L’última conferència de Santiago García sobre novel·la gràfica

6.11.2016

Santiago García ha obert el cicle Novel·la gràfica. Un nom vell per a un art nou, coordinat per Núria Benaiges a l’Ateneu Barcelonès, que comptarà en futures sessions amb la participació de Lluís Juste de Nin, Miguel Gallardo i Sagar Forniés. Clara Vicenç Romaguera ha assistit a la conferència de Santiago García, que ha advertit que serà l’última, i en sho explica al digital de cultura.

novel.la gràfica

 

Arribo aviat: uns 20 minuts abans de l’inici de la xerrada de Santiago Garcia (Madrid, 1968). Però tot i així, a l’Ateneu Barcelonès ja hi ha una cua que col·lapsa el carrer. “Que estrany” penso. No m’havia plantejat mai que un tema cultural fos interessant per a tanta gent. Il·lusa de mi. Al cap d’uns minuts descobreixo que la cua és per la conferència que fa Xavier Domènech sobre el nou partit que es vol crear a l’esquerra alternativa. (Ja se sap: la política pot emplenar grans auditoris però la cultura sempre queda apartada a petites sales de conferències.) Finalment, i gràcies a l’ajuda d’un treballador de l’Ateneu, aconsegueixo superar tota la gent que s’ha quedat a fora indignada (la sala per veure Domènech està plena).

A la Sala Verdaguer hi ha un ambient ben diferent: unes 30 persones que escolten encuriosides una de les persones que ha investigat més els orígens de la novel·la gràfica. Des de la publicació del seu assaig – fet durant el doctorat en història de l’art – Garcia ha estat fent nombroses conferències i xerrades sobre el món de la novel·la gràfica però afirma que ja se n’ha cansat, perquè considera que és massa repetitiu. Per sort dels assistents a la xerrada, podrem escoltar la seva “última conferència sobre la novel·la gràfica” de Santiago Garcia:

Passat

En la comprensió de la novel·la gràfica és molt important tenir en compte els seus orígens. Encara que es comencés a parlar d’aquest gènere al 2009, ja feia anys que s’estava gestant la seva creació. Concretament, una de les primeres manifestacions que hi va haver va ser després de la Segona Guerra Mundial, on van aparèixer nous gèneres en el món del còmic (por, amor, ciència-ficció…). No obstant, no va ser fins a principis del s. XXI que es van publicar obres amb característiques pròpies de la novel·la gràfica: obres com Persepolis (2003) van causar un gran impacte en el moment de la seva publicació, però no van sorgir del no-res. Una de les influències de l’obra anteriorment mencionada podria ser Maus d’Art Spiegelman que va provocar tant de desconcert que fins i tot va rebre un Premi Pulitzer, que reconeixia la seva diferenciació respecte el còmic tradicional. Anys més tard, cap a 2009, va ser quan va aparèixer el terme “novel·la gràfica” per fer referència a un gènere concret gràcies les obres de Will Eisner o Blankets en el cas espanyol.

Present

Les novel·les gràfiques, doncs, són el resultat d’aquesta evolució. A més, segons Garcia, les ficcions que s’estan creant últimament tenen molt bona qualitat ja que estan fetes amb gent amb molta experiència (de belles arts o amb una forta influència del món del disseny). No obstant, el Premi Nacional del Còmic 2015 creu que s’està entrant en una etapa “post novel·la gràfica”: afirma que aquest tipus de novel·la necessita una evolució que la faci independent de la novel·la literària. Així doncs, com demostrava el títol de la xerrada (“Un nom vell per a un art nou”), la novel·la gràfica s’ha de reinventar.

Futur

Davant d’aquesta situació l’autor defensava que el futur de les novel·les gràfiques encara no està clar, però que s’ha de començar a crear coses amb un estil propi com fa, per exemple, Chris Ware. És per això que Santiago Garcia ha decidit centrar-se en la creació (i no l’aspecte teòric) perquè com va afirmar: “Ha arribat un moment que cal deixar-se de preguntar si el còmic triomfarà i començar a fer-ho”.

El 22/11 el cicle continua amb la taula d’autors: Miguel Gallardo, Sagar Fornies, Juste de Nin i moderació de Ramón de España. I el 14/12 amb els editors de Sapristi, Octavio Botana; i Salamadra Graphic, Catalina Mejía; Salva Rubio, escriptor; i moderació de Mery Cuesta, Crítica, dibuixant i comissària. Aquí més info: https://art.ateneubcn.org/