Magí Camps pren partit a favor de Garolera avui des de La Vanguardia

18.05.2014

Avui Magí Camps se suma al debat sobre el català als mitjans des de la seva columna dels dilluns a La Vanguardia. La guspira del debat ha estat l’article de Narcís Garolera a la revista Els Marges, titulat ‘El català que ara es parla’, una visió molt pessimista de l’ús de la llengua als mitjans de comunicació.  

Magí Camps durant la presentació de La Vanguardia en català a Balaguer | Foto Paco Sierra

Magí Camps és redactor en cap d’Edició de La Vanguardia, i per tant responsable lingüístic del diari, tant de l’edició catalana com de la castellana. En el seu article, Garolera lamenta que la traducció automàtica al català de diaris com La Vanguardia o El Periódico genera sovint solucions espúries o castellanitzades. Magí Camps, però, que es podria haver sentit al·ludit, no reacciona contra Garolera, sinó amb gratitud, i tanca l’article amb una confessió entranyable.

Magí Camps defineix l’article de Garolera com un crit d’alarma sobre la genuïnitat de la llengua catalana pública. Segons Camps, “escriure en català demana un plus de dedicació: darrere d’un text espontani sempre hi ha moltes hores de feina”. I per fer-se explicar planteja aquesta petita faula: “El novel·lista vol explicar que un home gran baixa cada dia al bar a fer un carajillo i llegir el diari. Al nostre escriptor, però, no li agrada el mot ‘carajillo’. Després de rumiar-hi un temps i descartar el ‘rebentat’ i el ‘cigaló’ –perquè no les considera paraules fresques–, li ve al cap el ‘cafè amb gotes’, una expressió en recessió però encara viva, i que el lector que la desconegui entén bé. La frase queda impecable: ‘L’avi baixa al bar i demana un cafè amb gotes mentre fulleja el diari’”.

En el seu article Magí Camps es fa ressò del debat que s’ha entaulat a Núvol. L’article de Garolera, que ja hem glossat a Núvol, ha provocat una resposta contundent d’Oriol Ponsatí-Murlà i una sèrie d’articles de Pau Vidal, Roser Atmetlla, Meritxell Lavall, Enric Gomà, Ignasi Moreta i Xavier Serrahima, que s’han posicionat de manera diferent respecte al cas, tots ells a Núvol.

Camps es posiciona al costat de Garolera i els que l’han secundat, com ara Pau Vidal. Segons Camps, “el missatge de Garolera no admet matisos”, atès que “el català que es fa servir en públic (oral i escrit) és pobre, és deficient i té molt de catanyol”.

Camps considera que després de més de trenta anys d’immersió lingüística, no ens podem perdonar segons quines lleugereses i defensar la qualitat en els mitjans, tant públics com privats, per damunt de la quantitat. Desacreditar Garolera equivaldria, segons ell, a matar el missatger.

Camps tanca l’article amb una confessió entranyable: “Garolera em va suspendre un examen d’Història de la Llengua a la facultat de Filologia perquè, a banda de fer servir un català refistolat, hi havia un ‘doncs’ causal. El contingut era bo, la llengua, no. En aquell moment em va tocar molt els nassos, però mai no l’hi he agraït prou. Gràcies, mestre”.

Us podeu subscriure a Els Marges aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Vull afegir-hi que si Oriol Ponsatí-Murlà no hagués publicat la seva resposta crítica, no hi hauria hagut debat.
    Per tant, malgrat o a pesar d’estar-hi en desacord, gràcies, Oriol, pel teu article.

  2. És ben curiós com cadascú de nosaltres s’autodefineix en cada comentari que en Narcís Garolera ens ha servit en safata d’or. Sempre, tingui raó o no la tingu, ens convé escoltar-lo. En Narcís mai no és gratuït ni fàcil. Sembla que alguns dels irónics no el coneguin ni l’hagin llegit mai. També és possible. Jo sempre el consulto. Ell no mira la F1 sinó encara s’esgarrifaria més. No em costa gens acabar com el senyor Magí Camps : gràcies mestre !

  3. Ben d’acord amb el Magí. Al número 85 de la revista LLENGUA NACIONAL (l’anterior a l’actual), hi ha un article en la mateixa línia que també diu que els periodistes haurien de saber expressar-se millor i col·laborar amb els filòlegs. En aquest cas, els exemples són sobretot de la llengua oral.