Map faciem

1.07.2016

Un dia, una hora, un instant.

Una ciutat, un edifici, un estudi.

Una societat, persones, un rostre.

El triangle equilàter es forma perquè algú, amagat rere una càmera fotogràfica, immortalitzi una acumulació de casualitats que, a partir del dia 2 de juliol, el Museo Franklin Rawson acull en una exposició formada per més de seixanta obres fotogràfiques de l’artista Patricio Reig (San Juan, 1959).

De la serie 'En el espejo' 2015. 195 x 138 cm. Serie: 3 + p/a. Fotografía con cámara oscura s/papel Tintoretto Ceylón virado. Proceso 100% manual. Café, fijador (Agfa fixer) y ácido ascético.

De la sèrie ‘En el espejo’ 2015.
Fotografia amb càmera s/paper Tintoretto Ceylón virat. Procés 100% manual.
Cafè, fixador (Agfa fixer) i àcid ascètic.

Quan mirem una fotografia, som conscients, encara que només sigui tímidament, que el fotògraf ha escollit un triangle específic entre una infinitat d’opcions. Quan pensem en aquest detall, la nostra mirada, empesa per una impaciència quasi instintiva, inunda la fotografia i penetra en tots els seus espais, i és llavors quan prenem consciència de la potència d’aquest llenguatge, de la capacitat per captar instants que presenta i de la seva idoneïtat per ocultar secrets.

Davant de l’experiència visual, la paraula queda relegada a un segon terme i l’única expressió, a priori, pot ser el silenci. L’atrevida ècfrasi apareixerà més endavant, després que la mirada s’hagi passejat amb deteniment pel damunt de la fotografia.

Patricio Reig esdevé dibuixant de triangles que evoquen allò que va ser i allò que encara existeix, tot i que condemnat a desaparèixer. Presència i absència es converteixen en clares protagonistes d’una funció quasi cerimonial. Les dues dames deambulen descalces per sobre dels papers que l’artista va estenent, incansable, com si es tractés d’una estora sense estampar. Els papers es despleguen davant dels peus de les models perquè els trepitgin i, de passada, hi estampin la seva imatge. L’objectiu de l’artista és vetllar perquè les protagonistes puguin moure’s amb llibertat, eliminant tot allò que pugui destorbar un ball que evoca una de les escenes de Café Müller, on un home, des de l’ombra, es desviu apartant l’acumulació de cadires que impedeixen els moviments de les dues ballarines, també descalces.

Quan la presència es converteix en model per a l’artista, aquesta es manifesta jove i fugaç en rostres, en mans o en la mínima expressió de la naturalesa. Se situa amb idiosincràsia davant de la càmera deixant que l’absència, anciana i cansada, esperi deixant-se gronxar per un balancí.

De la serie Origami portraits 2015/2016.140x100cm.Serie:3+p/a. Fotografía con cámara de placa sobre papel Tintoretto Ceylón virado. Proceso 100% manual. Café, fijador (Agfa fixer) y ácido ascético.

De la sèrie Origami portraits 2015/2016.
Fotografia amb càmera de placa sobre paper Tintoretto Ceylón virat. Procés 100% manual. Cafè, fixador (Agfa fixer) i àcid ascètic.

De vegades, aquesta presència adopta forma de jove rostre i emergeix de la foscor amb un tenebrisme quasi pictòric, emmarcada per una màndorla oval. La màndorla, espai de confluència entre el món terrenal i el celestial, ha contingut històricament personatges sagrats. Ara, conté un rostre rígid i amable a la vegada, amb una mirada tan intensa que sembla sacralitzar-se a l’instant. Reflectit a l’iris de la model s’hi amaga el fotògraf que procura captar, a més d’un rostre, un pensament que mai es podrà traduir en paraules i que restarà ocult a l’interior de la imatge i emmagatzemat, durant un temps, a la memòria caduca de la model.

Quan la presència impregna unes mans, els punys es tanquen, els dits es toquen, un dit frega un braç i una mà s’acosta a l’altra sense arribar a tocar-la. Cada moviment fotografiat salta la barrera del gest per acostar-se a la categoria de carícia, un fregament que mai es relacionarà amb les formes gestuals de la possessió o el domini i que se situarà entre la vulnerabilitat i la delicadesa. Les mans fotografiades es despullaran més enllà de la pell en un exercici de fragilitat extrema per recordar a l’espectador que segueix viu per ser acariciat.

Però arriba el moment en què aquestes carícies no se senten i, sense poder-ho evitar, s’intenten recordar. És en aquest instant quan la presència abandona l’escena per donar pas a l’absència. Aquesta emergeix de la foscor i s’acosta, a poc a poc, després de la llarga espera.

L’absència, anciana i cansada, arribarà impetuosa per no marxar. L’altra no tornarà a situar-se davant de la càmera i a partir d’ara només podrem buscar-la en els buits que haurà deixat. La desaparició es convertirà en la nova musa de Patricio Reig. Es manifestarà, transparent, estirada en un llit de llençols blancs on cada arruga amagarà el record de la nit que va ser. Entre els plecs s’hi conservarà la reminiscència de qui acaba de ser-hi i, aquests detalls, fotografiats i magnificats, ens conduiran cap a una soledat que creurem injusta.

De la serie Impronte 2012 / 2016 Fotografía con cámara de placa sobre papel Tintoretto Ceylón virado. Proceso 100% manual. Café, fijador (Agfa fixer) y ácido ascético.

De la sèrie Impronte 2012 / 2016
Fotografia amb càmera de placa sobre paper Tintoretto Ceylón virat. Procés 100% manual.
Cafè, fixador (Agfa fixer) i acid ascètic.

Però aquesta absència entre llençols creixerà i no podrem aturar-la. El record ja no serà de la nit passada, ni de les anteriors. L’abandonament imperarà sense evocacions properes on agafar-nos i els detalls es desfiguraran. Ella es preguntarà, desesperada, quin era el calçat que va deixar abans de marxar.

L’artista, silenciós, haurà deixat la seva foto en un parell de sabates per tal d’ajudar-la, coneixedor de la seva memòria gastada, a retrobar aquell calçat que la va separar del terra, que la va acompanyar a viure i a passejar-se, amb elegància, per una vida convertida en art.

De la serie De la ausencia II 2013. 100 x 70 cm. Serie: 3 + p/a. Fotografía a partir de ambrotipo. Inyección s/papel Hahnemuhle Baryta paper.

De la sèrie De la ausencia II, 2013.
Fotografia a partir d’ambrotip.
Injecció s/paper Hahnemuhle Baryta.