Lourdes Beneria. Cap a una economia més ètica?

26.11.2014

Lourdes Beneria és economista i catedràtica emèrita de Cornell University. Aquest mes de novembre Josep M. Muñoz li ha fet aquesta magnífica entrevista a la revista L’Avenç.  El proper dijous 27 de novembre a les 19.00 se celebra al Palau Macaya una conferència titulada Cap a una economia més ètica? on Lourdes Beneria participarà al costat d’Anton Costas, també entrevistat a L’Avenç. Hi parlaran de temes tan actuals com l’atur, el treball temporal i parcial, la inseguretat financera i la pobresa. 

Lourdes Beneria

Lourdes Beneria | © JM Muñoz | L’Avenç

Lourdes Beneria, nascuda a la Vall de Boí l’any 1937, en plena guerra civil, és economista i catedràtica emèrita de Cornell, una de les universitats nord-americanes més prestigioses. Es va llicenciar en Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir grans mestres, com Jaume Vicens Vives. La seva carrera professional i acadèmica s’ha desenvolupat sobretot als Estats Units, si bé ha donat tombs per les grans ciutats del món (París, Londres, Nova York, Ginebra, etc.). Actualment viu a Barcelona.

Mentre estudiava a Columbia, arran de les protestes estudiantils i contra la guerra del Vietnam, Beneria va radicalitzar el seu pensament polític i va començar a interessar-se per qüestions de desenvolupament. Com a catedràtica de la Universitat de Cornell, ha aprofundit en temes relacionats amb el treball i l’economia informal, la feina de les dones, el gènere i desenvolupament, la globalització i el desenvolupament de l’Amèrica Llatina. En els últims anys, la seva recerca s’ha concentrat en la feminització de les migracions internacionals i els efectes de la crisi sobre el mercat de treball i la cura assistencial a Espanya i ha publicat nombrosos llibres sobre els seus àmbits de recerca, com, per exemple, Gender, Development and Globalization: Economics as if All people Mattered o Rethinking Informalization: Poverty, Precarious Jobs and Social Protection.

Nascuda en el si d’una família catòlica, quan Lourdes Beneria va comentar a casa seva que volia anar a la Universitat, el seu pare s’hi va oposar: “Per a una noia, no cal; podies fer mecanografia i comerç”, recorda durant l’entrevista amb Muñoz. El seu pare, però, va morir i la seva mare que, tal com diu ella, “era una persona molt maca i intel·ligent, però passiva en decisions d’aquest tipus, com corresponia a les dones de l’època, i el meu germà gran, que era l’hereu i tenia divuit anys més que jo” els va semblar una bona idea i és així com va enfilar camí cap a Barcelona.

Va decidir triar Econòmiques perquè tenia clar que ni volia fer Farmàcia ni tampoc Lletres: “Perquè totes les noies anaven en aquesta direcció. No és que jo anés darrere els nois, ni molt menys, però crec que inconscientment ja devia tenir una mena de rebel·lió en contra de les carreres molt feminitzades…”. La Lourdes va formar part de la primera promoció d’Econòmiques; recorda que “el professorat no era gaire bo, malgrat algunes excepcions”.

Després de passar per Nova York, on es va doctorar, va fer una estada a l’OIT (Organització Internacional del Treball), durant gairebé dos anys, on hi va dirigir “un programa sobre desenvolupament i dones rurals”. Això la va portar a Xauen (al Marroc) on es va adonar “que veiem les dones al carrer molt ocupades, una portant el pa a coure al forn, una altra amb llenya a l’esquena, amb els nanos al costat; semblava un formiguer de dones ocupades mentre els homes s’estaven asseguts davant de les botigues sense fer res, perquè no tenien clients”. A partir d’aquí es va posar a treballar en un projecte, que va anomenar “The Accounting for Women’s Work Project” que era molt nou tant per a ella com per als seus companys però que actualment “s’ha convertit en una part molt important de l’economia feminista”.

“L’economia feminista és, en primer lloc, una preocupació per les desigualtats de gènere i també una crítica de la teoria ortodoxa, una teoria que està fonamentada en l’homo oeconomicus del capitalisme, d’acord amb els models neoclàssics —uns models que a Columbia eren intocables.” Ara bé, aquest àmbit d’estudi està íntimament relacionat amb la moral i la política, per la qual cosa Beneria es planteja com es pot anar més enllà de “l’home econòmic”? ¿Com construïm una altra economia i altres institucions que siguin diferents? La funció de l’economia és organitzar com arribem al social provisioning perquè se’n pugui beneficiar tothom i no només una part de la població. En aquests moments en què ja no pensem en una “revolució” com la representada per la Unió Soviètica ni en els moviments revolucionaris dels anys 1960 o 1970, quins són els camins? Jo crec que s’han de construir alternatives que representin canvis forts que vagin superant el sistema que tenim.” I continua: “Un camí alternatiu pot venir, per exemple, del que s’anomena “economia social i solidària”, que va creixent arreu del mon, formada per institucions com les cooperatives i altres associacions de treballadors que funcionen col·lectivament, organitzacions de comerç just, empreses que segueixen objectius socials com el respecte pel medi ambient, la no discriminació, salaris justos, etc.”