Lluís Llach, un retrat col·lectiu

21.08.2012

 

Lluís Llach amb Miquel Martí i Pol

 

Josep Maria Vileu, documentalista de l’obra de Lluís Llach, està treballant en l’edició d’una cronologia il∙lustrada de la carrera artística del cantautor de Verges. Aquest projecte pretén recollir d’una manera exhaustiva i detallada els esdeveniments més importants dels quaranta anys de carrera dalt dels escenaris. Amb aquest llibre, editat per l’Editorial Efadós, es podrà consultar informació detallada de la seva dilatada trajectòria en el món de la cançó: els inicis, Els Setze Jutges, recitals, presentacions, enregistraments, declaracions, grans concerts, la lluita, el compromís… d’una manera no publicada mai abans en el nostre país.

Per a aquest projecte, Josep Maria Vileu, amb el suport d’Efadós, està cercant imatges inèdites preses per particulars o entitats de concerts, cartells, pòsters… relacionats amb Lluís Llach que permetin il∙lustrar diferents èpoques.

Són del seu interès totes les fotografies que il∙lustrin el passat o el present en qualsevol vessant: recitals, presentacions, esdeveniments i actes públics… Així mateix, segons les necessitats que es presentin, s’aniran fent crides d’esdeveniments concrets. Les imatges s’hauran d’enviar, indicant les referències oportunes (autor, any, esdeveniment) i en alta qualitat, a l’adreça següent: fotosllibre@lluisllach.cat

Si tu l’estires fort per aquí i jo l’estiro fort per allà…

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. El meu primer concert va ser un d’en Lluís Llach a Badalona . No l’oblidaré en la vida !!! Va ser íntim , tendre i molt emotiu . Recordo veure li els peus mentre tocava el piano, i això em feia sentir la música ….gràcies Lluís per tots els moments que he viscut amb les teves cançons . Ara també he llegit el llibre , m’ha semblat un caramel : dolç i dur !!! FELICITATS

  2. París 1975 o pot ser 1976. Jo tenia 20 anys. Enganxant cartells per a les actuacions d’en Lluis Llach perquè uns amics coneixien a Joan Molas. Vaig fer-ho nomès per poder veure’l actuar al Théatre de la Ville, crec, o potser l’Olympia?. En tot cas, creia poder-lo saludar… pero no. Va passar de nosaltres. Consti que no tinc cap rancunia, nomès una frustració (petita, eh?). Desprès, sempre he viscut a França, fins el 2008 i mai vaig poder veure’l en directe, i quan vaig tornar a Barcelona, ja s’havia retirat. Frustració (ja no tan petita, perquè sé que ja no podré veure’l mai cantar en directe…).