L’Hospital de Sant Pau i detallisme fotogràfic de Robert Ramos

Enciclopèdia Catalana acaba de publicar un llibre, Sant Pau. Patrimoni modernista, que vol posar en valor l’immens patrimoni arquitectònic i artístic de l’Hospital de Sant Pau, una de les joies del modernisme català. La cuidada edició s’ha fet amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i s’ha editat en quatre llengües, català, castellà, francès i anglès, pensant doncs, també, en el nombrós públic estranger que des que fa quatre anys visita el recinte.

El nombre de visitants es situa al voltant dels 260.000 anyals, molt lluny encara de les xifres rècord de la Sagrada Família (3.700.000), el Parc Güell (2.700.000), o la Casa Batlló (1.000.000). Encara que sens dubte aquesta xifra creixerà –a mesura que el conjunt vagi sent més conegut–, de moment fa que les visites dels barcelonins puguin ser encara tranquil·les i reposades. Sense cues ni aglomeracions. Un avantatge que cal aprofitar.

Com és ben sabut, l’Hospital de Sant Pau, amb els seus 35.000 metres quadrats de superfície, és el recinte modernista més gran d’Europa. És obra del genial arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, que va construir també el Palau de la Música Catalana. Les dues obres varen ser catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.

Els dotze pavellons que integren el conjunt estrictament modernista varen funcionar com a instal·lacions hospitalàries des de la seva inauguració, el 1916, fins al 2009, any en què les activitats mèdiques es van transferir al nou hospital construït en terrenys annexos a la part alta del l’antic complex.

A partir de llavors i durant cinc anys es varen portar a terme uns grans treballs de restauració per eliminar les diferents adaptacions que amb els anys s’hi havien fet, per recuperar així la configuració original. Un cop acabada la rehabilitació, el recinte es va obrir al públic i alguns pavellons s’han anat ocupant per institucions d’àmbit internacional que actuen en matèria de recerca sobre temes de salut, educació, i sostenibilitat. A mesura que es culmini la restauració –en el finançament de la qual hi participen les institucions que s’hi van instal·lant–, l’objectiu és que el complex  es converteixi en un gran Centre de d’Estudis i Difusió del Coneixement.

El volum que comentem és fonamentalment un treball fotogràfic que vol ser un complement a la imprescindible visita a aquesta meravella. El lector hi trobarà un recull de gairebé tres centenars d’imatges que el fotògraf Robert Ramos ha anat fent al llarg de tot el procés de rehabilitació, acompanyades d’uns texts que les contextualitzen i que han preparat Anna Tetas i Mercè Beltran. Allí hi trobarem tota mena de detalls de la història de Sant Pau i d’algunes de les anècdotes més interessants. Com per exemple la del Rei Alfons XIII, que el dia de la inauguració, un cop va haver passejat per les instal·lacions, va exclamar: ¡Cómo sois los catalanes! A los pobres les haceis palacios y a los ricos chozas, en referència al Palauet Albèniz que s’havia construït el 1929 com a residència reial, amb motiu de l’exposició Universal.

Les fotografies ens mostren des de vistes aèries, panoràmiques i imatges generals del conjunt i dels pavellons, fins a detalls de la ceràmica, els vidriats, els ferros fotjats i les escultures que decoren les construccions i que són un tret fonamental de l’art modernista, que integrava en l’arquitectura totes les arts  decoratives. Es tracta d’un treball fotogràfic molt minuciós que ha tingut el gran avantatge d’ haver-se desenvolupat en un període de temps molt llarg, la qual cosa ha permès a Robert Ramos cercar els millors enquadraments i trobar les millors condicions de llum.

Però el llibre comença amb una precisa introducció de l’ historiador Daniel Venteo, que ens situa en els moments clau de la vida de l’hospital. El context polític i social dels anys de la seva construcció, el finançament del projecte i les seves principals etapes de contribució al servei de la sanitat catalana. I també es refereix a l’antic Hospital General de la Santa Creu, que des del 1401 fins al 1916 va ser el gran hospital de la ciutat, situat en el gran complex gòtic que avui ocupen la Biblioteca de Catalunya i altres Institucions catalanes.

El llibre s’estructura en diferent capítols. En el primer, es fa un breu apunt biogràfic de Domènech i Muntaner i les seves concepcions arquitectòniques.

El segon capítol passa revista als noms del principals artistes i artesans que van col·laborar en el projecte: E. Arnau, F. Madurell o Ll. Gargallo, entre d’altres, i ens ofereix una mostra molt àmplia dels seus treballs.

El tercer examina la innovació que en matèria d’equipament mèdic, sota la influència dels moviments higienistes de l’època, va representar el nou hospital i, especialment, els quiròfans que treballaven amb llum natural i el sistema de passadissos que permetia traslladar els malats d’un pavelló a l’altre sense sortir a l’exterior.

El quart tracta amb molt detall els materials –marbres, ceràmica, fusta vidriats, ferro– que es varem emprar en tota la decoració de les construccions.

El cinquè es concentra en les escultures que tenen una presència constant a tots els racons del recinte. Personatges històrics, sants, àngels, gàrgoles i tota mena de figures van ser esculpides pels millors escultors del moment, sota les precises directrius de Domènech pel que fa a les seves dimensions i posicionament.

El sisè repassa i ens ajuda a identificar el ric conjunt de símbols que estan presents en les parets del recinte: animals, flors, inicials dels benefactors, escuts, etc;  elements que per la seva petita dimensió poden passar desapercebuts en una visita general però que contemplats amb detall adquireixen una notable rellevància.

El setè i el vuitè capítols tracten respectivament de la llum i el color i els jardins que envolten els pavellons. Aspectes fonamentals en la concepció mèdica del corrent higienista que tan bé va saber interpretar Domènech. Al malalt el curen tant els tractaments mèdics com l’entorn en el qual rep aquest tractament, que ha de ser lluminós i obert a l’exterior.

En conjunt, aquest llibre és un bona manera d’apropar l’Hospital de Sant Pau a tots aquells que no coneguin encara aquesta joia del modernisme. Però, per la riquesa dels detalls i matisos que ens ofereixen les seves imatges, és també un complement excel·lent pels que ja l’han visitat, que trobaran en les seves pàgines molts aspectes que potser els havien passat desapercebuts.