Llegible-visible o l’art de les sèries

7.04.2017

L’Arts Santa Mònica ofereix al públic l’exposició Llegible-Visible, oberta aquest dijous i visitable fins al 28 de maig. L’exposició comissariada per Mela Dávila i Maite Muñoz, explora les interrelacions entre allò que llegim i allò que mirem, entre les publicacions i els documents audiovisuals. També reflexiona sobre la societat de l’espectacle, sobre la propaganda, i també sobre el llenguatge de l’art i l’obra com a element original. La lògica de l’exposició és la de mostrar llibres d’artista que s’han convertit en obres de vídeoart, sempre subratllant el fet artístic.

Patrícia Dauder. 41o08’56.66′′ N/ 08o36’43.60′′ W. Barcelona: Cru, 2013. Foto: Dani Pujalte

L’equip de comissàries parteix d’una idea: hi ha una relació intrínseca entre el llibre i el fet audiovisual. El cinema sempre s’ha nodrit d’històries plasmades en llibres. Com diu Jorge Carrión, Griffith va començar a treballar en una llibreria, per després dedicar-se al cinema: un joc de miralls, dos llenguatges. Però potser una evolució. Des de László Moholy-Nagy fins a Antoni Miralda observem aquesta constant. El llibre com a objecte i la imatge cinematogràfica com a element abstracte, com a pura llum. Fins i tot el seu principi evoca poesia; la llum només pot ser enregistrada dins de càmeres obscures. Només per aquest principi s’havien de relacionar de forma plaent.

L’exposició compta amb artistes de talla internacional com Chris Marker, Dan Graham o William Kentridge, Fortunato Depero, a més del ja citat Moholy-Nagy. En l’àmbit català podem trobar a Marcel Pey o Patricia Dauder. Els diferents artistes seleccionats mostren un ampli i obert ventall de camins que s’aventuren en allò que ara anomenem transmèdia, però que ells saben que és art. L’encert de posar obres de la Bauhaus i del moviment futurista italià mostren el fil roig que suposa aquesta relació, però també la transfusió d’idees que són les innovacions tecnològiques. I més quan totes elles giren en el mateix sentit, la serialitat.

Aquest és un punt molt important. Dues exposicions a Barcelona mostren objectes seriats pel seu valor artístic, i ambdues mostren llibres. D’això se’n deriva una reflexió: el llibre com a tal desapareix (ara mateix els tenim en streaming o en tablets) i per tant aquest objecte té un valor fetitxista. El llibre i la projecció desapareix de les nostres vides i en ser un producte cada vegada més rar, obtenen un valor artístic que cal reivindicar. Abans eren objectes de distribució massiva, ara són productes analògics. Això ho podem veure en un document exposat al CCCB a l’exposició Fenomen Fotollibre i a l’Arts Santa Mònica: El llibre fotogràfic Los primeros días del Rey vistos en TVE, 1975. Un llibre a l’abast de tothom als anys 70, ara està exposat en dos centres d’art contemporani. Un altre exemple és el Lexicon (diccionari de Llatí i Grec) de William Kentridge; un llibre que fa uns 50-60 anys qualsevol estudiant d’humanitats havia de tenir, i ara és mostrat per la genial intervenció de Kentridge. Aquesta és una petita animació dibuixada amb tinta xinesa que es visualitza passant les pàgines del volum, però que per la seva senzillesa conceptual i estètica resulta brillant.

Llegible-visible ens mostra una bona selecció de col·laboracions entre dos llenguatges. Dos llenguatges que són un mateix fet: l’art. D’altra banda, com hem vist, ens mostra un tema d’actualitat: la tensió entre sèrie-únic. Una tensió que aquí i a l’exposició Fenomen Fotollibre es resol sublimant l’objecte seriat per la imatge artística que porta en el seu cor.