Maldà 1700: música i xocolata

12.11.2015

Tots els dissabtes i diumenges del 7 al 29 de novembre a les 12.30 té lloc el “Tercer cicle de música antiga i xocolata. Històries a través de la música” a El Maldà, que es basa en la capacitat descriptiva de la música dels segles XVII i XVIII.

María Hinojosa com a Donna Anna - Oviedo © F. Colletti

María Hinojosa com a Donna Anna – Oviedo © F. Colletti

El Maldà es troba ubicat en una de les antigues estances del Palau Maldà. Aquest edifici, segons està documentat, va ser ja un focus cultural rellevant en la Barcelona del S. XVIII i començaments del XIX. Així ho fa constar el conegut Baró de Maldà en el seu dietari Calaix de sastre. Segons retrata ell mateix en el seu dietari, gran amant del teatre, ell i els seus amics organitzaven amb freqüència vetllades teatrals amb una gran assistència de públic. Assistia amb assiduïtat als concerts de la ciutat i després en feia la crònica, i organitzava sessions musicals a casa. El primer pianoforte que va arribar a la ciutat de Barcelona va ser seu.

Així doncs, des de la reobertura d’El Maldà s’ha volgut recuperar aquest fil històric donant difusió a la realitat cultural de la Barcelona de 1700 i permetent experimentar allò que els seus ciutadans (de la petita noblesa) podien gaudir en aquells dies amb petits concerts de cambra de música Antiga acompanyats de la xocolatada, tan popular en aquell moment.

Després de dues edicions difonent el llegat musical de l’època del Baró de Maldà, en aquesta ocasió, es vol anar més enllà i centrar la programació del cicle de concerts Maldà 1700 en la capacitat descriptiva de la música dels segles XVII al XVIII. Com en les darreres edicions, s’ha volgut que la programació del cicle reculli amb la major amplitud els estils, compositors i temàtiques de la música barroca a diferents països europeus, sempre amb interpretacions en directe i instruments originals o rèpliques de l’època.

A més, aquesta edició cerca fer reflexionar el públic sobre com la música ens trasllada idees, imatges, escenes i estats d’ànim -ja sigui la música instrumental com la música vocal. Es vol fer possible que el públic, des de la seva localitat, es traslladi a paisatges bucòlics escoltant Les quatre estacions de Vivaldi (concert que es va poder sentir el dia 8 de novembre amb Atrium Ensemble i Benjamin Scherer Quesada), visqui el mite d’Ariadna i el laberint o senti en la pròpia pell els sentiments d’amor i desamor que ens trasllada la veu de Maria Hinojosa (28 i 29 de novembre, “Canciones de amor i de desamor”, amb la soprano i Esteban Mazer).

El 7 de novembre ja es va poder gaudir del concert de Josep Borràs i aquest cap de setmana es podrà sentir “La veu de la viola. In Nomine” (dissabte 14), amb Sergi Casademunt, Anna Casademunt i Xavier Puertas (violes), que ens acosta a la música domèstica que sonava a les llars de la burgesia europea. Anna Casademunt repetirà diumenge 15 al costat de Marc de la Linde (violes de gamba) i Ariadna Cabiró (clave).

El següent cap de setmana s’obrirà amb “Ariadna i el laberint. La Ferlandina”, amb un programa que té la voluntat d’apropar el repertori dels ss. XVII i XVIII al públic i de reviure el mite d’Ariadna i el seu enamorament amb Teseu, i posteriorment la seva unió amb Bacchus. I diumenge 22 se sentirà “La glòria dels concerts barrocs. Emilio Moreno”, que està contribuint d’una manera decisiva al redescobriment de músiques oblidades dels períodes barroc i clàssic a Espanya, entre els quals els treballs de Boccherini a la capella reial de l’infant Luis Antonio, cap a 1770.

Més enllà de la música programàtica, cerquen el poder evocatiu, la capacitat d’explicar històries. Unes històries que, a l’espai del Palau Maldà, ens ajuden també a situar-nos en una època en què la música de cambra era present habitualment entre els seus murs. Històries i interpretacions que es viuen de prop en l’espai únic del Maldà 1700.