Llegir en català agafa embranzida

Aquest cap de setmana el col·lectiu d’editors independents aplegats sota la marca Llegir en català organitzen la 1a Fira del Llibre a Llinars del Vallès. Hi haurà expositors i llibres a la venda i tot d’activitats paral·leles, des de lectures fins a conta contes. Gerard de Josep i Codina es va reunir dimarts amb aquest col·lectiu i ens fa la crònica del seu diàleg.

A finals d’agost de 2013 es reuneixen a un entresol de la Gran Via la majoria de responsables de les editorials que formen actualment Llegir en català: Alrevés/Crims.cat, L’Avenç, Edicions Saldonar, Fragmenta, Gregal, Meteora, Raig Verd editorial, LaBreu Edicions i Periscopi. És una reunió important. Entre d’altres punts essencials, es parla de la primera fira on assisteixen com a grup i del disseny del logo i d’un catàleg conjunts a càrrec de Tono Cristòfol, el responsable de la gràfica trencadora de Periscopi.

En un moment avançat de les tres hores de reunió, la Laura Huerga, de Raig Verd editorial i impulsora del projecte Llegir en català, fa referència al fet que hi ha lectors catalanoparlants que davant de grans obres de la literatura universal escullen la versió en castellà, fins i tot havent-hi disponible una traducció catalana. Jo, que fins al moment he estat escoltant i observant, demano el torn de paraula: És que cau sobre nosaltres la imatge, merescuda, de tenir unes traduccions infames, dic. En poso alguns exemples: Lolita de Nabokov editada per Edicions 62 o Fes-te gran de Ben Brooks editat per Empúries, també del Grup 62.

La Laura ho té clar: les nostres traduccions no et semblarien infames. Per a Ilya Pérdigo, d’Alrevés/Crims.cat, ja ho he dit tot quan he esmentat les editorials. Ell, de fet, és el que més posa sobre la taula que hi ha un gegant editorial al qual cal fer front. La Núria Iceta, de L’Avenç, li posa fre en aquest aspecte i reitera que cal no anar a la contra. En Francesc Gil de Saldonar diu que jo represento el que pensen els lectors: en la literatura catalana encara es pateix l’herència d’una imatge carrinclona. En Jordi Fernando de l’editorial Meteora ho nega. El problema, diu, és que ens pensem que el català és això que parlem, i és força més que això. La M. Dolors Sàrries, també de Meteora, s’afanya a dir que ells dos, que són filòlegs, tenen discussions inacabables respecte a l’ús de la llengua en les traduccions.

L’Aniol Rafel de Periscopi, calmat, somriu tímidament quan el miro i diu, com la Laura, que això de les males traduccions s’ha acabat i que segur que no ho pensaria de les obres que ells editen. En Marc Moreno, de Llibres del delicte, fa cara de tenir moltes coses a dir, però és la primera reunió del grup a la qual assisteix i la seva actitud és respectuosament expectant.

La Laura Huerga talla el tema amb un to de veu alt i gestos amples amb les mans. Tothom riu per sota el nas. Ens hem excedit i es deixen anar els últims comentaris: és tot un tema; has tocat un punt delicat; això de les traduccions donaria per estona; la premsa, que ens provoca; si surt aquest tema per la fira del llibre sapiguem mantenir la calma ¿eh? Raig Verd porta la batuta.

Idea de grup

La Laura Huerga, una noia rossa amb els cabells molts curts i ulleres de pasta de color blanc, ha estat la primera d’arribar. La taula ja està parada: al centre hi ha galetes, un gerro amb cafè, un altre ple d’aigua i gots de plàstic. La M. Dolors Sàrrias de Meteora acaba de fer una trucada dins del seu despatx i després en surt per seguir arreglant l’espai de la reunió. La Laura, responsable de Raig Verd editorial, se m’acosta amb el mòbil a les mans: Tu ets de Núvol, suposo. M’explica que està intentant connectar-se a internet per poder fer un skype amb el Gall editor, una editorial de Mallorca incorporada recentment al grup. Li demano per la freqüència de les reunions: una al mes. M’explica que 1984, Club editor, Viena i Males herbes ja no formen part de Llegir en català, tot i que confia que aquesta última hi torni aviat: El grup exigeix una implicació i ells, pel fet de combinar-ho amb altres feines, no s’hi podien comprometre, però són ben bé del nostre estil, diu.

