M. Luisa Corbacho: “M’agrada el component actoral de l’òpera”

El proper Sopar Líric del 13 de novembre té com a convidada la mezzosoprano mallorquina Maria Luisa Corbacho, que cantarà Verdi, Meyerbeer, Cilea i Serrano. Com sempre, podrem gaudir del doble menú, gastronòmic i líric.

Aina Vega i Rofes

Aina Vega i Rofes

Coordinadora de Cast@fiore

El proper Sopar Líric del 13 de novembre té com a convidada la mezzosoprano mallorquina María Luisa Corbacho, que cantarà Verdi, Meyerbeer, Cilea i Serrano. El restaurant 7 Portes presenta un doble menú, gastronòmic i líric.

Maria Luisa Corbacho al 7 Portes

La mezzosoprano mallorquina Maria Luisa Corbacho porta el cant a la sang. Li ve de la seva mare, Sylvia Corbacho que, embarassada d’ella de set mesos, va cantar Don Carlo al Luzerner Theater. La cantant ha estat ha estat vinculada des de fa molts anys Teatre de Mallorca. Maria Luisa va començar al cor infantil als tres anys fins que va passar al juvenil, compaginant-ho amb les classes de solfeig i teatre. “Per a mi, l’escenari era com jugar”, recorda amb nostàlgia. Durant la temporada d’òpera feia tot de feines darrera l’escenari, “coses que em semblen molt importants de conèixer per després valorar-ho quan ho tens tot fet”. Assegura que de la seva generació han sortit actors, directors d’escena, cantants, fet que avala la qualitat de la formació rebuda.

Em desperta la curiositat quan em confessa que en un principi no volia ser cantant, sinó actriu, i que va començar a estudiar cant per a ser una actriu completa. “Però vaig tenir una crisi existencial amb el teatre i un dia, cantant, em vaig adonar que volia dedicar-m-hi”. També va començar Psicologia i Història de l’Art, però no s’acabava de trobar a si mateixa. Aleshores va estar dos anys al conservatori de Mallorca i després va venir a Barcelona amb Francisco Lázaro i al Conservatori del Bruc, on va cursar Grau Mitjà. Malgrat no tirar endavant la seva carrera d’actriu, “per a mi és més o menys el mateix, ja que totes les coses que es canten tenen un text i el text té un missatge que ha de retenir la persona que t’escolta. Un missatge que és el de l’autor del text però també el del director d’escena i el director musical”. Lamenta que en la carrera de cant, la part actoral estigui força abandonada. “Sortir a un escenari ja és un fet teatral, presentar-se en públic, moure’s, són coses bàsiques que s’han d’aprendre i, a partir d’aquí, interpretar”, diu amb convicció.

M’explica que Francisco Lázaro “ha estat el meu ABC i vaig tenir sort de trobar-lo al principi, perquè ens entenem molt, investiguem, provem…”. Hi ha molts professors bons, “però crec que cadascú necessita un professor en concret, es necessita un feeling especial, entendre les explicacions…”. Tot i així també ha fet classes amb E. Giménez, E. Fiorillo, A. Maria Sánchez, R. Giménez, S. Orfila, B. Giaiotti, L. Climent, V. Cortes, G. Bumbry i N. Gravilan. És del parer que tothom et pot aportar alguna cosa, i que llavors cal agafar allò que et va bé, encara que “sempre hi ha aquell mestre que et coneix de veritat. Necessites unes orelles fora”, però arriba un moment en què tu has de fer “les teves pròpies investigacions”. Ha après que “hi ha moltes coses que et fan ser cantant, però la tècnica és el que aguanta l’edifici”. I un element que considera imprescindible és el corepetidor, que és amb qui treballes repertori, estil, personatges, i, diu: “Vaig tenir la sort de conèixer Marta Pujol i Marco Evangelisti”.

També ha estat a l’Acadèmia Plácido Domingo del Palau de les Arts Reina Sofia de València amb el mestre Zedda, rebent classes dels prestigiosos mestres J. M. Pérez-Sierra, E. Lloris, A. L. Chova, K. Sallmann, C. Santoro, R. Vignoles, J. Dients Bladin… “Treballar amb Zedda em va servir per a provar-me, perquè fou molt dur”, assegura. A banda, ha estat amb Z. Metha, L. Maazel, P. Domingo, O. Voronkoff, V. Gergiev o Ros Marbà, entre d’altres.

