#Llibrèfils: país lector

23.05.2017

El Departament de Cultura ha presentat un nou pla de foment de la lectura, que s’executarà des d’una nova Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura. Amb un pressupost de 19 milions d’euros, té com a punts forts la resurrecció del programa municipi lector, la creació d’un comissionat i d’un Consell Nacional de la Lectura, l’impuls de nous equipaments bibliotecaris i la unificació de totes les xarxes de biblioteques en un catàleg, carnet i portal únics.

Nens de l’escola pública ‘El Roure Gran’

“El Pla de Lectura 2020 és el més rellevant que haurem fet en aquesta legislatura”, diu Santi Vila, conseller de Cultura. “Hem procurat definir quines aportacions calia fer per prestigiar l’hàbit de la lectura. Aquest és l’objectiu angular de tot el pla que hem gestat fins avui”. L’equip de Vila va dedicar bona part del 2016 a actualitzar les dades del sector i des de Nadal s’ha treballat per ordenar totes les accions que fa el Departament en l’àmbit del llibre en una arquitectura que el faci coherent i el doti de més musculatura pressupostària. Si l’any 2016 la Generalitat dedicava entre 8 i 9 milions d’euros al foment del llibre i la lectura, el 2017 l’aportació serà de 19 milions, amb la voluntat d’anar-la incrementant gradualment fins a arribar als 32 milions el 2020.

L’articulació d’aquest pla passa per la creació d’una nova Direcció General del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura i de la figura d’un Comissionat, que serà el responsable de coordinar totes aquestes accions amb els diferents agents del sector. Aquests dos càrrecs, però, no es designaran fins que estiguin jurídicament constituïts, que no serà fins al desembre. Vila no vol nomenar ningú de manera provisional per no comprometre càrrecs de confiança que potser s’hauran d’entendre amb un futur conseller. “No sé si aquest Nadal em menjaré els turrons com a Conseller de Cultura”, ha afegit.

Un nou neologisme

El lema de la campanya és el hashtag #llibrèfils, terme que combina la paraula llibre amb el concepte fília. Es crea així un neologisme (llibrèfil o llibrèfila) que defineix i posa nom als “bojos pels llibres”. El departament destinarà 300.000 € anuals a campanyes que ajudin a la sensibilització de la lectura. Per arribar al públic més jove, el departament apostarà per la creació de continguts audiovisuals que vinculin prescriptors de prestigi amb els nous lectors. L’arqueòleg Eudald Carbonell, un dels artífexs del jaciment d’Atapuerca, és la cara visible del primer vídeo promocional, que en forma de teaser informa de la descoberta d’aquesta nova espècie d’homínids que són els llibrèfils.

Municipi lector

No és el programa amb més pressupost del pla de la lectura, però probablement és el més creïble i esperat, ja que els resultats que va donar durant la seva primera etapa, entre el 2005 i el 2011, van ser molt positius. El programa es va aplicar aleshores a quatre municipis, on es va poder constatar un augment significatiu de les competències lingüístiques dels alumnes, però es va interrompre per falta de recursos. Ara es reprèn amb nous municipis i capitals de comarca. Coordinat a quatre bandes pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el Departament d’Ensenyament, el Departament de Cultura i els ajuntaments, és un programa transversal que vincula tots els agents implicats en el foment de la lectura, des de les biblioteques fins a les escoles bressol, de primària, secundària i instituts.

Que el codi postal no pesi més que el codi genètic

Una de les voluntats del pla és l’equanimitat a l’hora de destinar recursos a tot el territori. En aquest sentit, el programa municipi lector arribarà a totes les comarques del país. Aquest reequilibri territorial també s’ha de fer palès en l’impuls defintiu que Generalitat i Diputacions volen donar al catàleg unificat de biblioteques, que ha de permetre l’accés als fons bibliogràfics des de qualsevol punt del país. En aquest mateix sentit, el Departament de Cultura impulsa una nova línia d’ajuts per a l’organització de fires i salons del llibre arreu del territori. El suport explícit i contundent a Fira Litterarum, que celebrarà la seva desena edició el darrer cap de setmana de maig a Móra d’Ebre, és un altre indici d’aquesta obsessió del conseller perquè el codi postal no pesi més que el codi genètic.

A l’abordatge dels primers lectors

Joaquim Torrent, director general de Creació i Empreses Culturals, explica que un dels objectius del pla és fomentar la lectura com a font de plaer, fora de l’àmbit escolar. “Ens adonem que la majoria de nois i noies llegeixen per obligació, no per gust”. Amb aquest objectiu, la Conselleria renova aquesta primavera el programa “Fas 6 anys. Tria un llibre” i impulsarà un programa destinat a adolescents titulat “Fas 16 anys. Explica un llibre”, un concurs que convidarà els joves a difondre la seva experiència lectora amb vídeo, àudio o una ressenya bibliogràfica.

El Pla de lectura 2020 recull també accions que ja es duien a terme des d’altres instàncies del govern, com el programa “Llegim i parlem en català”, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística o els programes de la Institució de les Lletres Catalanes, titulats “Lletres a les aules” o “De primera classe” (que fins ara s’anomenava ‘El meu clàssic’ i es trasllada a biblioteques i escoles).

Bona part dels programes de la ILC s’integren en el Pla de lectura 2020, però l’autonomia i objectius d’aquest òrgan del govern es mantenen intactes, va assegurar Santi Vila, que en cap moment ha qüestionat les funcions de la Institució que dirigeix Laura Borràs, com ara el suport a la creació literària o la traducció.

Llibreria Catalonia (1931). Despres de la guerra va haver de canviar el nom i convertir-se en Casa del Libro

Editorials i llibreries

El Pla de lectura 2020 també contempla un increment del suport al sector editorial, amb ajuts que facilitin la producció editorial en llengua catalana i occitana i aportacions reintegrables a projectes i plans editorials. També s’ha previst una línia específica de subvencions per a empreses editorials de música.

Les llibreries tenen un capítol a part. Se les ajudarà amb una línia de subvencions destinada a la modernització estructural i tecnològica dels establiments i a la formació del seu personal, amb un suport específic per a l’Escola de Llibreria i el Postgrau en Prescripció Lectora.

Biblioteques

Les biblioteques seran les dipositàries de la partida més gran del pressupost, ja que el Pla de lectura 2020 preveu la construcció de nous equipaments bibliotecaris o la millora dels existents, amb un pressupost anual que s’anirà incrementant fins a arribar als 6 milions d’euros l’any 2020. L’esforç de la conselleria no s’esgotarà en les infraestuctures sinó que també s’aplicarà en la millora i l’extensió dels serveis bibliotecaris al 100% de la població i en un increment de la compra de llibres per a les biblioteques públiques, que en els darrers anys han disposat de pocs recursos econòmics per a l’adquisició bibliogràfica. Si l’any 2016 el pressupost per a l’adquisició de llibres va ser de 2’3 d’euros, el nou pla preveu que el 2020 arribi als 8 milions d’euros.

Hi ha molta feina per fer. Per articular aquesta acció amb un consens en el sector, Cultura proposa la constitució del Consell Nacional de la Lectura, òrgan de participació i assessorament que tindrà una cara acadèmica i una altra institucional.

Santi Vila ha presentat el nou pla una setmana després que l’ICUB retirés una campanya publicitària pel foment de la lectura davant les protestes del sector. “Mai hem tingut la intenció de fer una campanya sense pla”, ha dit el Conseller quan se li pregunta per la campanya de Risto Mejide.