Llavina i Coca, premis de la Crítica Catalana 2013

13.04.2013

Els escriptors Jordi Coca, amb la novel·la En caure la tarda (Edicions 62), i Jordi Llavina, amb el recull Vetlla (Editorial 3i4), són els guanyadors dels Premis de la Crítica Catalana 2013 en les categories de narrativa i poesia respectivament.

 

Jordi Llavina | Foto de Toni Galitó

 

Enguany els Premi(o)s de la Crítica s’han fet públics a Ponferrada, en una roda de premsa que tanca les sessions deliberatòries dels diversos jurats formats per crítics literaris que destaquen obres de narrativa i poesia publicades l’any anterior, el 2012 en les quatre llengües de l’Estat. Així a més a més de Jordi Coca i Jordi Llavina, han estat guardonats: Ramon Saizarbitoria per la novel.la “Martutele”, nom d’un barri de Sant Sebastià, i Rikardo Arregi Diaz de Heredia per “Bitan esau beharra”(“Cal dir-ho dues vegades”); Begona Caamano per “Morgana en Estelle” (“Merlí i família”) i Manuel Álvarez Torneiro amb el recull poètic “Os ángulos da brasa”; i Clara Usón per la novel.la “La hija del Este” i el poeta Juan Carlos Mestre amb “La bicicleta del panadero”. Les jornades s’han celebrat al castell templer de la ciutat que alberga una biblioteca especial, que conté una col.lecció espectacular de llibres facsímils.

 

Els Premis de la Crítica Catalana 2013 s’atorguen a les millors obres en llengua catalana de narrativa i de poesia publicades durant l’any 2012. El jurat ha estat format per Francesco Ardolino, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Vicenç Llorca i Susanna Rafart.

Els Premis de la Crítica, instituïts l’any 1956 per l’Asociación Española de Críticos Literarios, s’atorguen en les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol. La modalitat en llengua catalana es convoca anualment des de l’any 1978, i des del 2002 és l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) la que coordina els Premis de la Crítica Catalana per distingir-ne les millors obres de narrativa i de poesia publicades en català durant l’any anterior.

Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista, narrador i dramaturg; i també ha escrit i traduït poesia. És doctor en Arts Escèniques i titulat superior en Art Dramàtic. Ha exercit la docència en l’Institut del Teatre i està a punt de publicar un extens estudi sobre el teatre de Josep Palau i Fabre, titulat El teatre de Josep Palau i Fabre. Alquímia i revolta 1935-1958 (Galaxia Gurtenberg).

Pertany a la Generació dels 70 (com Jaume Cabré, Montserrat Roig o Carme Riera) i la seva literatura sempre ha estat compromesa i amb un rerefons moral. Les últimes novel·les que ha publicat són La noia del ball (2007), guardonada amb els premis Carlemany i Joaquim Amat-Piniella; La nit de les papallones (2009), Premi Sant Joan-Caixa de Sabadell i la guardonada En caure la tarda (2012).

El personatge protagonista d’En caure la tarda (Edicions 62), Miquel Gironès, torna un divendres al vespre a casa mentre plou a la ciutat. Gironès, que viu sol, passa en soledat el cap de setmana, el temps mort que ha de transcórrer fins arribar a un nou dilluns. Sense cap altra activitat que l’espera a casa mentre plou, la novel·la mostra aquest monòleg interior on el personatge va reconstruint la seva vida fins al present: el seu matrimoni, el secret o misteri que envolta la mort per accident de la seva dona, les relacions amb la seva cunyada, amb el veïnat i les seves veïnes lesbianes, els seus viatges i la seva vida professional, l’inici i el tempteig de noves relacions. Sempre des del control de tots els recursos narratius, en una quotidianitat exemplar en el sentit de construir una biografia sense biografia, d’una vida només subjecta a les petites variacions de les circumstàncies de cada dia.

