L’IRL vol consolidar els lectorats de català

11.07.2017

“El català no és l’anglès, ni el francès, ni el xinès, ni l’àrab ni el castellà. És impossible que estigui present a totes les universitats però sí que pot tenir presència a les millors”, ha esgrimit Josep-Anton Fernàndez, cap de l’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, durant la presentació de les 31 Jornades Internacionals per a Professors de Català promogudes per l’IRL i que tindran lloc entre el 18 i 21 de juliol a la Universitat Rovira i Virgili. És per això que l’objectiu que es fixa la institució és el de consolidar la xarxa actual més que el d’expandir-ne la presència, cosa que estableix com a fita a llarg termini i a àmbit espanyol.

Són més de 150 les universitats de tot el món que imparteixen docència de català a través de la Xarxa d’Estudis Catalans a l’Exterior, 87 de les quals reben suport econòmic de l’IRL, i més de 6.200 estudiants han seguit cursos de llengua i cultura catalanes de tots els nivells en 30 països d’arreu del món. “Entre les universitats que reben el nostre finançament, un 18% es troben entre les 100 primeres universitats més prestigioses del món, com Harvard, Cambridge, Chicago o Stanford”, ha puntualitzat Fernàndez, que ha afegit que el 63% restant es troben entre les 500 primeres segons el rànquing de Xangai. “Això és un capital molt important”, ha continuat, ja que afavoreix a la internacionalització del sistema universitari català de tres maneres: facilitant la integració d’estudiants estrangers a les universitats catalanes a través del coneixement de la llengua, afavorint a la mobilitat dels professors de català a les universitats estrangeres i contribuint a la producció del català.

Aquest aspecte, el de l’excel·lència, és juntament amb el de la professionalització dels estudiants estrangers les fites que persegueix l’IRL a través dels lectorats. “Després de 30 anys treballant en l’àmbit de les universitats i a mesura que s’avança en el desenvolupament curricular a l’exterior, cal incentivar les sortides professionals, amb oferta formativa especialitzada en traducció, gestió cultural, diplomàcia, etc.”, ha incidit el cap d’àrea de Llengua i Universitats.

Consolidar la presència del català arreu del món

Estats Units i el Regne Unit són els països amb més universitats que ofereixen estudis de català, amb 21 centres cadascun, seguits per Alemanya, amb 20. Un total de 19 universitats tenen especialització en estudis catalans, ja sigui grau o minor. A més a més, gràcies al reingrés del govern balear als òrgans de l’IRL, s’han pogut finançar nous projectes, com la càtedra d’Estudis Catalans Marià Villangómez a la universitat de Leipzig, el nou Centre d’Estudis Catalans a la universitat polonesa Adam Mickiewicz o la creació de la beca de doctorand a la Queen Mary University de Londres.

A diferència del govern de les Illes, el del País Valencià no ha ingressat als òrgans de l’IRL, però manté igualment una actitud col·laborativa que ha permès arribar a un acord amb la Conselleria d’Educació de la Generalitat de València per a la incentivació del plurilingüisme a àmbit estatal a través de la Xarxa d’Universitats. Així s’està buscant consolidar la xarxa i ampliar-la a Espanya: fins ara hi havia sis centres amb lectorats de català en tot el territori (Salamanca, Saragossa, Santiago de Compostela, Granada, UNED i la Universitat Complutense), a les quals s’afegirà la Universitat Autònoma de Madrid.

L’àrea de Llengua i Universitats vetlla per la llengua en l’àmbit universitari i per aquest motiu, segons Manuel Forcano, director de l’IRL, és la que rep la part pressupostària més gran de les tres amb què compta la institució. Les altres dues són l’àrea de Creació, dirigida per Marta Oliveres, i l’àrea de Literatura i Pensament, dirigida per Izaskun Arretxe.

31 Jornades Internacionals per a Professors de Català

Les Jornades d’enguany, que tindran lloc a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona durant el 18 i el 21 de juliol, comptaran amb diversos tallers i actes sobre l’ús de la Viquipèdia, la ludificació, els telèfons mòbils o la diversitat a l’aula, que podeu consultar aquí. Segons Fernàndez, aquestes jornades s’han convertit en un referent en el sector pel que fa a la didàctica i a l’ensenyament del català com a llengua estrangera, però també “són un punt de trobada per a professors i professionals de la llengua”, ja que permeten debatre i reflexionar entorn a projectes i experiències didàctiques.

Entre els actes que s’han programat, destaca la conferència inaugural el dimarts 18 de juliol, sobre la nova Gramàtica de la llengua catalana, publicada aquest 2016 per l’IEC, i que anirà a càrrec de Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, i Vicent Pitarch, membre de la mateixa Secció. Amb el títol La GIEC: una mirada sobre el conjunt de la llengua catalana, Cabré i Pitarch explicaran que la voluntat de la nova gramàtica és oferir una visió de la llengua en el seu conjunt sense privilegiar un dialecte sobre l’altre, però recollint de tots els parlar les coses que els identifiquen.

El dimecres 19 de juliol Salvador Cardús pronunciarà la conferència Desencadenants i claus del gir independentista a Catalunya (2007-2017). Aquesta tardor passada, Cardús, doctor en econòmiques i professor titular de sociologia a la UAB, ha estat professor convidat a la Càtedra Juníper Serra de la Universitat de Stanford. En la xerrada, reflexionarà sobre el canvi d’escenari social i polític que s’ha produït en els darrers deu anys a Catalunya arran del procés.

Finalment, Laurent Gallardo, responsable d’estudis catalans a Grenoble, serà a les Jornades per presentar la conferència De les influències al teatre de Lluïsa Cunillé: un art de la fuga. Gallardo parlarà del teatre de l’autora catalana i de l’ús que fa de determinats referents culturals.