Llull entre nosaltres. A propòsit d’El verger de l’amat

25.10.2015

Ens cal desdramatitzar l’accés als clàssics. Avui no hi ha altra manera de fer-los arribar a un públic mitjanament ampli. Em refereixo sobretot, ara, als escriptors catalans antics. La distància cultural i lingüística que ens en separa no ho fa fàcil, i menys si tenim en compte que per a molts lectors es tracta de textos i autors pràcticament desconeguts, perquè sovint ni tan sols han tingut ocasió de llegir-los a l’escola o a l’institut. I difícilment es pot es valorar allò que no es coneix.

Montse German i Feran Pisà han actuat a lEspai Mallorca

Montse German i Feran Pisà

 

Fer-los accessibles no ha de voler dir banalitzar-los. No hauria de voler-ho dir. No és en cap cas una banalització l’espectacle El verger de l’amat, basat en el Llibre d’amic e amat de Ramon Llull. El divendres 23 d’octubre, al vespre, l’actriu Montse Germán, acompanyada a la guitarra per Ferran Pisà, ens va oferir un recital memorable a la plaça Vicenç Martorell de Barcelona, davant les porxades que donen a Bonsuccés. S’hi celebrava el segon aniversari del nou i meritori Espai Mallorca. Va ser poc més de mitja hora, durant la qual vam poder gaudir d’una cinquantena de versicles del més conegut dels títols lul·lians, magníficament interpretats per Montse Germán, que ha fet íntimament seves les paraules de Llull i els dóna un ritme i una expressivitat que revitalitzen el text, sempre amb l’acompanyament i la complicitat de la guitarra. Si voleu, en podeu fer un tast a l’enllaç següent, gravat al castell de Sentmenat: El verger de l’amat.

L’adaptació i la selecció dels versicles ha anat a càrrec de M. Teresa Roig. No hi ha fet pròpiament una modernització lingüística, sinó que hi ha intervingut de forma molt més puntual, amb l’objectiu d’aproximar l’obra a l’espectador però sense desvirtuar excessivament el text de Llull. Així, s’eviten determinats trets de la llengua medieval (se substitueixen les conjuncions e per l’actual i, o s’atorga gènere masculí a l’amor), o bé es prescindeix d’algunes formes morfològiques alienes al català central, alhora que es manté bona part del lèxic original. El context aclareix sense grans complicacions el sentit de termes com torts, oïment, remembrament, ivaçosa o bé dejús. De vegades, com en el de la darrera paraula, la gestualitat de Montse Germán, sempre continguda, també hi ajuda.

L’ús del lèxic antic no dificulta en cap moment la comprensió del text, com tampoc no ho van fer les converses a les terrasses de la plaça ni els grups de turistes. És més, diversos espontanis es van afegir al públic del recital. Perquè l’espectacle funciona. I per una estona Llull es va fer present entre nosaltres.