Arriba en Marc Moreno de Llibres del delicte. En Jordi Fernando de Meteora surt del despatx i ens dóna la mà a tots dos. Porta ulleres de muntura metàl·lica i una camisa de fil per fora dels pantalons i les mànigues arremangades. En Marc porta un polo de ratlles horitzontals de color blau i negre i barba de tres dies. L’Ilya Pérdigo d’Alrevés/Crims.cat arriba i se’m posa al costat: Véns de Núvol? Com han anat les vacances?  Entra a la sala la Núria Iceta, de L’Avenç, i fa cara de sorpresa: Carai, avui hem obert espais. En Jordi Fernando li explica que han corregut una paret modular que van posar per poder habilitar l’estança i fer-hi presentacions de llibres o trobar-se amb el Grup de Lectura de participació lliure i gratuïta que organitza Meteora. Quan ja hi som tots, ens asseiem.

A l’hora de parlar de les noves incorporacions es posa sobre la taula la situació d’Edicions poncianes i Documenta balear, però alguns del grup encara es pregunten quin és el criteri que es fa servir per admetre-hi nous membres. Jordi Albertí de l’editorial Gregal, un home de cabells blancs i perilla, posa les mans planes i les alça ensenyant-ne els palmells: No hauríem de fixar un màxim de components? Si acabem sent cinquanta això serà inviable.

Per entrar al grup cal compartir un esperit cooperatiu, tenir obra narrativa publicada en català, que no siguin autoedicions i saber que no és només una marca que funciona sola, sinó que tira endavant gràcies a la comunicació i treball constants dels seus membres. Si bé la Laura Huerta té molt clara la importància de sumar, l’Ilya Pérdigo recorda que l’operativitat i la coordinació del grup són cabdals i assegura que és més fàcil de portar-les amb un cert control d’ingressos i baixes.

La M. Dolors Sàrrias de Meteora comenta que Edicions poncianes no té obra narrativa publicada i que, encara que l’editorial mallorquina hagi explicat a la Laura de Raig Verd que en publicarà aviat, cal esperar que ho facin per deixar-la entrar al grup. Sidillà, una altra de les editorials que s’hi comptaven, tampoc té narrativa publicada i sembla que això la farà caure. En Jordi Fernando de Meteora diu que cal anar obrint finestres i s’explica: Per exemple, tanquem el grup ara amb els que som i, de cara al catàleg de la primavera, ens tornem a plantejar les noves incorporacions.

El catàleg és un altre tema, diu la Laura Huerta: ¿Alguna de les editorials del grup pot no aparèixer al catàleg per qüestions econòmiques o si no té prou novetats? En Jordi Fernando posa el colze al respatller de la cadira: Per a mi, no hi ha d’haver cap problema. La Núria Iceta de L’Avenç, en canvi, reivindica que hi haurien d’aparèixer tots al catàleg i que, en sis mesos, s’ha de tenir prou novetats com perquè t’interessi ser-hi. Estem treballant junts pel bé del grup, diu. En Jordi Albertí de Gregal hi està completament d’acord: Si formes part d’un grup, balles el so que toca.

El preu de la independència

Mireu, diu Ilya Pérdigo de Alrevés/Crims.cat, una cosa és clara, hi ha un sentiment d’impotència quan veus que hi ha unes editorials que s’enduen un tant per cent del mercat. La M. Dolors Sàrrias de Meteora fa que sí amb el cap i, en veu baixa, està d’acord amb el fet que cal ser directes. L’Ilya segueix: Sabem que tenim lectors i també, perquè ens ho han dit, que fem les coses bé. Només volem guanyar visibilitat. Per això cal ser exigents amb els llibreters. S’han acomodat i anar a comprar un llibre és com anar a la fruiteria, però el llibreter hauria d’assumir el seu paper de prescriptor.

En Jordi Fernando de Meteora esbufega i espolsa la mà. El dia que vulguis parlarem dels llibreters, diu insinuant que hi ha massa coses a dir-ne. Treballem amb ells perquè se’ns queden un 35% del preu de venda al públic i prou. La M. Dolors Sàrrias fa que no. Asseguda al cap de taula, es posa bé el mocador que porta a les espatlles i s’incorpora: A Madrid, els editors independents es van unir amb els llibreters i van aconseguir un espai propi a les llibreries. Cal que la gent sàpiga que Llegir en català no és un pamflet, ens movem i fem coses, diu just el dimarts abans d’assistir a la primera fira com a grup.

I ajustem els nostres preus mentre hi ha editorials que et fan pagar vint euros per llibres amb paper de Bíblia, diu en Francesc Gil de Saldonar, el primer artífex del decàleg que presentarà el grup en una roda de premsa el 9 de setembre. No som editorials petites, diu la Núria Iceta de L’Avenç, som editorials independents. En Jordi Fernando s’hi afegeix: Diguéssim que el nostre és un model de negoci que no genera esclavatge. Més enllà del propi, és clar.