No és una llegenda: Robert Ramos capta Mallorca des de Barcelona

9.11.2013

Els avis sempre ens havien dit que era possible de veure l’illa de Mallorca des del Tibidabo o des de la Mola, al cim del massís de Sant Llorenç. Havia de ser en dies molt clars i ben de matí, abans que es formés la calitja. Amb tot, ens deien, la Mallorca es manifestava a l’horitzó amb una ratlleta era tan fina, que era gairebé impossible de documentar fotogràficament i per tant la visió de Mallorca des de Barcelona era tan llegendària com la conquesta de Jaume I. Si més no, era una experiència que només es podia viure de manera personal i intransferible, i era difícilment comunicable.

El fotògraf Robert Ramos capta l'illa de Mallorca des de Collserola (www.robertramos.cat)

 

Fins que aquesta setmana el fotògraf Robert Ramos ens ha sorprès publicant a Twitter aquesta imatge insòlita, que capta de manera nítida sobre la ratlla del mar el contorn de l’illa de Mallorca, a 190 km en línia recta. Robert Ramos és un fotògraf de llarga trajectòria. Us recomano que visiteu el seu web, www.robertramos.cat. Ramos ens diu que va fer la foto dimecres 6 de novembre cap a les 17.45. I afegeix que hauria quedat millor dir que eren les 17:14, però la veritat és que ja eren tres quarts de sis de la tarda quan va captar aquesta imatge, entre meravellat i incrèdul, perquè ell també havia sentit a dir que en dies clars es podia veure Mallorca des del Tibidabo, però no l’havia vist mai. Aquell mateixa dia havia vist publicada al diari Ara una fotografia feta des de l’Observatori Fabra i va voler comprovar si encara ho podia veure a ull nu. La foto de Ramos té el valor afegit que capta al mateix temps la silueta de Montjuïc, amb la ciutat als seus peus, i un avió que passa.

Teòricament, amb la física a la mà, no s’hauria de poder veure Mallorca, des de Barcelona. En qualsevol cas, només hauria de poder-se besllumar la punta del Puigmajor, el cim més alt de l’illa, i en canvi es veu tota la muntanya i això es produeix per la refracció. Què és la refracció? “És un efecte òptic gràcies al qual, per una diferència de densitat a l’atmosfera, es produeix un reflex del que hi ha al darrere. Els raigs de la llum es corben una mica i et deixen veure més enllà”, ens explica Robert Ramos. “Passa el mateix quan contemples una posta de sol sobre el mar. Pots veure el sol gràcies a aquest efecte, però en realitat el sol ja no hi és”.

Hi ha fins i tot una fòrmula matemàtica que permet calcular el grau de refracció. És clar que s’han de donar unes condicions de temperatura, a part que sigui un dia nítid. Hi ha gent que ha fet fotos del Pirineu des del País Valencià, en podeu veure mostres en un web de referència dedicat a documentar aquesta mena de fotos que es diu Horitzons llunyans. Hi trobareu paisatges insòlits. També hi ha qui ha fotografiat el Canigó des de Marsella, vegeu-ho aquí.

“Per demostrar la refracció es pot un experiment molt senzill, diu Robert Ramos. “Agafes la tapa d’un pot de melmelada, el col·loques sobre una taula cap amunt i hi posen una moneda. Després vas baixant la vista fins que arriba un punt en què deixes de veure la moneda perquè ja no tens angle de visió. Quan deixes de veure la moneda, demanes a algú que ompli la tapa amb una mica d’aigua. Sense bellugar-te tornaràs a veure la moneda gràcies a la refracció de la llum. Un efecte semblant al que es produeix quan poses un llapis dins un got d’aigua i el llapis es torça”.

Per tant podríem afirmar que la visió de Mallorca des de Barcelona és quasi un miratge? Potser sí, diu Robert Ramos, que ha hagut de contrastar la imatge per tal d’obtenir el resultat final. “En el procés de revelat digital, l’unic que he fet ha estat aclarir una mica la imatge, perquè era fosc, i contrastar-la, ja que la llum era molt suau.

Els científics, en canvi, han fet càlculs que demostren que és una visió perfectament possible. Carles Perelló esn escriu des de la Facultat de matemàtiques de la UAB: “He fet els càlculs tenint en compte l’esfericitat de la Terra i resulta que des del Montjuïc es pot veure el cim del Puig Major i per tant des del Tibidabo s’ha de veure una part més gran d’aquest tuc”.

Un altre científic, de nom Ignasi Sivillà Llobet, enginyer aerospacial, ens ha deixat un comentari en què diu el següent: “Des dels 410 metres d’alçada de l’observatori Fabra, i els 188 km de la costa mallorquina, sense refracció atmosfèrica, he calculat que es podria veure les muntanyes que superin els 1050 metres d’alçada.
 La serra de la Tramuntana arriba als 1400 metres, per tant es podria veure.
 Però si comptem amb la refracció de l’atmosfera, es pot veure força per sota dels 1050 metres”.

Josep Maria Pérez ens fa un apunt històric interessantíssim: “Des de la Morella, al Garraf, es veu Mallorca en dies molt clars. De fet, quan es va definir el metre (la unitat internacional de longitud), per l’Acadèmia Francesa de les Ciències, es va fer mesurant (per triangulació) la llargada del meridià de París des de Dunkerque fins a Barcelona. Ho va fer el científic francès Pierre-François André Méchain, que es situava al cim de la Morella, al Garraf, per veure Mallorca i fer-ne triangulacions.

La fotografia que Robert Ramos ha penjat a Twitter ha estat profusament retuitejada, tant des de Barcelona com des de Mallorca. La trobareu al seu compte de Twitter.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

30 Comentaris
  1. Jo desde ULLASTRELL aquesta silueta li vista durant la meva vida (tinc 80 anys) unes 10 vegades o mes, sempre als mesos ,dbre, gener, febrer, amb dies de vent, i a primera hora del matí ( abans de sortir el sol ) Mai ho he pogut captar l’imatge, potser per poca traça, o les maquines que hi fet servir no eran adequades, la silueta es identica a la del Sr Ramos, Felicitats , es magnifica
    Bartomeu

    • Tens raó Bartomeu, el poc contrast de la silueta mallorquina fa que no sigui fàcil de capturar amb la càmera.
      Jo no l’havia vist mai (potser no matino prou…)

  2. Gràcies Robert, ara tots els que s’enreien de mi quan els deia que des la carretera de les aigües jo havia vist Mallorca en dies clars d’hivern, quederan ben galdosos.

      • Enhorabona Robert!jo també he vist Mallorca des de la carretera de les aigües , ha de fer vent, i ho vaig veure al capvespre, un hivern. Recordo que de petits el meu pare ens portava al Tibidabo i ens pujava a la Talaia per si teníem sort i veiem Mallorca . Ara, jo visc a Menorca i veig Mallorca els dies de cel clar. El Sr Bauzà ha d’estar satisfet de les nostres visions “balears”, compensen tot el que no es gasta organitzant un servei públic de transport aeri amb cara i ulls. Tal com estem, ell hi posa la cara-dura i “els balears ” hi posem els ulls.

        • Carai Margarida, arreu on vas veus Mallorca!
          Desitjo que les coses canviïn i ben segur que serà a millor, pitjor ja no poden ser.
          Una abraçada.

          • Robert, la teva foto és una meravella, la meva indignació potser s’ha disparat gracies a la imatge d’una miniatura d’avió que dóna a la fotografia un toc de temporalitat i proximitat molt real; pot arribar a ser surrealista. Una besada des de Menorca

  3. He fet els càlculs tenint en compte l’esfericitat de la Terra i resulta que des del Montjuic es potveure el cim del Puig Major i per tant des del Tibidabo s’ha de veure una part més gran d’aquest tuc.

  4. Des dels 410 metres d’alçada de l’observatori Fabra, i els 188 km de la costa mallorquina, sense refracció atmosfèrica, he calculat que es podria veure les muntanyes que superin els 1050 metres d’alçada.
    La serra de la Tramuntana arriba als 1400 metres, per tant es podria veure.
    Però si comptem amb la refracció de l’atmosfera, es pot veure força per sota dels 1050 metres.

  5. Des de la Morella, al Garraf, es veu Mallorca en dies molt clars. De fet quan es va definir el metre (la unitat internacionel d longitud), per l’Acadèmia Francesa de les Ciències, es va fer mesurant (per triangulació) la llargada del meridià d París des d Dunkerqe fins a Barcelona. Ho va fer el científic francès Pierre-François André Méchain, q es situava al cim d la Morella, al Garraf, per veure Mallorca i fer-ne triangulacions.

