L’hora de l’ex-libris

19.04.2014

Bibliòfils, col·leccionistes d’ex-libris, artistes i estudiosos de les arts gràfiques en general, comparteixen la fascinació pels ex-libris, que a més de ser marques de biblioteca, són petites obres d’art, moltes de les quals arriben a tenir una pervivència en el temps. La població de Vila-seca acull el XXXV Congrés Internacional d’Exlibristes entre el 22 i el 28 d’abril.

Ex-libris xilogràfic de Francesc Tarafa any 1553

 

Un exemple. En el logosímbol circular que s’ha creat per commemorar els 50 anys de la mort de Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), meteoròleg de gran rigor científic, mecenes, bibliòfil i home de catalanitat de pedra picada, hi ha la figura d’Urània, si bé posada a la inversa de la imatge que l’artista Alexandre de Riquer va crear per a l’ex-libris de Patxot. Aquest ex-libris, dibuixat a darreries de la passada centúria, sembla ésser el primer que es féu a Catalunya –escriu Patxot al seu llibre de memòries. Jo havia demanat a N’Alexandre de Riquer un dibuix d’Urània llegint el llibre del Cel damunt d’un fons estel·lat… Urània és la musa de l’astronomia.

Certament, Alexandre de Riquer va ser un dels primers artistes catalans que va dibuixar i gravar els ex-libris de l’època moderna, ja que els ex-libris de les èpoques anteriors eren heràldics. Una exposició d’aquestes i altres meravelles, amb el títol Ex-libris i exlibristes, es pot veure des del dia 3 d’abril al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port de Tarragona amb motiu del XXXV Congrés Internacional d’Exlibristes de la Fisae (federació d’associacions d’exlibristes de tot el món). Aquest esdeveniment de significativa rellevància en aquest àmbit de la gràfica, tindrà lloc del 22 al 28 d’abril a la població de Vila-seca (Tarragona).

No és casual que s’hagi triat aquestes dades, amb la festa de Sant Jordi al mig. Ja veig la cara dels congressistes que vindran d’Europa, d’Amèrica, de l’Extrem Orient… Ja veig els congressistes xinesos amb els ulls com unes taronges veient la Rambla de Tarragona plena de parades de llibres i de roses, de castellers enfilant-se amunt, de banderes estelades als balcons, de balladors de sardanes… Els haurem d’explicar, a europeus, americans i ciutadans de la Xina aquesta festa, que és la festa del llibre per excel·lència! L’organitzadora del congrés, l’Associació Catalana d’Exlibristes, encapçalada pel seu president, Marià Casas (justament aquest any l’ACE compleix vint-i-cinc de la seva fundació, l’any 1989), també tindrà parada a la Rambla, on els congressistes, la majoria col·leccionistes, podran comprar ex-libris i llibres sobre temes exlibrístics.

Unes altres exposicions que es poden visitar són, d’una banda, la dels ex-libris dedicada al cavaller Sant Jordi, que es podrà veure al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona a partir del dia 1o d’abril. I, de l’altra, la d’ex-libris xilogràfics, que es podrà veure al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona a partir de l’11 d’abril.

Cartell del Congrés Internacional d'ex-libris de Vila-seca 2014

A partir del 8 d’abril, al Museu de Reus es podrà veure l’exposició dels ex-libris dedicats a l’escriptor jueu alemany Walter Benjamin, mostra que a partir del 2000 ha voltat per tot Espanya de manera itinerant. Són ex-libris imaginaris, un centenar, realitzats en homenatge al filòsof, tots a la mateixa mida 20x20cm., exclusivament amb els colors negre i vermell. La mostra compta amb obres de Tàpies, Chillida, Subirachs, Brossa, Clavé, Cuixart, Casamada… i molts d’altres artistes plàstics. Com a dissenyadora d’ex-libris vaig participar en aquesta iniciativa artística d’Alain Moreau i Joan-Lluís de Yebra, en la qual es poden trobar dibuixos, gravats, fotografies, collages, obres en tècniques mixtes, dissenys gràfics…

I és que els ex-libris no són aliens al temps. Juntament als mètodes tradicionals, les noves tècniques s’obren pas: no és rar veure ex-libris realitzats amb mètodes digitals. Però cal dir que no són els preferits, ni de bon tros, per part dels col·leccionistes d’ex-libris, que continuen valorant els gravats xilografics i calcogràfics. Per aquest motiu, al congrés que es va celebrar a Sant Petersburg (1998), alguns col·leccionistes van tenir problemes a l’aduana. Havien adquirit peces antigues, i les autoritats russes les consideren patrimoni nacional.