Lliurar-se a la literatura

“Hem tingut la sort que en el seu pelegrinatge per diferents cultures, Jad Hatem hagi fet estada en la catalana”

No he d’assolir-te mai. Ressono tot com el buc ple d’abelles (Joan Vinyoli)

Manllevem el títol d’aquesta crònica de la presentació a Girona del llibre de Jad Hatem La pedra i el temps[1], traduït del francès per Lourdes Godoy i publicat per Curbet Editors, d’un altre llibre del mateix autor publicat al Líban: S’adonner à la poésie[2], perquè l’acte organitzat per la Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània que va tenir lloc a la Sala de Graus de la Universitat de Girona aquest dimarts passat va ser un exemple de lliurament franc a la paraula i a la creació literària.

Josep M Sala-Valldaura va fer una presentació del poeta, filòsof i professor de filosofia, literatura i ciències religioses a la universitat de Saint Joseph de Beirut –Jad Hatem– citant Octavio Paz i María Zambrano i defensant que la Filosofia i la Poesia són disciplines bessones que es necessiten l’una a l’altra i beuen l’una de l’altra. Després va comentar com són els assajos de Jad Hatem –com els fa quan escriu– i com construeix el seu discurs crític a través de disciplines tan diferents com la teologia, la teoria de la literatura, les religions o fins i tot l’alquímia.

Com bé va dir Sala-Valldaura, “hem tingut la sort que en el seu pelegrinatge per diferents cultures, Jad Hatem hagi fet estada en la catalana”. La pedra i el temps és el quart llibre que publica en català, després de Sobreamor. Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn `Arabî, Ramon Llull (2011), El temps en la poesia catalana contemporània (2013), i La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli (2016) i recull onze assajos sobre el tema de la transmutació que van de la pedra al perfum seguint textos religiosos, textos filosòfics i textos d’escriptors catalans com Brossa, Riba, Rodoreda, Monzó, Rosa Vilanova, Josep Lluís Aguiló, Joan Vinyoli, entre d’altres.

Sala-Valldaura va remarcar la manera tan particularment docta que fa servir Jad Hatem per enfilar i cosir els seus comentaris; com pot sortir d’un vers concret i arribar a una visió general -cosmogònica i absoluta- a través de múltiples comparacions i lligams. El pòsit de coneixements del professor libanès és tan extens i profund que el lector té la sensació –escoltant-lo o llegint-lo- d’enlairar-se, volant, cap als grans temes que sempre han interrogat la humanitat.

En els seus comentaris i en les seves lectures critiques de textos d’altri, Hatem fa un exercici creatiu, gairebé es pot dir de metapoesia perquè les interpretacions que proposa, enriquides per una mirada que beu en les fonts més pregones del coneixement humà, van sempre més enllà del que el propi text ens proposa.

Jad Hatem, al seu torn, va començar la seva intervenció comentant la relació entre Filosofia i Poesia apuntant que, si bé totes duen es necessiten, la Poesia va més enllà. Després va situar Joan Vinyoli com un dels més grans poetes de la literatura catalana i va començar el seu Petit entretien sur Vinyoli comentant nou poemes de Llibre d’Amic.

De forma magistral, en francès, –i acompanyat amb l’admirable recitació dels poemes que Carme Canet anava intercalant en el seu discurs– va saber bastir una intrepretació globalitzadora d’aquest llibre de Vinyoli, destacant el trasfons espiritual que hi ha al mig del viatge amorós. Una escala mística com a mitjà per arribar a l’absolut. Un arbre lul·lià del coneixement amb profundes arrels i moltes branques connectades fins als brots més petits i distants. El desig. La paraula. El descobriment d’un mateix a través del descobriment de l’altre per arribar a atènyer l’Absolut, que, segons va recalcar, és, per definició, inassolible.

Va anunciar, per acabar, que l’any vinent tindrem ocasió de llegir l’estudi que, a partir de les idees exposades, està acabant d’enllestir sobre el Llibre d’Amic.

Acabada la presentació, mentre els assistents aplaudien i anaven comprant exemplars de La pedra i el temps, ens preguntàvem per a quan la traducció al català del llibre de l’autor libanès Joan Sales et l’instant glorieux[3] que ens semblaria ben oportuna ara que es parla tant d’Incerta Glòria.

Per si de cas, a la sortida, l’editor Quim Curbet ens va lliurar els seus apunts de l’acte acadèmic que acabàvem de celebrar. És el dibuix que publiquem amb aquesta crònica on es pot veure aquest cronista entre el públic que omplia la Sala de Graus, els dos ponents a la taula, i la clau del volta de la nau gòtica de la Sala que bé podríem entendre que ens havia emparat (amagat a la manera vinyoliana) com una espluga / de silenci (…)  per poder dir paraules / de consagració.

——————————————————————————————————————–

[1] Jad Hatem, La Pedra i el temps (traducció de Lourdes Godoy), Curbet Edicions, 2017, Vincles 40.

[2] Jad Hatem, S’adonner à la poésie, Éditions du Cygne, 2017, Portraits litteráires.

[3] Jad Hatem, Joan Sales et l’instant glorieux, Éditions du Cygne, 2015, Portraits littéraires.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació