Marc Romera i Jaume C. Pons Alorda, premis Cavall Verd de poesia

17.04.2015

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) entregarà demà dissabte a Santanyí (Mallorca) els guardons de la XXXII edició dels Premis Cavall Verd. El jurat de l’edició d’enguany ha distingit el poeta Marc Romera, autor de La Nosa, i també el traductor Jaume C. Pons Alorda per la seva versió de Fulles d’Herba.

 

Marc Romera i Jaume C. Pons Alorda, després de rebre el premi Cavall Verd © Carme Esteve/AELC

Marc Romera i Jaume C. Pons Alorda, després de rebre el premi Cavall Verd. © Carme Esteve/AELC

Marc Romera ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra La nosa (Ed. Proa) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2014. Així mateix Jaume C. Pons Alorda rebrà el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Fulles d’Herba (Ed. 1984), de l’original Leaves of Grass de Walt Whitman.

El jurat d’aquesta 32a edició ha estat format per Margarita Ballester, Àngels Cardona, Pau Sanchis, Mireia Vidal-Conte i l’ha presidit Guillem-Jordi Graells, president sortint de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Durant la roda de premsa que ha tingut lloc avui a Can Alcover el president del jurat, Guillem-Jordi Graells, ha concretat que el jurat ha seleccionat d’entre 70 poemaris el premi de poesia Josep Maria Llompart. Les traduccions poètiques que s’han sotmès al criteri del jurat, en canvi, han estat 10. Unes xifres que, segons el president del jurat, “indiquen la ‘mala salut de ferro’ de l’edició poètica”. Tot i això a criteri de Graells, “aquest ha estat un bon any per a la poesia, sobretot tenint en compte la situació actual de món editorial”.

El poemari La nosa, de l’autor Marc Romera, és un llibre format per una cinquantena d’autèntics poemes en prosa on la mètrica amagada es lliura al caràcter generatiu de ritme i música verbal. La voluntat de l’autor és generar un llenguatge propi i característic que, alhora, intenta no perdre el vincle essencial amb la tradició. Una tradició poètica i cultural que l’autor pretén reescriure per desemmascarar les noses que habiten el món i la condició humana. La incomunicació en l’era de la hipercomunicació, la desubicació, l’estupidesa universal, la mort o la reflexió metapoètica són els principals problemes a partir dels quals es generen els temes del poemari. Així La nosa conforma una denúncia de la doble moral d’un món que el ‘jo poètic’ rebutja i del qual se sent exclòs. Poemes que es poden entendre però que no pretenen ser entesos sinó buscar la complicitat del lector perquè aquest els completi, els doti d’un significat subjectiu o, simplement, s’acontenti amb un gaudi estètic. “

Fulles d’Herba, l’obra guanyadora del premi Rafel Jaume, és un traducció de l’edició completa del monumental poemari que Walt Whitman va bastir durant més de quaranta anys. Jaume Cristòfol Pons Alorda ha treballat en la traducció al català dels versos originals en anglès durant quatre anys. Editat el 2014 per Edicions del 1984, Fulles d’herba constitueix la primera edició completa en català de la monumental obra poètica del reconegut autor nord americà Walt Whitman. Segons declarà el mateix josep C. Pons Alorda a l’entrevista que Sam Abrahams li féu per al digital Núvol, “Fulles d’herba és un llibre total, que intenta caçar el tot i l’etern a través de les seves pàgines”.

Homenatge a Blai Bonet

Com ja és tradició en la celebració d’aquests guardons, els Cavall Verd també retran homenatge a un escriptor de les Illes Balears. Enguany l’autor que rebrà tribut serà Blai Bonet (Santanyí, Mallorca, 1926-1997), que fou soci de l’Associació d’escriptors en llengua catalana. Bonet va exercir de poeta, novel·lista i crític d’art. Una religiositat conflictiva i la tuberculosi van marcar la seva trajectòria humana i literària. El 1958 va publicar El mar, novel·la que va causar impacte, tant per la temàtica com pel tractament, on va incorporar els nous corrents experimentals que triomfaven a Europa. La recerca d’un llenguatge propi, evolucionant cap a formes cada vegada més lliures, es concreta en el poemari L’Evangeli segons un de tants, Premi Carles Riba, 1962, que va trigar cinc anys a publicar-se per problemes de censura. Al llarg de la seva trajectòria alterna, amb regularitat, títols de poesia, novel·la, dietaris i assaig. El 1990 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
 
El 2014 es publicà, reunida en un sol volum, la seva poesia completa, a cura de Nicolau Dols i de Gabriel de la S. T. Sampol, amb pròleg de Margalida Pons, i es reedità també el gruix dels seus dietaris, a cura de Pau Vadell.