El Jurat ha destacat que “la narrativa de Jordi Coca és obsessiva i la seva obra un mosaic de personatges que reflecteixen vides sense transcendència però que configuren una biografia col·lectiva del nostre present i temps històric. En aquest sentit Coca és l’artífex d’una obra singular i especial dins la narrativa catalana contemporània. El seu prestigi és sòlid i la seva obra tan inquietant com respectada”.

Jordi Coca, que ja va rebre aquest guardó fa vint anys amb la novel·la Louise: un conte sobre la felicitat, ha agraït aquest reconeixement que prové del món de la crítica, el qual considera una part important del procés literari: “No entenc la creació literària sense el complement de la crítica” ha assegurat, i ha afegit “tinc el convenciment que una part del món editorial i literari creu que la meva generació ja ha estat amortitzada, i que per això només obtenen reconeixement i ressò aquells autors amb un cert èxit comercial. Jo tinc seixanta anys i tot just ara començo a reconèixer-me com l’escriptor que volia ser. Per això aquest premi és un estímul que em fa pensar que els de la meva edat encara tenim una mica de corda”.

 

 

Jordi Coca | Foto: Aina Coca.

 

Jordi Llavina (Gelida, Alt Penedès, 1968) és periodista cultural, presentador de ràdio i televisió, escriptor i crític literari amb una obra àmpliament reconeguda. En narrativa es dóna a conèixer el 2001 amb la novel·la Nitrato de Chile, Premi Josep Pla, i des de llavors ha publicat títols com: Ningú ha escombrat les fulles (2008), Londres nevat (2009) i El llaütista i la captaire (2013).

La seva obra poètica ha rebut nombroses distincions, com ara el Ciutat de Mallorca de Poesia amb La corda del gronxador (2006) o el Premi Crítica Serra d’Or amb Diari d’un setembrista (2007). Llavina consolida la seva veu poètica amb el recull premiat, Vetlla (Editorial 3i4), amb el qual ja va obtenir el Premi Octubre-Vicent Andrés Estellés de poesia el 2011.

Estructurat en tres parts d’igual extensió, Vetlla es concep tanmateix com un poema únic, tal i com indica el propi autor en el subtítol “Un Poema” escrit en octosíl·labs, decasíl·labs i alexandrins.

El motiu de la “vetlla” anunciada en el títol el determina una frase enigmàtica que una amiga d’adolescència, com si d’un regal es tractés, li va dedicar en el passat al mateix poeta en un llibre de poesia: “Jo no hi seré, i tu (em) vetllaràs”, una sentència que actua com a detonant per evocar en un sentit ampli l’experiència viscuda, i que trasllada el poeta al tema de la pèrdua de la innocència i la joventut a través de l’evocació de l’adolescència en un bell i elaborat llibre de poesia.

El Jurat ha destacat que “Vetlla es converteix en un llibre discursiu en què ressonen poetes com Gabriel Ferrater o Ungaretti, però també Ramon Llull –Llibre d’Amic e Amat– i Paul Éluard. És una mostra de la reivindicació de la literatura a través de la lectura que el protagonista fa dels versos del vell llibre de l’amiga desapareguda. També és una evocació suggestiva i bella del temps passat, una crònica generacional, la dels anys vuitanta a la qual pertany el poeta”.

Jordi Llavina s’ha mostrat molt satisfet amb aquest premi, que considera un gran reconeixement: “És bastant compartit per molts escriptors que els premis més valorats, de més prestigi, són els atorgats pels crítics”, i ha afegit que “tot i que no sóc un autor novell, encara m’estic construint. Considero que la poesia és el meu gènere, tot i que l’alterni amb d’altres, per això aquest reconeixement em fa sentir bé i em fa creure en el meu llibre, Vetlla, que ha obtingut un ressò inusitat”.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana publica anualment un quadern que recull algunes de les crítiques dels llibres que han guanyat els Premis de la Crítica Catalana, Els Premis Cavall Verd i els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. En aquest enllaç podeu consultar les publicacions d’anys anteriors. En aquest enllaç podeu consultar la cronologia dels autors premiats en edicions anteriors.