“Maragall no interessa a ningú”

Aquest diumenge se celebra la Festa de l’Ametller Florit davant la tomba de Joan Maragall, al cementiri de Sant Gervasi. No fa gaire es presentava a l’Arxiu Joan Maragall un nou número de la revista Haidé, dedicada als estudis maragallians. La Mar Fontana hi va ser i ens ho explica a Núvol.

Ja podeu consultar a la xarxa el tercer número de la revista Haidé. Estudis Maragallians, el butlletí anual de l’Arxiu Joan Maragall que aprofundeix en l’obra del poeta en múltiples vessants i que dóna veu a nous punts de vista sorgits del diàleg entre generacions.

L’afirmació que encapçala aquesta article pot semblar sorprenent per a alguns, exagerada per a d’altres, fins i tot, indiferent per a uns tercers, però resulta comprensible si tenim en compte els pocs assistents aplegats al menjador de l’antiga residència del poeta i actual seu de l’Arxiu Joan Maragall, amb motiu de la presentació del tercer número de la revista Haidé. Estudis Maragallians. Realment, érem ben pocs: a tot estirar, triplicàvem el nombre de presentadors, que eren quatre. Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, intenta dissipar el desànim amb un parell de dades objectives: la revista citada acumula un total de tres mil visites, un 11% de les quals efectuades des dels Estats Units. Alguns respiren, alleugerits. Sembla, doncs, que Maragall, poc o molt, sí que interessa. Esther Vilar, directora de l’Arxiu Joan Maragall, fa un repàs de la breu i fructífera trajectòria de la publicació, consultable a internet, que va néixer l’octubre de l’any 2011 amb un número 0 dedicat, bàsicament, a establir-ne els objectius i la metodologia; poc després, sortia el primer número, centrat en les nombroses traduccions que s’han escrit de bona part de l’obra de Joan Maragall; el segon número parava atenció a la relació entre la ingent obra del poeta barceloní i el conjunt de les arts. En els dos darrers casos, les previsions dels seus responsables es van veure superades pel que fa al nombre de pàgines redactades, ja que gairebé doblaven l’extensió prevista. Joan Maragall interessa, i força.

“Pensar Maragall avui” és el subtítol del tercer número d’Haidé. És prou explícit: un bon grapat d’autors analitzen la influència del poeta en l’escriptura actual, reflexionen sobre com i perquè l’essència de Maragall encara hi batega avui dia. La proliferació de cants esprituals, en el més ampli sentit del terme, la necessitat de convertir la “paraula viva” en paraula vivent o la inesgotable i productiva intertextualitat entre diverses obres són algunes de les constants en les que els diversos escriptors que hi han col·laborat han coincidit, sens previ acord i davant la sorpresa de Marta Font, investigadora del Centre Dona i Literatura. Una altra de les col·laboradores, Susanna Rafart, present a l’acte, ho ejemplifica amb un breu recital de quatre dels seus poemes en què la petja de Maragall és visible, com ara a “Qualitat de núvol” o a “Poeta i Casida”.

A la presentació també hi va assistir Francesco Ardolino, codirector de la revista Haidé -encara que no li agradi gaire aquesta paraula reconeix que és la més encertada per descriure el seu càrrec-, que amb el seu inconfusible accent italià, posa el toc d’humor a la trobada: “Tanquem la revista més morts que vius”. I és que, malgrat tractar-se d’una publicació especialitzada, el fet de centrar el seu focus d’atenció en una temàtica diferent en cada número és com començar de bell nou cada any. A Maragall, doncs, sembla que se li pot treure molt de suc. Tanta feina mereix ser coneguda. Ardolino desitja trencar fronteres i arribar a un públic més ampli del que la revista gaudeix actualment. Potser és per aquest motiu que no es cansa de fer gala del seu adorable paper de caixa de ressonància repetint a tort i a dret el que convingui, com per exemple la imminent convocatòria del segon premi Haidé al millor treball de grau que tracti sobre Joan Maragall i la seva obra.

Joaquim Molas va dir més d’una vegada que calia que algú, al nostre país, estudiés a fons l’obra del poeta. La revista Haidé li ha fet cas. I de quina manera.