Loretta Napoleoni, incensurable

26.10.2016

Aquest dijous 27 d’octubre Loretta Napoleoni torna a participar al cicle D.O. Europa. La sociòloga conversarà amb Sami Naïr i Mònica Terribas a la Sala Moragues del Born CCM. Loretta Napoleoni és autora, entre altres llibres, d’El fénix islamista. El Estado Islámico y el rediseño de Oriente Próximo. Recuperem la crònica de Júlia Bacardit sobre la darrera visita de Napoleoni al Born CCM.

Loretta Napoleoni | © Ariana Nalda

Loretta Napoleoni | © Ariana Nalda

La sala Moragues del Born Centre Cultural és gairebé plena. Terribas enumera la llista de mèrits de Loretta Napoleoni: economista, consultada a nivell internacional per qüestions de política, experta en el finançament d’organitzacions terroristes i criminals en general.

“Angela Merkel ha demanat una Europa unida per fer front a la crisi dels refugiats”. Napoleoni replica que Europa respon a les crisis només quan ja és massa tard. Va al gra i emfatitza el que distingeix Estat Islàmic d’Al-Qaeda: Estat Islàmic és un projecte polític que porta gestant-se des de la desocupació americana d’Iraq, que ha sabut fer ús de la tecnologia i que s’ha aprofitat del caos de la guerra civil siriana per avançar en la seva conquesta. Loretta Napoleoni posa l’audiència en antecedents: Osama Bin Laden, Abu Musab al Zarqawi i Abu Bakr al Bagdadí són tres líders diferents amb projectes diferents. L’objectiu d’Al Qaeda era l’enemic llunyà, els Estats Units; el seu somni era un retorn a l’Aràbia del segle VI, i van preferir les verges del paradís a la construcció d’un estat real a la terra. A diferència de Bin Laden i al Zarqawi -que amb prou feines es coneixien i no s’agradaven-, Al Bagdadí es proclama califa i té autoritat sagrada per iniciar una jihad ofensiva moderna.

Any 2001, caiguda de les Torres Bessones. L’Iraq encara era governat per Saddam Hussein i George Bush va enaltir la figura d’al Zarqawi i el seu grupúscle terrorista per justificar una intervenció al país en busca d’armes de destrucció massiva. Napoleoni parla d’una “profecia autocomplerta”, assegura que el fals vincle que Bush va vendre al seu poble i al món entre Saddam Hussein, Bin Laden i el jordà al Zarqawi va funcionar en sentit contrari. El jordà al Zarqawi, nascut l’any 68 i carn de presidi durant la seva joventut, va acabar convertint-se en el terrorista d’elit que deien que era. Va trobar més patrocinadors al golf àrab i, abans de la seva mort l’any 2006, al Zarqawi tenia clar que l’enemic no només eren els EUA i que calia fundar un califat a imitació de l’antic, des de Bagdad fins a Jordània. El 2010 les tropes nordamericanes abandonen l’Iraq. S’obren les presons i el pres Abu Bakr al Bagdadí abandona el centre on es trobava i s’acomiada d’un tinent americà dient-li “ens veurem a Nova York” -parafrasejo Loretta Napoleoni a El fénix islamista. A diferència del seu antecessor al Zarqawi, el perfil d’al Bagdadí és el d’un home religiós ben format. Mònica Terribas pregunta a Napoleoni què hauria passat si la intervenció americana, anglesa i espanyola a l’Iraq l’any 2003 no hagués tingut lloc. Napoleoni respon que sense les guerres d’Iraq no hagués sorgit el “frankenstein” d’Estat Islàmic, que ha aconseguit publicitar-se com un moviment molt més extens i poderós del que en realitat era.

