Lied goes to cinema

Un repàs cinematogràfic al programa de la Schubertíada a Vilabertran. Es podria fer un paral·lelisme entre pel·lícules i els cicles que sonaran a la Schubertíada? Un joc tipus “si et va agradar tal pel·lícula t'agradarà qual cicle de lied”? Provem-ho?

Un repàs cinematogràfic al programa de la Schubertíada a Vilabertran. Es podria fer un paral·lelisme entre pel·lícules i els cicles que sonaran a la Schubertíada? Un joc tipus “si et va agradar aquella pel·lícula t’agradarà aquest cicle de lied”? Provem-ho?

Quan vas de Portbou a Figueres en cotxe hi ha un punt a la carretera en què s’obre una clariana i veus retallat contra les muntanyes i el cel el campanar del monestir de Santa Maria de Vilabertran. Una mica més endavant hi ha una rotonda, on la majoria de vehicles continua cap a Figueres, però si hi passeu al vespre després de la Mare de Déu d’Agost us adonareu que molts agafen el trencant que porta a Vilabertran. Seguiu-los, aparqueu a on ells aparquin, entreu a l’església i podreu assistir a un dels concerts de la Schubertíada. Quan comenci la música, no us deixeu enganyar per l’aparença tranquil·la dels assistents; el públic de la música de cambra potser no es deixa anar com el de l’òpera, però allà a Vilabertran hi viueu emocions fortes. Tan fortes com a l’òpera o… al cinema. Sí, exacte, el cinema, allà s’hi viuen les emocions d’una forma més privada…

Aquest any, la Schubertíada es fa entre el 16 d’agost i el 6 de setembre, i està dedicada als grans cicles de Lied. En uns quants dies no es pot fer un repàs exhaustiu (ai, que no hi tenim Wolf representat!) però des d’An die ferne Geliebte de Beethoven fins als Maeterlink Lieder de Zemlinsky es fa un recorregut prou complet per la història del Lied. A més, hi haurà pinzellades franceses i catalanes amb Debussy, Ravel i Toldrà i fins i tot un breu viatge a Amèrica per tastar la música de George Crumb. Tornant al cinema, es podria fer un paral·lelisme entre pel·lícules i els cicles que sonaran a la Schubertíada? Un joc tipus “si et va agradar tal pel·lícula t’agradarà qual cicle de Lied”? Provem-ho?

Comencem per una cosa fàcil: Song of love és un biopic de Robert Schumann amb la gran Katherine Hepburn com a Clara, la dona del compositor. Si en teniu un bon record, el vostre cicle és Frauenliebe und Leben; a més, al mateix recital hi ha Lieder de Clara i de Johannes Brahms, només hi falta Franz Liszt per tenir el repartiment complet. Continuant amb les biografies, Inmortal Beloved intenta resoldre el misteri de l’estimada secreta de Beethoven; imprescindible escoltar el seu cicle An die ferne Geliebte.

Els aficionats a les pel·lícules romàntiques esteu de sort, perquè el Lied és, essencialment, Romanticisme (amb majúscula) i de vegades totes dues paraules, amb majúscula i minúscula, coincideixen. The Philadelphia Story és una comèdia sofisticada i un pèl àcida; si us va agradar, us agradarà Dichterliebe, de Schumann. Si sou més de plorar amb les pel·lícules i us agrada, per exemple, Splendor in the Grass, no us perdeu Die schöne Müllerin de Schubert. The Age of Innocence és molt més que una història d’amor, i escoltant les Three Early Songs de George Crumb no puc evitar pensar en la comtessa Olenska.

Aquells de vosaltres que mireu The Princess Bride cada cop que la fan a la televisió, que gaudiu amb els contes medievals i els finals feliços, heu d’escoltar Die schöne Magelone de Brahms, compost a partir d’uns poemes inspirats, al seu torn, en una llegenda francesa del segle XV. Sense moure’ns de l’Edat Mitjana, però amb més realisme, tenim Flesh & Blood, que ens orienta cap a Des Knaben Wunderhorn de Mahler. I encara no ens movem d’època, però ens fixem en un protagonista que deixa casa seva per trobar el mar, la llibertat, la saviesa: Heron de Foix a A Walk with Love and Death. Si busqueu reflexió i introspecció, Liederkreis, op. 38 de Schumann és el vostre cicle.

Us agrada David Lynch? Tarkovsky? O una pel·lícula que tots haureu vist, Vertigo? En definitiva, el cinema oníric? Llavors no ho dubteu, els Vier Lieder, op. 2 d’Alban Berg i els Maeterlink Lieder d’Alexander von Zemlinsky són per a vosaltres. Què més… Bilitis sembla pel títol la pel·lícula ideal per emparellar amb Trois chansons de Bilitis, de Claude Debussy, però el cert és que no l’he vista. Si fos el cas, ho seria també potser per La rosa als llavis de Toldrà?

Encara hem de relacionar amb una pel·lícula els altres dos cicles de Schubert, tasca difícil. Els Lieder de Schwanengesang tenen certa relació entre ells, però no és realment un cicle… I si provem amb una pel·lícula d’episodis? Què us sembla Shortcuts? I finalment, Winterreise. No se m’acut ara cap protagonista tan sol i tan desesperat.  Potser The Road? Provem-ho d’una altra manera: quina és l’obra mestra absoluta del cinema? Citizen Kane? Llavors aquesta és la pel·lícula. No només perquè Winterreise és l’obra mestra absoluta del Lied, sinó perquè totes dues obres presenten un llenguatge nou i desconcertant a la seva època.

A més de cançons, hi haurà música sense paraules a la Schubertíada, música de cambra de Mozart, Schubert, Mendelssohn, Beethoven, Haydn… Per a totes aquestes obres, us recomano una pel·lícula que parla de música com poques: El silenci abans de Bach.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació