Llull i la ceguesa: cap home no és visible

2.11.2016

Perejaume ha dirigit al CCCB el recital “Llull a les fosques”, una proposta que reflexiona al voltant de la relació entre la poesia de Llull i la capacitat de veure-hi. La iniciativa s’ha dut a terme parcialment a les fosques i ha comptat amb la participació de lectors invidents.

Perejaume protagonitza un acte al voltant de la ceguesa i Llull | Foto: Adrià Espí, CCCB 2016

Perejaume protagonitza un acte al voltant de la ceguesa i Llull | Foto: Adrià Espí, CCCB 2016

Ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull ull LLULL.

Si crèiem que Llull no podia tenir cap relació amb el fet de veure-hi, Perejaume les hi troba totes. “Cap home no és visible”, va sentenciar el místic mallorquí, i aquesta afirmació serveix de pretext per endinsar-nos dins del món de la foscor a l’Auditori del CCCB. L’artista Perejaume ha preparat un recital que consta de tres parts: primer, ell mateix fa una petita classe magistral relacionant Llull amb la invidència; després, s’apaguen tots els llums de la sala i Txell Aymerich, Ricard Cordoncillo i Ana Sosa llegeixen Llull a partir de peces escrites en Braille i, finalment, un quartet format per Jaume Ayats, Sebastià Bardolet, Pol Blancafort i Josep Pieres canta versos del pensador.

L’acte en qüestió dialoga amb l’exposició “La màquina de pensar. Ramon Llull i l’ars combinatoria“, que acull el CCCB fins l’11 de desembre d’enguany. Només entrar, trobem que la sala està a les fosques i que sobre l’escenari hi tenim tan sols una taula. Al votant d’aquesta taula hi seuen Perejaume, Txell Aymerich, Ricard Cordoncillo i Ana Sosa, acompanyats per un llum que només el primer artista percep. “Perdona, ens molesta la llum”, diu algú del públic, a qui la bombeta enfoca directament a la cara. Una gran part dels assistents no tenen aquest problema.

És així com Perejaume fa un repàs per la presència del pensament lul·lià en alguns autors com Vinyoli, Foix o Verdaguer, però també en la cultura popular. “Cap autor no és mai prou valorat”, reflexiona, mentre menciona també les aparicions del filòsof i missioner mallorquí en algunes obres de la història de la literatura. Al final de la seva intervenció l’artista diu: “Si dir Llull és quedar a les fosques, doncs… Llull!”

I les llums s’apaguen i tots ens tornem iguals i les nostres capacitats es concentren a les orelles, que escolten el recital. Aymerich, Cordoncillo i Sosa llegeixen peces del Llibre de meravelles, del Llibre de contemplació en Déu i l‘Arbre de la ciència, i tot seguit la sala s’il·lumina amb la projecció d’un bosc i els cantants  Jaume Ayats, Sebastià Bardolet, Pol Blancafort i Josep Pieres interpreten a capella algunes peces de Llull. “Visió és branca triple”, diuen, fins que s’encenen les llums i des de la foscor o no, tot el públic aplaudeix.