Luces de bohemia, al Teatre Goya

14.06.2013

Fins el 30 de juny el Teatre Goya acull ‘Luces de Bohemia’ de Valle-Inclán. Amb una posada en escena austera, la companyia aragonesa Teatro del Temple manté una màxima fidelitat al text i prescindeix de qualsevol sofisticació que el pugui destorbar. 

Luces de Bohemia es representa al Teatre Goya fins al 30 de juny.

A l’autor Ramón María del Valle-Inclán (nom literari de Ramón José Simón Valle Peña, Vilanova de Arousa, 1866 – Santiago de Compostel·la 1936), cadascú l’agafa per on l’enfila. I aquesta és la riquesa que el fa possible en multitud de propostes, des de la més sofisticada a la més poètica o la més minimalista.I és que la seva obra ‘Luces de bohemia’, amb la qual Valle-Inclán va obrir el gènere de l’esperpent, té un registre tan obert que permet, i gairebé provoca, aquesta variadíssima posada en escena. Probablement una de les causes sigui el fet que l’autor va començar publicant ‘Luces de bohemia’ en lliuraments setmanals a la revista ‘España’, el 1920, cosa que li dóna, un cop revisada, aquesta posterior estructura de càpsules que encaixen, un registre que, ben mirat, el teatre contemporani ha utilitzat també en els últims anys en un pseudoesperpent titllat de “nova dramatúrgia”. La posada en escena de la companyia aragonesa Teatro del Temple s’afegeix a aquesta varietat escènica tendint a fer un espectacle que manté una màxima fidelitat al text i que prescindeix de qualsevol sofisticació que el pugui destorbar. Simplement evoca espais i situacions amb quatre cubicles mòbils que representen uns armaris penjarobes —com una sala d’assaig perquè Valle-Inclán practica inconscientment una mena de work in progress—, i quatre taules i algunes cadires.Amb tot aquest parament en tenen prou per crear els diversos ambients del Madrid decadent de l’època que durant menys de vint-i-quatre hores recorre el personatge protagonista, des de la seva primer al·lucinació bohèmia a la seva mort al carrer, el poeta cec Max Extrella (amb una interpretació irònico-escèptica de l’actor Mariano Anós), acompanyat gairebé sempre de Don Latino (un radical esperpèntic Jorge Basanta), convertit en la veu de la denúncia popular, una veu que, gairebé cent anys després, no sona gent estranya. L’auca de personatges de ‘Luces de bohemia’ és tan llarga que es fa díficil resumir aquí alguns dels seus personatges. Tots, però, de perfil popular —a excepció del ministre, el periodista i els poetes modernistes—, tenen un objectiu comú: reflectir la impotència del destí al qual han estat condemnats per les circumstàncies del moment. La temporada passada, ‘Luces de bohemia’ es va poder veure també aquí en una versió de La Perla 29, dirigida per Oriol Broggi, a la nau de la Biblioteca de Catalunya, protagonitzada per l’actor Lluís Soler. Si s’hagués de fer una comparació entre l’una i l’altra, per la seva proximitat en el temps —les dues, per cert, amb vuit intèrprets—, crec que es podria parlar d’atmosfera càlida d’Oriol Broggi i La Perla 29 i d’atmosfera freda de Carlos Martín i Teatro del Temple. I les dues versions aconsegueixen arribar als espectadors sense desmerèixer gens el valor intern de l’obra.

«Luces de bohemia», de Ramón María del Valle-Inclán. Intèrprets: Mariano Anós (Max Estrella) i Jorge Basanta (Latino de Hispalis). Altres personatges: Gabriel Latorre, Laura Plano, Francisco Fraguas, Rafa Blanca / Félix Martín, Amanda Recacha i Néstor Arnas. Escenografia: Tomás Ruata. Vestuari: Beatriz Fernández Barahona. Il·luminació: Bucho Cariñena. Música original: Miguel Ángel Remiro. Coordinació: Alonfo Plou. Direcció: Carlos Martín. Companyia Teatro del Temple. Teatre Goya Codorníu, Barcelona, 12 juny 2013.