Maria Luisa Corbacho

A Mallorca va cantar Sarsuela en rols de solista i fa vuit anys va debutar a l’òpera. El que més ha interpretat és Verdi, amb Azucena (Il Trovatore), Amneris (Aida) i Fenena (Nabucco). També ha cantat Santuzza i Mamma Lucia (Cavalleria Rustiscana) de Mascagni, Marta i Pantalis (Mefistofele) de Boito, Maddalena (Rigoletto) de Verdi, Schwertleite (Die Walküre) de Wagner, o la Suzuki (Madame Butterfly) de Puccini. A més, va fer d’Abuela a la Vida Breve de Falla al Palau de les Arts amb Metha, fet que recorda amb especial emoció perquè fins i tot es va produir un DVD i la posada en escena era de Giancarlo del Monaco. Destaca també l’Aida de Mestres Cabanes: “Vaig cantar en aquesta producció primer de reforç de cor i després d’Amneris. Va ser fantàstic pensar en la gent que s’ha passejat per aquests telons”. Pròximament farà Cavalleria Rusticana i Nabucco i confessa que li agradaria molt fer el rol de la Princesa Eboli del Don Carlo de Verdi.

Els seus gustos musicals coincideixen amb el que canta, generalment. Zedda els comentava, de fet, que a l’hora d’escollir un rol cal veure primer que vagi bé vocalment, però que hi ha “un punt de caràcter que ens empeny a fer un tipus de paper o un altre”. A banda de gaudir amb Verdi perquè li agrada molt el teatre, li agrada el bel canto que, assegura, és molt difícil, “i és el que serveix per després poder cantar rols veristes”. Li agrada el punt de dramatisme que puguin tenir els personatges, així com els papers “de dolenta”.

Maria Luisa Corbacho es considera una mezzosoprano dramàtica, perquè té una veu prominent. “M’han dit que sóc un falcó, de vegades, per la tessitura amb aguts i greus”. El color és “mediterrani”, de vellut, rodó. Va descobrir els aguts amb Francisco Lázaro: “Els tenia respecte, però no por, com quan vas al mar”. Va tenir clar que era mezzo pel color de veu i la tessitura en la qual es trobava còmoda: “No és el mateix anar de visita als aguts que viure-hi”. L’evolució de la seva veu, confessa, va arribar a un punt d’inflexió quan va fer trenta anys, curiosament: “vaig notar que la veu es convertia en veu de dona”. I preveu que amb el temps anirà assegurant la zona greu. “Tot s’ha d’equilibrar, la veu ha de ser una columna uniforme”, i per això necessites tècnica.

La seva mare és un dels seus referents, tant per veu com per caràcter. De fet, s’assemblen molt les dues en molts aspectes, tant físic com de color i, a més, fa el mateix repertori. També ho són Dolora Zajic o Elisabetta Fiorillo, “però adoro el meu mestre”. Considera que si quan arribes a una certa edat i la veu és sana i és fresca és que ho estàs fent bé. Bonaldo Giaiotti, amb qui va fer masterclasses, també és un referent: “Tenia gairebé vuitanta anys i lluïa una veu meravellosa. Cal aprendre d’aquesta gent”.

Respecte el panorama operístic, considera que hi ha teatres petits que fan molt bona feina, com a Sabadell. El seu primer rol important, d’Azucena, fou gràcies a Mirna Lacambra, que li ha obert moltes portes. Justament a l’Escola de Sabadell va fer Gianni Schicchi i Suor Angelica. També considera que es fan bones produccions al Teatre de Palma.

On Corbacho està més a gust és a un escenari. “El 7 Portes és un repte perquè és una sala petita”, confessa. Espera que la gent disfruti i s’evadeixi dels seus problemes. I sobre Josep Buforn comenta que “és boníssim, és una bèstia del piano; és molt músic”.

Quant al repertori, ha estat coherent i ha escollit molt Verdi: “O Don fatale” del Don Carlo, “Re dell’abisso”, d’Un ballo in Maschera, i “Stide la vampa” de Il Trovatore. També cantarà “Ah! Mon fils” de Le Prophete, de Meyerbeeer, “una ària molt bonica i poc coneguda que va bé per combinar la força vocal amb coses una mica més dolces”. També cantarà, “Acerba volutta” d’Adriana Lecouvreur de Cilea, la pàgina que porta sempre d’audició perquè “en tres minuts ho tens tot: agut, greu, bel canto, dramàtic, legato, spinto, és un bon mostrari”. I, finalment, cantarà una Romança de Los Claveles de Serrano. Respecte aquestes dues obres darreres, diu que “està feta per a elles”. Ho comprovarem el dia 13 de novembre al 7 Portes.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació