Love of Lesbian, o la promesa d’una nit eterna

16.05.2012

Love of lesbian1

No hi ha cap dubte que els Love of Lesbian passen, ara mateix, per un moment dolç. Amb una comunitat de seguidors cada cop més nombrosa, la banda liderada per Santi Balmes ha passat, en pocs anys, d’actuar per a un públic minoritari a omplir tres dies consecutius la sala Razzmatazz per tancar la gira de 1999, el treball que els ha consagrat com un dels millors grups de pop independent del país gràcies a cançons com Allí donde solíamos gritar, Segundo asalto i especialment Club de fans de John Boy.

Ahir, 15 de maig, els Love of Lesbian van oferir un concert dins el cicle 105 confidencial, amb les localitats, per estricta invitació a través d’un concurs de Rac105, molt sol·licitades. L’ocasió s’ho valia: el pròxim 22 de maig surt al carrer el seu setè treball, quart en castellà, anomenat La noche eterna. Los días no vividos, i la d’ahir era una de les poques oportunitats d’escoltar les cançons del disc en primícia. A més, el format del concert permetia al públic assistent fer preguntes al grup.

El grup es mou amb comoditat en les distàncies curtes, i el magnífic espai de concerts que ha facilitat l’Antiga Fàbrica Damm (que s’incorpori ja als circuits turístics majoritaris, per favor!) propiciava un contacte més càlid que de costum amb els fans. El concert es va obrir amb Un día en el parque, una de les peces més conegudes del grup (el vers “Yo mataré monstruos por ti” s’ha convertit en tot un lema), però ben aviat es va poder veure que els lesbianos tenien moltes ganes de veure com funcionen en directe els nous temes. El repertori va continuar amb dues cançons noves, Si salimos de ésta i Los días no vividos, un brindis per tot allò que un es pot perdre quan es perd en la vida nocturna.

I és que si 1999, el seu disc anterior, era com la banda sonora d’una pel·lícula sobre una conflictiva relació de parella, el nou disc també gira entorn d’un eix temàtic: la vida nocturna a la ciutat, a la manera d’unes Flors del mal baudelairianes però en la generació de les xarxes socials, les antenes parabòliques i l’alienació absoluta, com es pot veure a Wio, una de les tres cançons del nou disc que el grup va avançar fa setmanes a través de la xarxa. També es van poder sentir altres noves cançons com El hambre invisible, Belice (un tema sobre la necessitat d’evadir-se) i Oniria e Insomnia, una cançó historiada i complexa sobre dos personatges que es troben a la ciutat en plena nit i que, sens dubte, es convertirà en un nou himne de la banda.

Ovacionats, els lesbianos van tornar a sortir per acomiadar-se amb una de les cançons més conegudes, Incencios de nieve. Tot plegat, un bon aperitiu a l’espera de la sortida del disc i l’extensa gira que els espera.

Twitter d’Isaïes Fanlo: @isaiasfanlo