“De quina manera es finança Estat Islàmic?” Napoleoni respon que Qatar i Aràbia Saudita fa anys que el financen, que ha conquerit zones riques en petroli i s’ha ocupat de proveir d’aigua i d’agricultura als líders tribals sunnites. En contrast amb Al Qaeda i el grup d’al Zarqawi, l’Estat Islàmic d’al Bagdadí sap com publicitar-se a les xarxes, sap construir infrastructures i ha entès que una conquesta sense població amiga és inviable. La segona font d’ingressos d’Estat Islàmic ha estat comprar periodistes occidentals segrestats pels senyors de la guerra, però el que més diners els dóna és la fugida d’iraquians i sirians. “El salafisme radical és antixiïta i no anticristià, destruiran Teheran abans que Roma”, sentencia Napoleoni. Mentre Estat Islàmic construeix menjador socials i refà carreteres pels sunnites, milers d’iraquians xiïtes i de sirians abandonen l’àrea per abocar-se al Mediterrani. Les fronteres d’Estat Islàmic a Síria són més franquejables que les de Turquia, i fa mesos que 10.000 persones abandonen setmanalment casa seva en direcció a Europa després d’haver pagat de forma directa o indirecta a Estat Islàmic. Terribas pregunta pels joves europeus que s’han sumat a les files d’Estat Islàmic. Loretta Napoleoni puntualitza que nois -i també noies- europeus de segona generació s’apunten al carro del nou estat en part empesos per un atur que és doble entre els musulmans d’origen i en part empesos per la il·lusió d’un nou projecte nacional islàmic. Segons Napoleoni, la integració dels fills d’immigrants ha fallat força a Europa i la seducció que l’EI exerceix sobre ells és forta perquè els proposa ser els fundadors d’un estat musulmà nou i pur, que supera la humiliació i “reneix de les cendres”. Napoleoni afirma que l’objectiu d’Estat Islàmic és similar al que va empènyer els jueus a construir un estat d’Israel.

El cicle D.O. Europa al Born CC | © Ariana Nalda

El cicle D.O. Europa al Born CC | © Ariana Nalda

“Què podem fer perquè la situació global millori?” Loretta Napoleoni contesta que Europa ha comès l’error de deixar que els EUA es fessin càrrec d’un conflicte geopolític que els cau a un oceà i mig de distància. Declara que l’únic que poden fer els dirigents europeus és posar-se d’acord amb Rússia, desterrar la idea que la Unió Europea és l’OTAN. L’italiana afirma que, vist l’èxit de les intervencions a l’Orient Mitjà, el que cal és un nou enfocament, conversar amb les elits tribals sunnites i mirar d’entendre els seus líders.”Cal bloquejar la federació composta per Boko Haram, Estat Islàmic, etcètera que funciona com les antigues federacions de califats”. Per tancar l’entrevista, Terribas pregunta a Napoleoni sobre el futur de la Unió Europea. Napoleoni és pessimista, diu que no ens sentim prou europeus i que no n’hi ha prou amb una moneda comuna, cal una llengua comuna. Aplaudiments.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La Senyora Napoleoni té llibres interessants i posicionaments prou lúcids. En aquesta cas, és evident que sense un possible acord Europa – EUA – Rússia no hi ha sortida possible. Alguns diuen que Rússia defensa el dictador sirià per interessos geoestratègics, però el mateix es pot dir dels EUA que no fan res contra els diners de Qatar o l’Aràbia Saudita per resguardar els seus interessos. El mateix Barça porta, vergonyosament, la publicitat de Qatar. I com la mateixa Napoleoni va escriure ja fa uns anys, sempre cal buscar el rastre dels diners per desllorigar certes situacions. Així, doncs, l’anàlisi de Napoleoni em sembla prou correcte i coherent en la línia del que ha vingut dient des de fa temps. Amb tot, no acabo d’entendre què vol dir que la UE necessita una llengua comuna: una llengua única? Quina llengua? Hi ha també el llenguatge no verbal i em sembla que el problema més que de llengua és de gestos: si la UE tingués una política clara, l’entendríem perfectament ja fos en francès, anglès, alemany o català. Potser el problema és el contrari, que no s’hi respecten i estimen prou les llengües europees. Això és, els poble europeus reals i vius. I per tant, es desconfia i s’imposa una política erràtica contra la majoria i els més pobres. Calen, doncs, gestos; gestos i accions reals que assumeixen la pluralitat, la unitat en la diversitat i la defensa de la vida i el benestar de la majoria sense plegar-se al gendarme de torn ja sigui econòmic, militar o ideològic, ni fer defecció de les responsabilitats pròpies i urgents.