Liber, una fira entre tantes

8.10.2012

La 30ena edició de Liber, ha tingut lloc del 3 al 5 d'octubre a Barcelona.

 

Els motius pels quals un editor pot decidir-se a participar en una fira professional poden ser ben diverses, intercanviables i fusionables: fer negoci, formar-se o relacionar-se. Em fa l’efecte que els únics que l’encerten de veritat al Liber són els qui aposten per la tercera opció. Jo en sóc un entre tants.

Veus autoritzades fa temps que qüestionen el model indefinit del Liber, la insòlita alternança de seus entre Madrid i Barcelona (bé, en realitat, l’Hospitalet…), la proximitat amb les dates de Frankfurt i, en definitiva, la idoneïtat de tot plegat en un ecosistema en què les relacions virtuals fa temps que han superat la necessitat d’un contacte físic per tancar tractes o acords. El ben cert és que la presència dels editors en aquell recinte firal requereix una inversió de recursos (econòmics i de temps) que els grans comencen a menysprear (Random, Tusquets i Anagrama han abandonat el vaixell) i els petits no poden assumir.

Liber, al recinte firal de Gran Via de Barcelona.

Liber no és una fira de compra-venda de drets, ni d’exportació, ni d’innovació, però és un poc tot això alhora i, si saps de les seues limitacions (i, per tant, en destil·les les virtuts), pots exprimir les potencialitats que té. Una és retrobar-te amb col·legues i comentar les millors jugades del sector amb un café al davant; l’altra, que repunta amb aquesta trentena edició, és la formativa, amb un programa d’activitats que incloïa mig centenar de ponències, tallers i taules redones a càrrec de 120 ponents. Tot i ser el més destacable enguany, tampoc marcarà cap fita inoblidable.

L’assistència massiva de públic a la majoria de les sessions palesa la necessitat que tenen (tenim) els desorientats actors de la cadena tradicional del llibre de posar-hi llum a l’allau de reptes foscos que hi ha plantejats a l’horitzó. És per això que la majoria d’actes focalitzava l’atenció en l’àmbit digital en tota la seua amplitud: màrqueting estratègic, apps, visibilitat de marca, autoedició, metadades, nous tipus de contractes, innovació en la distribució, plataformes… Qüestions inexistents en l’agenda dels editors fa només una dècada enrere. I, al fons a la dreta (potser per remarcar-ne la necessitat), el Corner Digital, on cada mitja hora s’hi presentaven novetats per part d’unes empreses tecnològiques (o tecnologitzades) que molts editors tradicionals continuen mirant amb distància i un punt d’incredulitat.

Taula rodona a Liber.

La taula redona sobre el preu “correcte” dels llibres digitals va despertar una justa expectació. Conten les males llengües que els preus elevats dels ebooks són la causa de la pirateria i, doncs, volíem saber quin seria el preu just per fer un negoci viable i no defallir davant la còpia il·legal. Hi ha qui diu que els editors ens juguem el futur en la fixació de preus, però l’Ernest Folch ja va iniciar la seua intervenció desmentint-ho: “El nostre futur depén del valor afegit que hi aporte a la cadena cadascuna de les baules”, va dir, alhora que advertia que qui no es pose les piles “desapareixerà pel camí”. Una visió apocalíptica (però certa) que recorda l’argument de David Monteagudo a Fin, on els personatges van desapareixent a poc a poc fins que només queda el lector amb el llibre a les mans. No ens van aclarir quin preu seria el “correcte” per als ebooks (la forqueta entre 1 i 17 euros que apuntaren és un tot i un no-res alhora), però sí que encara estem en una fase d’experimentació prova-error, i que la pirateria s’ha convertit en la gran coartada per a aquells que resten immòbils mentre s’ensorra el món al seu voltant.

Podem tornar perfectament d’una fira com aquesta amb un munt de projectes i d’idees, de targetes de visita i de cafeïna acumulada, sense tenir molt clar quin és el futur que ens espera, ni tampoc el camí que segueix o hauria de seguir el Liber. Però cadascú conta la fira segons com li ha anat, i segur que n’hi ha de satisfets. Jo en sóc un entre tants.