    • Es varen fer mesuraments i triangulacions des de molts diferents punts. Des de Barcelona (Montjuic concretament) al Puig Major es va provar de fer-ne’un directament. Sembla ser que Pierre Mechain -l’aleshores responsable i principal executor del projecte- va copsar amb telescopi el llum d’un foc encès expressament aquell dia dalt del Puig Major per un col.laborador seu, pero la determinació exàcte del azimut no fou possible perquè l’instrumental que duia era independent del telescopi i sense ell no el va poder percebre. Segurament la percepció telescòpica deuria de durar només una poca estona, d’altre manera el científic imagino que s’hauria espavilat per aconseguir trobar una solució tècnica al problema i poder fer la calibració des de el mateix telescopi. Jo he vist Mallorca des de Montjuic ja diverses vegades; una d’elles tant sols unes poques hores abans del dia de la mateixa efemèride de l’observació de Mechain (16/12/1792), 220 anys després. Nogensmenys la que més propiament em va captivar però va ser la que vaig presenciar el 5 de Febrer del 2012, la qual tinc reportada a http://horitzonsllunyans.wordpress.com perquè a més vaig albirar els cims mallorquins nevats. Escrivint-vos tot això pot semblar jo hagi estat el primer en retratar l’illa des de Montjuïc i la veritat es que encara no m’he trobat amb cap altre imatge equivalent presa en una data anterior a la meva, igualment tampoc cap referència de cap observació anterior (apart de la ocorreguda fa un parell de segles) ni cap cita moderna ni tant sols sobre la possibilitat. No obstant, si que pressuposo que al llarg de tota la història i també molt abans son moltíssimes les percepcions que s’hi han anat produint, dons no és una cosa pas gens tant rara de veure, i també estic gairebé segur de que si que hi deuen haver individuus amb càmera que l’hagin retratada abans que jo, pero que senzillament no ha estat trascendit a cap blog ni a cap twitter ni a cap altre mitjà de comunicació, i per tant no se li ha pogut asignar el respectiu reconeixement. Salut. -Marc Bret.

  6. Retroenllaç: Confirmat, Mallorca és visible des de Barcelona | Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

  7. No se perquè tant enrenou…. la gent del garraf hem vist mallorca moltes vegades i millor que en aquesta foto, des deld cims del massis….

  8. Jo ja ho havia vist diverses vegades (3 o 4 potser) des del Vendrell, des de l’autopista mateix, la dels túnnels, arribant al Vendrell, també cap a la tarda/vespre, (sense necessitat de matinar, doncs) en dies de vent i cel clar, i es veia perfectament sense esforç.
    Més clarament des dels puigs que hi ha cap a l’interior del Vendrell. Jo pensava que era una cosa sabuda per tothom que es veia Mallorca, no sabia que n’hi havia que ho consideraven una “llegenda”.
    I llegint els comentaris, ara m’assabento que el Canigó es pot veure des de Marsella, em sembla fantàstic.

    Aquests dies, al programa “Fotografies” del C33 va sortir una persona que feia fotografies nocturnes i n’hi havia una feta des de Menorca on s’apreciava la claror que produïa, per la contaminació lumínica, l’àrea de Barcelona, era una imatge captivant i donava una sensació d’estar molt a prop els uns dels altres.

  9. Algú dels bregts amb la refracció i la distància em podria respondre a la qüestió que segueix?
    A distància de 375km. i amb una muntanya de 1050m. en una banda i un puig de 380 a l’altra, és possible que es vegin gràcies a la refracció? O la distància, massa gran, ja ho fa del tot impossible?
    La resposta pot servir per verificar l’explicació d’un avi! (o per dubtar-ne…). Gràcies a qui pugui respondre.

    • Amb un índex més o menys standar de refractivitat atmosfèrica, la visió entre ambdues muntanyes no esdevindria factible si la distancia entre elles supera els 200 km.. Amb elevades condicions de refractivitat (temperatures fredes, alta pressió i alta estabilitat atmosfèrica) tal valor es pot incremetar en uns 5 o 10 km més.. Ara bé, teòricament la potencialitat kilomètrica s’incrementaria força més si es donés per exemple un cas de miratge atmosfèric superior, ja que en aquest cas la trajectoria de la llum pot arribar a corvar-se tant o més que la propia corvatura planetaria. Malauradament però, la imatge d’un eventual miratge sol estar força distorsionada i els detalls visuals esser tant irreconeixibles que no resulten convincents d’allò que es veu. Per altre banda comentar-te també que els miratges superiors es donen sovint en latituts àrtiques; a les nostres es poden donar lleugerament des de muntanyes altes a plè hivern i en condicions d’inversions fortes de temperatura. A propòsit del cas, podeu donar un cop de lectura a aquest reportatge que vaig escriure sobre una visió llunyana per part de Juanjo Diaz; el pirineu francès des de el Pais Valencià. http://horitzonsllunyans.wordpress.com/2013/11/10/els-pirineus-i-franca-des-de-el-pais-valencia/ En condicions d’alta estabilitat atmosfèrica també es podria produir un plus de distància des de cotes més baixes pero hi ha un factor en contra, com sabeu (la majoria de lectors d’aquesta web imagino) quan regna un anticicló potent, la humitat sol ser alta en les capes baixes, i per tant el potencial kilometric proporcionat per l’alta refractivitat queda contrarrestat a la pràctica per la mala visibilitat devinguda per l’alta humitat relativa+polució, etc.. Malgrat tot plegat, encara penso no obstant, que l’excepcionalitat més excepcional, en meteorologia segurament és possible. Una altre cosa es encertar el quan!… Salutacions. -Marc Bret.