Lluís Marsans, in memoriam

18.01.2015

Lluís Marsans i Solà, una de les grans figures de la pintura contemporània d’àmbit nacional, va morir divendres a la nit als vuitanta-quatre anys. Va néixer l’any 1930, i a causa de la guerra civil, la seva família es va veure obligada a emigrar, per la qual cosa va passar la seva infància a París i va tornar a Barcelona entre l’any 1939-1940.

Lluís Marsans, 1985 | Foto: www.claude-bernard.com

Lluís Marsans, 1985 | Foto: www.claude-bernard.com

L’any 1947, en un viatge a Nova York, va tenir l’ocasió de conèixer Salvador Dalí. Va ser durant la seva estada a la capital nord-americana que va tenir el primer contacte amb l’art contemporani, cosa que el va fer decidir per dedicar-se a la pintura. En tornar a Barcelona, va fer amistat amb Joan Ponç, el qual el va introduir al grup Dau al Set, un grup artístic avantguardista que s’inspirava en els treballs de Max Ernst, Paul Klee i Joan Miró.

Marsans va ser un pintor conegut pels seus quadres en què representava biblioteques plenes de llibres antics, tot i que també va pintar nombrosos quadres inspirats en les natures mortes, i, sobretot, en el món de la música, en què els protagonistes eren els pianos i els violins. Tal com recorda Sergio Vila-Sanjuán, “va ser l’artista d’un món refinat, subtil i melancòlic, molt vinculat a la millor cultura europea del segle XX”. Tal com continua Vila-Sanjuán, “no resulta estranya la seva identificació amb Marcel Proust, a l’obra novel·lística A la recerca del temps perdut del qual va dedicar també una sèrie de dibuixos i gravats que es van exposar al Museu Balzac de París el 1982. Estan considerades com una de les millors recreacions plàstiques d’aquest monument literari”.

Etiquetes: