Marc Riboud: “Veure és el paradís de l’ànima”

31.08.2016

Ha mort, als 93 anys, Marc Riboud, un dels fotògrafs francesos més prestigiosos de la seva generació i autor d’algunes de les imatges més emblemàtiques de la fotografia del segle XX.

Marc Riboud

Marc Riboud | Washington, 1967

S’ha donat la coincidència que precisament abans d’ahir estava admirant a Perpinyà el seu reportatge sobre Cuba, illa que va visitar l’any 1963 acompanyant Jean Daniel -director del cèlebre setmanari “Le Nouvel Observateur”- que anava a fer una històrica entrevista a Fidel Castro. L’homenatge del VISA ha estat doncs, tristament, especialment oportú.

Riboud va néixer el 1923 i pertany a una generació posterior als mítics Henry Cartier-Bresson o Robert Capa, que precisament el van convidar el 1953 a integrar-se en la mítica agència Magnum.

És significatiu assenyalar en la seva biografia que els anys 1993 i 1994 va pertànyer a la resistència francesa contra la ocupació de l’Alemanya nazi.

Al llarg de la seva dilatada carrera de més de seixanta anys, el fotògraf va viatjar per tot el món i són especialment coneguts els seus treballs sobre la Xina (1957), la URSS (1960), el Vietnam (1968-1969), o l’Iran (1979).

Va publicar una gran nombre de llibres i va exhibir els seus treballs en incomptables exposicions arreu del món. La seva obra està present als grans museus de les principals capitals. Es pot trobar una àmplia documentació sobre tots aquests aspectes de la seva carrera a la pàgina web on podreu gaudir d’una amplíssima mostra de les seves fotos classificades per reportatges, països, personalitats, polítics, etc.

Marc Riboud

Marc Riboud | París, 1961

La presentació d’aquesta pàgina recull una frase atribuïda a Pietro Spanno, autor entre d’altres obres d’un tractat d’oftamologia, que va ser anomenat Papa el 1276 amb el nom de Joan XXI i que va dir: “Veure és el paradís de l’ànima”. Una frase que Riboud va fer seva.

Riboud, que va treballar pràcticament sempre en blanc i negre, com la majoria de fotògrafs de la seva generació, tenia un ull fotogràfic excepcional i creava imatges d’una plasticitat molt potent. Feia bona la frase del seu col·lega Brassai que deia: “només les imatges concebudes poderosament tenen la capacitat de penetrar en la memòria, de quedar-s´hi; en una paraula, de convertir-se en inoblidables”. Doncs aquesta era la virtut essencial de la fotografia de Riboud.

Aquí en teniu alguns exemples més. Aquells que hagin vist aquestes imatges segur que les recordaran i els que encara no les coneguin ho faran quan algun dia les tornin a veure.

Marc Riboud

Marc Riboud | Xina 1971

Marc Riboud. París 1953

Marc Riboud. París 1953