L’origen de l’expressió ‘sortir en globus’ i de la paraula ‘mússiu’

9.04.2012

Sempre havia sentit la paraula ‘mússiu’ a casa, referint-se a ‘individu, subjecte, paio’, però no l’havia trobat en cap diccionari”, explica Enric Gomà dins la seva secció radiofònica ‘La veu humana’, a Catalunya ràdio. “Primer de tot, vaig esbrinar si el mot podia tenir alguna cosa a veure amb Múrcia o els murcians. Però no és així, perquè ‘Múrcia’ ve del mot castellà ‘murciélago’ i no té res a veure amb el significat de ‘mússiu’ “, diu Gomà. L’origen d’aquest mot que no es troba recollit en cap diccionari es remonta al 1808, al segle XIX. “El Baró de Maldà quan parla dels soldats francesos durant la Guerra de la Independència, diu ‘mussiú’, que és una deformació del ‘monsieur’ “. En la novel·la de Narcís Oller ‘La febre d’Or’ surt aquest mot sovint, i es parla de “mússiu Soler”.

Gomà també explica l’origen de l’expressió ‘sortir en globus’, que vol dir “marxar precipitadament esquivant una urgència, un perill, un batibull”. En un llibret de l’any VII d’un autor que porta per nom Surinyac, “es parla de mússiu Arban”. Arban havia d’enlairar-se en globus des de la Barceloneta el 23 de novembre del 1849, però feia massa vent i el globus no s’aixecava. “Hi havia gent que havia pagat entrada per veure l’espectacle i tothom estava frenètic. Així que Arban va fer baixar la seva dona del globus i va treure tot el pes que va poder de dins i va intentar enlairar-se tant sí com no. Però una ventada va desplaçar el globus cap al mar i mai més no se’n va tornar a saber res més. La seva dona va rebre comunicacions de Sardenya, de Niça on deien que l’havien vist, però ella tot i que hi va anar no el va trobar mai més. I fins i tot el regidor d’aquella època, Pràxedes Vilanova va fer una col·lecta per alçar un monument a ‘monsieur Arban’. Finalment no es va fer, però les males llengües diuen que part d’aquells diners van servir per aixecar el monument a Colom”.

 

Escolteu el programa sencer, aquí.

Etiquetes: