una multa econòmica o anar a la presó. Però el que sobta és que diversos estudiosos com Abdenur Prado documenten l’existència de matromonis homosexuals segons el ritual islàmic durant les primeres dècades del segle XX, fins que les autoritats colonials ho van prohibir l’any 1928.

Parlem de religió i homosexualitat. Al llibre entrevistes un imam homosexual de Sud-àfrica que explica com viu ell aquesta situació.

¿Es pot ser gai i religiós? La resposta és que sí. La religió apareix en el llibre, sobretot, perquè hi ha persones que són religioses i expliquen com afronten el dilema de ser LGBTI i ser religiosos alhora.  Com congenien aquestes dues vessants. El problema no crec que sigui la religió en sí, sinó la lectura que es fa dels textos religiosos. La interpretació repressiva. L’Església és molt plural, però hi ha persones que fan una lectura reaccionària, patriarcal, heteronormativa de les coses. Els mateixos que fan una lectura masclista, homòfoba i racista de la vida. I per mi, això té molt poc a veure amb l’essència del catolicisme o amb l’essència de l’islam. Quan el Papa Francesc diu que ell és al costat de les persones més febles, a mi m’agradaria que fos veritat. En aquest cas, no li sap greu que hi hagi persones que siguin empresonades per ser diferents de la resta, perquè ell mateix ha dit que això del matrimoni igualitari d’Argentina -que és el primer país de Sud-amèrica que l’ha aprovat- és una “conxorxa diabòlica”. Estan tenint lloc moltes agressions i s’està vulnerant els Drets Humans d’aquestes persones. I m’agradaria recordar les paraules de l’Arquebisbe Desmond Tutu, premi Nobel de la Pau l’any 1984, que deia que davant la injustícia si no actuem defensant el més dèbil, ens acabem posant al costat de l’agressor.

Cap on caldria avançar?

La meva opinió és que caldrien lleis que recolzessin els Drets Humans i que impedissin la impunitat de les agressions que estant tenint lloc. Estem parlant de legislació, de Drets Humans i de Democràcia. També hem d’entendre que nosaltres hi tenim part de culpa, perquè els antics colonitzadors van imposar unes lleis victorianes que van acabar amb la diversitat, pluralitat i maneres de viure que hi havia a l’Àfrica. Hauríem de veure la diversitat i la diferència com una riquesa, no pas com una amenaça. Hi ha moltes maneres de viure, d’estimar, moltes formes de veure el món i l’altra cara de la moneda són aquestes lleis repressives que legitimen aquesta violència cap a qui és diferent. Al llibre hi ha gent que treballa per canviar les coses, entre les quals destaca l’Alice Nkom, la primera dona advocada del Camerun, que ha decidit treballar per defensar els drets de LGBTI a l’Àfrica.

“Si  tens un fill que és LGBTI i no el protegeixes tu, qui el protegirà?” es pregunta un dels testimonis.

Jo crec que no cal ser negre per comprendre la injustícia que representava l’apartheid i m’agradaria que no haguessis de ser LGBTI per entendre els atacs violents que estan passant a l’Àfrica. No cal ser dona per entendre que el masclisme és una actitud reprovable i, de la mateixa manera, pots ser heterosexual i adonar-te de la violència que s’està aplicant injustament contra els LGBTI. Hauria de ser de calaix.

Creus que el llibre es podrà traduir i el podran llegir alguns africans, també?

Moltes coses arriben de manera clandestina, a l’Àfrica. Igual com hi entren joguines sexuals -que estan prohibides- també hi arriben molts documentals, pel·lícules i llibres. I no hem d’oblidar que Àfrica és un continent que està molt connectat a les xarxes socials, que van guanyant molt espai. I si algú es vol informar, acaba trobant recursos.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació