Lluís Pasqual: “He intentat que el Teatre Lliure fos més permeable”

5.12.2014

Aquest mes de desembre Josep Maria Muñoz, director de L’Avenç, entrevista a Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure. En la conversa, Pasqual parla de la seva manera d’entendre el teatre: “Hi ha una mirada respecte del teatre que l’aprens quan l’aprens i que després ja no canvia”. 

Lluís Pasqual | Foto JMM/ L'Avenç

Lluís Pasqual | Foto JMM/ L’Avenç

Lluís Pasqual, nascut a la ciutat de Reus l’any 1951, explica que no recorda un moment concret en què decidís expressament fer teatre, senzillament s’hi va trobar. De la manera més natural. De petit, anava al teatre cada diumenge amb la família perquè els pares, forners de professió, volien que tingués allò que ells no havien pogut tenir: cultura i una carrera universitària. “Els meus pares creien que l’educació i la cultura servien per créixer com a individus” explica Pasqual.

Després de passar per la Universitat Autònoma, on va estudiar filologia catalana amb companys com Lola Badia i Rosa Novell, es va tornar a trobar amb el teatre. Fent La Setmana Tràgica, a l’Orfeó de Sants, va treballar per primera vegada amb Fabià Puigserver. “És un espectacle que es va fer perquè durés només tres dies i va durar més d’un any, i per a mi va ser com l’alternativa per als toreros: allà vaig dir que continuaria fent teatre” confessa Pasqual a L’Avenç. El següent espectacle, Camí de nit, 1854, ja seria al Teatre Lliure que per a ell “va ser el desllorigador de tot”

“Crec que el Lliure, la manera de fer del Lliure, m’ha marcat tan profundament, que és el que he fet a tot arreu: és el que vaig fer primer a Madrid i després a París, encara que els objectius, els pressupostos, l’entorn fossin molt diferents. Hi ha una mirada respecte del teatre que l’aprens quan l’aprens i que després ja no canvia”. Del Teatre Lliure, Lluís Pasqual també diu que, d’alguna manera, ha substituït l’inexistent teatre municipal de Barcelona. “És un teatre que ha servit moltes vegades per fer papers que no li tocaven, substituint altres coses que no existien”.

Ara, que ja fa quatre anys que torna a dirigir el Lliure, es proposa que torni a ser el teatre de la ciutat, “un teatre estimat pels barcelonins, que se’l sentin seu”, explica a L’Avenç. Un objectiu que, per sort, no s’ha vist estroncat per la crisi, ja que la temporada passada el Lliure va tancar amb gairebé un 80% d’ocupació. Tot i així, Pasqual admet que “la crisi fa que un no estigui segur de res, no només de si anirà bé o malament l’espectacle, sinó que hi ha un moment que et preguntes si és aquest l’espectacle que has de fer. Llavors, quan comencen a caure totes les certeses, és quan pots començar”.

Pasqual sosté que fa uns deu anys, “a un teatre se li exigia una línia i ara, afortunadament, ja no és així. El que he intentat, sobretot, és que el teatre fos més permeable, que fos canviant d’acord amb el que passa al carrer” conclou.

Podeu llegir l’entrevista sencera a L’Avenç.